Der Himmel über Berlin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Der Himmel über Berlin
El cel sobre Berlin
Der Himmel über Berlin.JPG
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Wim Wenders
Ajudant de direcció: Claire Denis

Producció: Wim Wenders

Guió: Wim Wenders, Peter Handke

Música: Jürgen Knieper

Fotografia: Henri Alekan

Muntatge: Peter Przygodda

Protagonistes: Bruno Ganz
Solveig Dommartin
Otto Sander
Curt Bois
Peter Falk

Dades i xifres
Països: Alemanya
França
Data d'estrena: 1987
Duració: 127 min
Idioma original: alemany, anglès, francès i italià

Pàgina sobre “Der Himmel über Berlin a IMDb

Der Himmel über Berlin (literalment en català, "El cel sobre Berlín") és una pel·lícula del 1987 dirigida pel cineasta alemany Wim Wenders. El poètic guió, escrit per Wenders i Peter Handke, s'inspira en l'obra de Rainer Maria Rilke.

Argument[modifica | modifica el codi]

Rodada a la Berlín Oest de finals dels anys 1980, a les acaballes de la Guerra freda, El cel sobre Berlín és un retrat de la vida dels eterns àngels Damiel (Bruno Ganz) i Cassiel (Otto Sander), que deambulen i es perden per la ciutat de Berlín sense ser percebuts per la massa de gent que els envolta. Entre els berlinesos amb els quals els àngels topen hi ha una dona embarassada, un pintor, un home convencut que la seva parella ja no l'estima o un ancià anomenat Homer (Curt Bois) que somia en una "pau èpica".

La descripció de la vida dels dos àngels serveix d'excusa a Wenders per meditar sobre el passat, el present i el futur de Berlín, i la pel·lícula mateixa es converteix, de fet, en un homenatge a la ciutat en el qual apareixen emblemàtics indrets com Potsdamer Platz, encara sense edificar i contornada per un mur ple de graffitis.

Malgrat que els dos àngels són només dos expectadors celestials aliens als problemes i a la condició material dels mortals, al contemplar i seguir la seva vida, Damiel acaba enamorant-se d'una talentosa però sol·litària i melacòlica artista de circ anomenada Marion (Solveig Dommartin), que es guanya la vida dançant al compàs de la música de Nick Cave.

Una part de la pel·lícula es concentra amb la vida de Peter Falk (interpretat per ell mateix), que acaba d'arribar a Berlín per tal de rodar una pel·lícula sobre el passat nazi de la ciutat. Durant els treballs del rodatge surt a la llum que Peter Falk havia sigut també un àngel, el qual va renunciar a la seva immortalitat cansat d'observar passivament el món però sense experimentar-lo directament.

Damiel, seguint l'exemple de Peter Falk, renúncia també a la seva condició d'immortal i esdevé un humà per poder experimentar i gaudir dels seus plaers materials. La pel·lícula adquireix aleshores color, ja que abans havia sigut filmada íntegrament en un color sèpia i monocromàtic, exceptuant les escenes on els àngels no hi eren presents o no observaven. Mentrestant, Cassiel llegeix la ment d'un jove que seguidament se suicidarà sense que el commocionat àngel pugui fer res per evitar-ho.

Damiel, en la seva obstinada recerca de Marion, coneix finalment a la solitària artista en un bar i tots dos s'enamoren a l'instant i es tracten de seguida com si s'haguéssin conegut tota la vida, la qual passen a compartir junts. La pel·lícula acaba aleshores amb el missatge de "continuarà".

La inconclusa història dels dos àngles continua a la pel·lícula In weiter Ferne, so nah! (Tan lluny, tan a prop), dirigida per Wenders el 1993.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula, filmada pel cinematògraf Henri Alekan a l'edat de 77 anys, mostra els àngels des d'un punt de vista monocromàtic i es passa al color per ensenyar el punt de vista humà. Durant el rodatge, Alekan va utilitzar una única i extremadament fràgil mitja de seda que havia pertanyut a la seva àvia que va utilitzar com a filtre per rodar les seqüències monocromàtiques.

El canvi de les escenes monocromàtiques a color, per tal de distingir la realitat vista pels àngels de la realitat dels mortals, va ser un recurs utilitzat per primer cop a la pel·lícula A Matter of Life and Death de Michael Powell i Emeric Pressburger el 1946.

Escenes suprimides[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula hauria evitat el seu to seriós si s'haguéssin inclòs les humorístiques escenes de Cassiel imitant les accions dels humans, fent mímica.

Altres escenes suprimides pertanyen a experiments sobre com mostrar la invisibilitat dels àngels o remarcar el seu to immaterial, usant diferents tècniques cinematogràfiques.

Hi havia també previst incloure un tercer àngel, femení, que apareixia en una escena finalment suprimida.

El final de la pel·lícula estava previst que fos molt diferent a la versió definitiva, fent perdre també la immortalitat a l'àngel Cassiel, el qual es retrovava amb Damiel i Marion en un bar on començarien una divertida guerra de passtissos, els quals es llançaven els uns contre els altres.

Remake[modifica | modifica el codi]

El 1998 es va fer un remake americà sobre El cel sobre Berlín, anomenat City of Angels. La pel·lícula va ser rodada a Los Angeles, amb les actuacions de Meg Ryan i Nicolas Cage i, en general, manté poca relació amb l'original excepte per les idees dels àngels que contemplant la vida dels humans i una història d'amor.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Edifici L'àngel de l'arquitecte Jean Nouvel amb un àngel de la pel·lícula de Wenders que vigila els habitants de Praga
  • Bruno Ganz - Damiel
  • Solveig Dommartin - Marion
  • Otto Sander - Cassiel
  • Curt Bois - Homer, l'ancià poeta
  • Peter Falk – Estrella de cinema
  • Hans Martin Stier – Personatge humà
  • Elmar Wilms - Personatge humà
  • Sigurd Rachman - Personatge humà que se suicida
  • Beatrice Manowski - Personatge humà
  • Lajos Kovács – Entrenador de Marion
  • Bruno Rosaz – Pallaso del circ
  • Laurent Petitgand – Artista de circ
  • Chick Ortega – Artista de circ
  • Otto Kuhnle – Artista de circ
  • Christoph Merg – Artista de circ

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Der Himmel über Berlin va obtenir el Deutcher Filmpreis (Premis de cinema alemany) de 1998 i el Premi de Cinema Europeu.

Al Festival de Canes de 1987 Wim Wenders va obtenir el premi al millor director.

Al Festival de Cinema de São Paulo de 1988 la pel·lícula va obtenir el premi del públic.

Der Himmel über Berlin va ser també nominada a un César per a la millor pel·lícula estrangera.

La continuació de Der Himmel über Berlin[modifica | modifica el codi]

El 1993 Wim Wenders va dirigir la segona part de Der Himmel über Berlin, que va portar per títol In weiter Ferne, so nah! (Tan lluny, tan a prop). La continuació de la història va incloure a la majoria dels actors principals de la primera part, com Otto Sander, Peter Falk, Horst Buchholz, Nastassja Kinski, Heinz Rühmann, Bruno Ganz, Solveig Dommartin o Rüdiger Vogler, i va incloure també a populars artistes i polítics com Lou Reed, Willem Dafoe i Mikhaïl Gorbatxov. La pel·lícula, això no obstant, no va assolir l'èxit de la primera part.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Der Himmel über Berlin