El jove Törless

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl jove Törless
Der junge Törless
Fitxa
DireccióVolker Schlöndorff
Protagonistes
ProduccióFranz Seitz
GuióVolker Schlöndorff
Herbert Asmodi
Robert Musil (novel·la)
MúsicaHans Werner Henze
FotografiaFranz Rath
MuntatgeClaus von Boro
DistribuïdorCine-International
Dades i xifres
País d'origenAlemanya Occidental
França
Estrena1966
Durada87 minuts
Idioma originalAlemany
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióÀustria Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0060574 Filmaffinity: 957921 Allocine: 172 Rottentomatoes: m/young_torless_1966 Letterboxd: young-torless Allmovie: v118128 TCM: 96570 AFI: 23138 TMDB.org: 45694 Modifica el valor a Wikidata

El jove Törless (títol original en alemany, Der junge Törless) és una pel·lícula alemanya del 1966 dirigida per Volker Schlöndorff,[1] adaptació de la novel·la autobiogràfica "Les tribulacions del jove Törless" de Robert Musil.[2] Tracta sobre el sadisme i les tendències homoeròtiques d'un grup de nois interns en una acadèmia militar austríaca als inicis del segle xx.[3][4]

Argument[modifica]

La pel·lícula se situa als inicis del segle xx. Quan Thomas Törless (Mathieu Carrière) arriba a l'acadèma, s'assabenta que Anselm von Basini (Marian Seidowsky) ha estat enxampat robant a un company, Reiting (Fred Dietz), i és forçat a esdevenir el seu ’”esclau”, sotmetent-se als seus rituals sàdics. En Törless segueix aquesta relació amb interès intel·lectual, però sense implicar-s'hi emocionalment.

També intervé en aquestes sessions Beineberg (Bernd Tischer), amb qui Törless visita Bozena (Barbara Steele), la prostituta local. Novament, Törless es manté distant i més intrigat que excitat per la dona.

En canvi, sí que mostra molt d'interès a entendre els nombres imaginaris, quan els descobreix a la classe de matemàtiques. En una conversa privada amb el professor, aquest es mostra reticent o incapaç d'explicar què són els nombres imaginaris, afirmant que, a la vida, és l'emoció el que tot ho governa - fins i tot les matemàtiques.

Després que Basini és gairebé linxat per una multitud d'alumnes a conseqüència d'una de les intrigues de Reiting, Törless s'adona que la resta dels nois són simplement cruels. Això no sembla que afectar-li emocionalment més que no poder entendre els nombres imaginaris. Llavors, com que vol ser partícip de la crueltat, decideix marxar de l'acadèmia. Els seus professors pensen que està sota massa tensió emocional per a seguir a l'escola i tampoc volen que hi segueixi - els professors són part del sistema que permet fer coses tan horribles als dèbils i vulnerables.

Al final de la pel·lícula, Törless aconsegueix que la seva mare se l'endugui de l'escola. Marxa somrient.

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Dawson, Leanne. Queering German Culture (en anglès). Boydell & Brewer, 2018, p. 7. ISBN 978-1-57113-965-8. 
  2. «Der junge Törless, amb presentació a càrrec de Joan Maria Girona el dijous 8». Filmoteca.cat, 2014. [Consulta: 20 novembre 2022].
  3. «Der junge Törless». filmportal.de. [Consulta: 20 novembre 2022].
  4. Moeller, Hans Bernhard; Lellis, George L. Volker Schlondorff's Cinema: Adaptation, Politics, and the "Movie-Appropriate" (en anglès). SIU Press, 2012-10-31, p. 28. ISBN 978-0-8093-8939-1. 

Enllaços externs[modifica]