Remake

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un remake (anglicisme, del verb to remake, "refer") defineix, en llenguatge del cinema, una pel·lícula adaptada a partir d'una altra existent anteriorment. El nou contingut sol ser molt fidel a l'original, encara que aquest fet variï en funció de diversos factors, com ara la tria dels nous realitzadors i productors o els objectius del remake.[1]


Els remakes sempre han existit en la història del cinema. La raó per a refer una pel·lícula pot correspondre a diverses motivacions. Una de les principals és la possibilitat de millorar l'eficàcia de la història gràcies a l'evolució tecnològica: moltes pel·lícules han estat refetes amb l'aparició del cinema sonor o del color, o amb l'evolució de les tècniques que permeten la creació dels efectes especials.

Fer un remake també pot permetre presentar una pel·lícula poc coneguda (per la seva antiguitat o per estar feta en un país estranger) o modificar "l'esperit" d'una antiga obra, tot fent tries ideològiques o polítiques en la nova versió.

Una altra raó és la de minimitzar la presa de riscos econòmics, recolzant-se en l'èxit d'una pel·lícula cèlebre. El cinema nord-americà, a més, recorre sistemàticament al remake quan vol adaptar pel·lícules estrangeres, ja que el seu públic no està acostumat als subtítols i que el doblatge s'utilitza molt poc.

Des d'un punt de vista cinèfil, els remakes tenen l'interès de presentar una altra visió de l'obra inicial, revelant per exemple les diferències entre dos contexts històrics i socials.

Exemples de remakes[modifica | modifica el codi]

Televisió i videojocs[modifica | modifica el codi]

A la televisió també s'anomena "remake" la nova versió d'un programa prèviament llançat, o una versió local d'alguna sèrie originària d'un altre país. Igualment, el terme s'utilitza per als videojocs, fent referència a la nova versió d'un joc precedent, al qual se li afegeixen en general detalls nous i millores en els gràfics i el so.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.205. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 de desembre de 2014].