Adieu Philippine

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAdieu Philippine
Fitxa
DireccióJacques Rozier Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Charles Lavialle
Jean-Christophe Averty
Jeanne Pérez
Marco Perrin
Maurice Garrel
Pierre Frag
Stellio Lorenzi
Vittorio Caprioli Modifica el valor a Wikidata
ProduccióGeorges de Beauregard Modifica el valor a Wikidata
GuióJacques Rozier Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJacques Denjean, Paul Mattei i Maxim Saury Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRené Mathelin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMonique Bonnot Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1962 Modifica el valor a Wikidata
Durada106 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Temaguerra d'Algèria Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0143088 Filmaffinity: 115725 Allocine: 39 Rottentomatoes: m/adieu-philippine-1963 Letterboxd: adieu-philippine Allmovie: v83131 TMDB.org: 63880 Modifica el valor a Wikidata

Adieu Philippine (pronunciació francesa: ​[a.djø fɪlɪpin]) és una pel·lícula francesa de 1962 dirigida per Jacques Rozier..[1] Encara que fosc i difícil de projectar, ha estat elogiada com una de les pel·lícules clau de la nouvelle vague.[2] Fou estrenada al 15è Festival Internacional de Cinema de Canes.[3]

Argument[modifica]

Michel és un jove avorrit de París a punt de ser enviat a Algèria a l'exèrcit. Treballa com a tècnic de càmera en una cadena de televisió. Un dia coneix dues noies adolescents, Juliette i Liliane, i comença a sortir amb elles per separat. Michel s'acomiada intencionadament de la seva feina i se'n va de vacances a Còrsega per gaudir dels seus últims dies abans d'anar a l'exèrcit. Les dues noies el segueixen allà i les tres busquen un director de cinema comercial que li deu diners a Michel. Finalment, Michel tria Juliette que crea una fractura entre les dues noies. Finalment troben el director de cinema que aconsegueix eludir-los de nou. Després que ambdues noies es senten frustrades fàcilment per l'entorn accidentat i molestes l'una amb l'altra, queda clar que totes dues estan molestes per la marxa imminent de Michel. Finalment, Michel rep la notícia que s'incorporarà al seu regiment d'aquí a quatre dies i haurà d'agafar el primer vaixell per tornar a terra ferma. La Juliette i la Liliane veuen amb tristesa la marxa de Michel en un vaixell cap a Algèria.

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

François Truffaut va elogiar la pel·lícula i la va qualificar de "l'èxit més clar del nou cinema on l'espontaneïtat és tant més potent quan és el resultat d'un treball llarg i acurat".[4] El juliol de 2018, va ser seleccionat per ser projectat a la secció de Clàssics de Venècia a la 75a Mostra Internacional de Cinema de Venècia..[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ «NewWaveFilm.com review».
  2. ↑ «Daniel Kasman review».
  3. ↑ «Cannes Section parallèle». Arxivat de l'original el 2012-10-12.
  4. ↑ Truffaut, François. The Films in My Life. Nova York: Da Capo press. 1994. ISBN 0-306-80599-5. pp. 325.
  5. ↑ «Biennale Cinema 2018, Venice Classics». labiennale.org. [Consulta: 22 juliol 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Claude Miller, « Adieu Philippine », Téléciné numéro 113-114, Fédération des Loisirs et Culture cinématographique (FLECC), Paris, décembre 1963-janvier 1964, ISSN 0049-3287
  • Burdick, Dolores «Adieu Philippine». The French Review, 52, abril 1979.
  • Christian Metz, « L'analyse syntagmatique de la bande-images. 1. Tableau des « segments autonomes » du film Adieu Philippine, de Jacques Rozier. 2. Etude syntagmatique du film Adieu Philippine, de Jacques Rozier » (1968 ; 2e éd., 1971), in Essais sur la signification au cinéma. Tomes I et II, Paris, Klincksieck, 2013, pp. 143-173.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adieu_Philippine&oldid=32743628»