Der Fangschuß

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDer Fangschuß
Le Coup de grâce Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióVolker Schlöndorff Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióEberhard Junkersdorf i Anatole Dauman Modifica el valor a Wikidata
GuióJutta Brückner i Margarethe von Trotta Modifica el valor a Wikidata
MúsicaStanley Myers Modifica el valor a Wikidata
FotografiaIgor Luther Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJane Seitz Modifica el valor a Wikidata
ProductoraHessischer Rundfunk i Argos Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena15 agost 1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany
francès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format1.66:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enCoup de Grâce (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema bèl·lic, drama, cinema LGBT i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLetònia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0074515 Filmaffinity: 408038 Allocine: 1909 Rottentomatoes: m/coup_de_grace Letterboxd: coup-de-grace Allmovie: v11207 TCM: 71612 TMDB.org: 42226 Modifica el valor a Wikidata

Der Fangschuß (comercialitzada en francès com Le Coup de grâce) és una pel·lícula de coproducció franco-alemanya en blanc i negre dirigida per Volker Schlöndorff. El guió és una adaptació de la novel·la de Marguerite Yourcenar El tret de gràcia i la pel·lícula bèl·lica explora la passió enmig de tons polítics subjacents.[1][2]

Argument[modifica]

El 1919 a Letònia, un destacament de soldats alemanys del Freikorps s'estaciona en un castell de la ciutat de Kratovice per combatre la guerrilla bolxevic. El castell és la casa del soldat Konrad von Reval i de la seva germana Sophie von Reval. Sophie se sent atreta per un altre soldat, un íntim amic de Konrad, Errad von Lhomond. Tot i això, el reticent Erich rebutja els seus avanços. Com a represàlia, Sophie flirteja amb altres membres de la tropa militar. Erich s'enfada molt pel seu comportament. Finalment, Sophie s'assabenta que Erich i Konrad són amants. Després d'aquest descobriment, s'uneix a la guerrilla d'esquerres, amb qui havia estat en contacte anteriorment. Els soldats d'Erich la capturen a ella i als seus companys. Sophie demana que Erich l'executi ell mateix, i ell es veu obligat. En un impressionant tret de seguiment, veiem a Erich disparar casualment Sophie al cap abans de reunir-se amb una foto amb els altres soldats. Quan tots pugen a un tren, la càmera torna als cadàvers dels executats.

Adaptació[modifica]

Els esdeveniments de la novel·la El tret de gràcia de Marguerite Yourcenar del 1939, es veuen des del punt de vista del soldat Erich von Lhomond. Tanmateix, la pel·lícula transmet la història des del punt de vista de Sophie von Reval, interpretada per Margarethe von Trotta, que va coescriure el guió.[3] En dirigir la història des d'una perspectiva femenina, la pel·lícula ofereix una visió alternativa, distorsionant els trets típics del gènere bèl·lic, com ara una perspectiva masculina, i retrata la història a través de xocs d'emocions i entorns de l'època als quals s'enfronta Sophie von Reval.[4] Els cineastes van pensar que una audiència del 1976 s'identificaria més fàcilment amb la independència i resolució que exhibiria Sophie que amb el conservadorisme reprimit d'Erich.

A més, la guerra civil russa és només un teló de fons imprecís a la novel·la, però la pel·lícula mostra els compromisos del camp de batalla amb una realitat brutal que fa que la guerra tingui una presència significativa.

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. "Coup de grâce". The Criterion Collection. Retrieved 2019-04-22.
  2. Der Fangschuß a la Filmoteca de Catalunya
  3. Barlow, Helen. "ALMOST EVERYTHING WE BELIEVED IN DID NOT REALLY SURVIVE". Goethe Institut. Retrieved 2019-04-22.
  4. Moeller, Hans-Bernhard; Lellis, George. "Coup de grâce". The Criterion Collection. Retrieved 2019-04-22..

Enllaços externs[modifica]