Hiroshima mon amour

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Hiroshima mon amour

Fitxa tècnica
Direcció: Alain Resnais

Producció: Samy Halfon
Anatole Dauman

Guió: Marguerite Duras

Música: Georges Delerue
Giovanni Fusco

Fotografia: Michio Takahashi
Sacha Vierny

Protagonistes: Emmanuelle Riva
Eiji Okada
Stella Dassas
Pierre Barbaud

Dades i xifres
Països: França
Japó
Data d'estrena: 1959
Duració: 90 min.
Idioma original: Francès, Japonès, Anglès

Companyies
Distribució: Pathé Films

Pàgina sobre “Hiroshima mon amour a IMDb

Valoracions
IMDb 8.0/10 stars

Hiroshima mon amour és una pel·lícula francojaponesa del 1959. Es tracta d'un film romàntic, mesclat amb elements de documental i cinema d'assaig. Va ser dirigida pel francès Alain Resnais, amb un guió de Marguerite Duras. Parla sobre la relació entre una dona francesa i un home japonès. És el primer de la Nouvelle Vague francesa i va innovar en l'ús dels flaixbacs.

Argument[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula tracta de les experiències d'una actriu francesa (Reva), anomenada Elle (ella), que interpreta el paper d'una infermera en una producció rodada en la Hiroshima de postguerra. Es troba amb un arquitecte japonès, (Eiji Okada), anomenat Lui (ell), i al marge de la seua família, esdevenen amants. El principi de la pel·lícula conta, en estil documental, els efectes de la bomba atòmica sobre Hiroshima, narrats des de la llunyania per personatges sense identificar. L'home estava en l'exèrcit japonès i la seua família era a la ciutat aquell dia.

Emprant flaixbacs mentre es narra la història d'amor del 1959, la dona parla de les seues experiències durant la Segona guerra mundial, a Nevers, França, on va estar lligada a un jove soldat alemany durant l'ocupació, el que va suposar el rebuig de la societat quan va acabar la contesa.

Producció[modifica | modifica el codi]

Segons James Monaco, Resnais primer volia rodar un documental sobre la bomba atòmica, però després d'uns mesos no veia com tirar endavant el projecte sense que s'assemblés a altres documentals que havia realitzat, com el de Nuit et brouillard sobre l'holocaust o Les statues meurent aussi. Després va parlar amb el seu productor i, tot bromejant, va dir que el film no era possible si Marguerite Duras no escrivia el guió.

Finalment va ser una coproducció entre companyies japoneses i franceses. Els productors van estipular que un dels personatges havia de ser francès i un altre japonès, així com que el film s'havia de rodar a ambdós països.

Rellevància[modifica | modifica el codi]

Hiroshima mon amour ha estat descrit com el Naixement d'una nació de la Nouvelle Vague francesa pel crític americà Leonard Maltin, ja que el seu estil innovador va contribuir a la inspiració del moviment. Un dels directors d'aquesta corrent francesa, en Jean-Luc Godard, va definir la inventiva de la pel·lícula com "William Faulkner més Stravinsky", tot celebrant la seua originalitat, a la vegada que el considerava "el primer film sense cap referència cinematogràfica".

Entre les diferents innovacions de Resnais destaca l'ús de seqüències breus de flaixbac que s'interposen entre les escenes per a suggerir la idea de breus flaixos de memòria. Posteriorment, Resnais n'empraria de similars a L'année dernière à Marienbad.

Una pel·lícula de Resnais[modifica | modifica el codi]

El film és típic de la filmografia resnaisiana quant a tema, estructura narrativa i estil de so i imatge. Els dos tòpics més comuns del francès són l'impacte del passat en els personatges i els efectes de la memòria. En Hiroshima mon amour, la dona determina que, només amb el pas del temps, ella oblidarà les seues experiències a Nevers i ella tracta de convèncer l'home que el pas del temps els hi farà oblidar la seua història d'amor al Japó. Com altres films de Resnais, aquest no compleix els preceptes de l'estructura clàssica, així, la memòria de la dona és contada en imatges, atès que el que viu al present li porta records del seu amant alemany.

Resnais sol emprar recursos no neutrals als seus films, que serveixen com a símbols per als personatges; el present a Hiroshima se'ns mostra violent i amb imatges de disturbis, que l'espectador associa amb la destrucció causada per la bomba atòmica. A banda, quan se'ns introdueix els personatges, d'inici se'ls escolta i se'ls mostra parts del seu cos. Només gradualment se'ns revela la identitat dels amants.

El director combina ficció i documental, amb violentes imatges de la bomba atòmica, que contrasten amb la història d'amor.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]