Nintendo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nintendo
Tipus Empresa privada
Sector Jocs de cartes (antigament)
videojocs
Fundada 23 de setembre del 1889[1]
Fundador(s) Fusajiro Yamauchi
Seu Kioto, Japó Japó
Persones clau Satoru Iwata, president i CEO
Shigeru Miyamoto, dissenyador de videojocs
Satoshi Tajiri, creador de la franquícia Pokémon
Productes Game Boy, NES, SNES, Virtual Boy, Nintendo 64, Nintendo GameCube, Nintendo DS, Nintendo Wii, Nintendo 3DS, i diversos videojocs
Ingressos nets Augment 229 bilions de iens / 2,523,070,032.55 dòlars (2010)
Lloc web Nintendo Japó
Nintendo America
Nintendo Canadà
Nintendo Europa
Nintendo Austràlia
Nintendo Taiwan
Nintendo Corea

Nintendo Company Limited (任天堂株式会社 , Nintendō Kabushiki-gaisha?) (TYO: 7974 FWB: NTO) és una empresa de videojocs multinacional fundada el 1889[2] per Fusajiro Yamauchi com empresa fabricant de cartes per produir hanafuda ("baralla de la flor").[3] Actualment es dedica a la producció de programari i maquinari per videojocs. Les oficines centrals de l'empresa es troben en Kioto, Japó i és presidida per en Satoru Iwata. Amb el temps, s'ha convertit en una companyia de videojocs, creixent fins a ser la més poderosa de la indústria. A més d'això, Nintendo és el major propietari dels Seattle Mariners, una Lliga Major de l'equip de beisbol a Seattle, Washington. També són propietaris parcials dels Atlanta Hawks, un equip de l'NBA d'Atlanta, Geòrgia.

Nintendo té la distinció de ser històricament la companyia més antiga i amb més durada en la indústria dels videojocs, a més de ser la més gran i coneguda, com també és l'entitat més dominant en el mercat de les consoles. Fins al 18 d'octubre de 2010, Nintendo havia venut 565 milions d'unitats de maquinari i 3.400 milions de programari.[4]

Significat de la paraula[modifica | modifica el codi]

Nintendo, la seva traducció del japonès seria: NIN - responsabilitat, deure. TEN - El Cel o els cels. - Temple, saló. S'entén per "confia en el que digui el cel", "allò que el cel mani", "deixar la sort al cel" o "a les mans del cel".

Història[modifica | modifica el codi]

Nintendo es remunta a més de 125 anys d'antiguitat. En aquells temps fabricaven a mà baralles de cartes japoneses anomenades hanafuda. El 1950, Hiroshi Yamauchi, nét de Fusajiro Yamauchi i futur president de Nintendo, va fer un tracte amb Disney per produir cartes de joc amb els seus personatges (aleshores Nintendo començava a produir cartes occidentals a més de hanafuda). En els seus inicis era clara que Nintendo es concentrava en productes de lleure. Les cartes de Disney varen vendre milions d'exemplars, i atorgaren a Nintendo prou guanys com per invertir en nous negocis, en particular el de les joguines.

Cap a finals de la dècada de 1970, Nintendo havia començat a cedir terreny en el mercat de les joguines electròniques davant fabricants com Bandai, de manera que varen respondre amb la ray gun, que permetia disparar a objectes i en els 80's amb la sèrie Nintendo Game & Watch (màquines amb pantalles LCD primitives i amb només un joc cadascuna); aquestes varen ser creades pel visionari Gunpei Yokoi, juntament amb una sèrie de jocs arcade. Aquestes petites consoles varen ser les responsables de la invenció del pad (anomenat vulgarment en català com "creu", "creueta" o "palanca"), el qual s'imposà en la major part dels controls i que era ideal pel control de jocs en 2 dimensions. Foren les pioneres de les actuals consoles pòrtatils, però varen quedar en l'oblit i actualment només poden aconseguir-se en cases de subhastes com preciats articles per a col·leccionistes.

El 1980, Minoru Arakawa crea Nintendo of America i en els anys següents el jove Shigeru Miyamoto, creà les franquícies més famoses de tota la història dels videojocs: Mario, Donkey Kong, The Legend of Zelda, etc.

Famicom (NES)[modifica | modifica el codi]

Tanta popularitat va crear el joc de Donkey Kong que Nintendo decideix crear la Famicom (NES). Va ser la primera consola de sobre-taula que emprava el pad de la Nintendo Game & Watch com sistema de control i gràcies a la seva popularitat va servir de base per tots els controls de consoles posteriors. Darrere el rotund èxit obtingut en el Japó, el 1985 decideix fer el llançament per la resta del món, sota el nom de Nintendo Entertainment System (NES).

L'èxit d'aquesta consola fou degut parcialment al seu baix cost (prop de 100 dòlars nord-americans). El president de Nintendo de l'època, Hiroshi Yamauchi, va donar instruccions als enginyers de l'empresa perquè dissenyessin una consola de baix cost de producció però amb una tecnologia avançada, que no pogués ser equiparada per altres empreses. El seu processador tan potent com els ordinadors d'Apple de l'època, la NES era més avançada que l'Atari 2600.

A finals dels 70, després de la proliferació dels ordinadors domèstics, la indústria del videojoc va entrar en una important crisi perquè els jugadors s'estimaven més piratejar o comprar els jocs que hi havia per les recreatives en comptes de gastar-se els diners (en aquella època la forma tradicional de jugar era anar a un centre recreatiu). La solució al problema fou la creació per part de les empreses de les seves pròpies consoles casolanes o desenvolupar-ne programari. A la NES se li atribueix el fet d'haver "salvat" la indústria dels videojocs després d'aquesta gran crisi que va veure el seu punt més crític el 1983 i ser la primera videoconsola que fos realment reeixida pel seu fabricant.

Es creu que va vendre aproximadament 60 milions de consoles, sense comptar els perifèrics i els jocs que es varen vendre posteriorment (s'ha de tenir en compte la diferència del mercat que hi havia aleshores i l'actual; actualment una consola amb aquestes vendes és una consola molt reeixida, però en aquells temps arribar a aquesta fita era quelcom sense precedents).

La NES va tenir en la seva versió japonesa un sistema de reconeixement de veu i en la seva versió occidental, va gaudir de la primera pistola de llum amb què es podia apuntar a objectes a la pantalla del televisor. Una altra novetat molt poc coneguda, fou el mòdem que Nintendo va llançar al Japó, convertint-se en la primera consola que aprofités la tecnologia de jocs on-line; els jocs de l'època solien estar fets per pocs jugadors simultanis, no existien jocs on-line massius i per aquest motiu o per d'altres, aquesta innovació va ser poc aprofitada.

Juntament amb la NES varen aparèixer grans joies dels videojocs: les sèries "Super Mario (1983)", "The Legend of Zelda (1986)", "Donkey Kong", "Mega Man" o "Final Fantasy", per destacar-ne alguns dels més influents i que perdurarien en el temps convertint-se en sagues de generació rere generació continuen tenint-hi noves versions dels seus títols (tot i que alguns d'aquests títols varen acabar en mans de Sony o altres empreses competidores directes de Nintendo).

Nintendo va tenir pràcticament l'exclusivitat total de la major part dels jocs reeixits del moment, ja que obligava les empreses que desenvolupaven els seus jocs a mantenir-se fidels a Nintendo i no cedir les seves obres a altres plataformes, cosa que va perjudicar especialment a Sega. Molts han criticat durament aquesta política monopolista per part de Nintendo.

Els anys posteriors, el cost de fabricació de la NES va abaratir-se més encara (a causa de la tendència natural que els components electrònics acostumen a haver d'abaixar els seus preus amb el pas del temps pel desenvolupament de components més avançats tecnològicament i el perfeccionament de les tècniques de manufacturació), però amb la seva sòlida base en el mercat el seu èxit no va disminuir, tornant-se un negoci realment rendible, ja que continuava venent-se.

Un altre factor important va ser que els programadors després de diversos anys dissenyant jocs pel mateix maquinari adquirien una gran facilitat per desenvolupar-hi nous i millors títols que espremessin el màxim el seu potencial. D'aquesta manera Nintendo va créixer enormement durant anys i la NES aconseguí aguantar durant gairebé una dècada a noves consoles més potents tecnològicament.

A causa de la seva longevitat, va acabar per ser una consola molt piratejada (tot i la seva època) però els jugadors tingueren un accés limitat a aquestes còpies perquè l'ús de cartutxos com mitjà d'emmagatzament dels jocs feia que les persones no comptessin amb els mitjans necessaris per copiar-los; de manera que el pirateig havia de ser realitzat per experts, a la Xina fins i tot es fabricaven NES no oficials de Nintendo. Nintendo va lluitar en va contra aquestes pràctiques.

Consoles portàtils de Nintendo (Game Boy)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Game Boy
Nintendo Game Boy

Quan la popularitat dels jocs va arribar a nivells extremadament alts, varen aprofitar per presentar la famosíssima Game Boy, obra del ja esmentat Gunpei Yokoi, el 1989. Aquesta consola aconseguiria eliminar a totes les seves competidores fins i tot sent molt menys potent que les seves rivals i amb la mancança del color. Nintendo va aconseguir vendre 60 milions d'aquestes consoles. L'èxit es deu en gran part a la gran quantitat i varietat de jocs que es desenvolupaven per Game Boy i a l'escàs consum electrònic davant d'altres semblants. Un altre afegit era el fet que cabia en una butxaca i el seu preu suposava un petit desenborsament pels seus compradors. Mai no va arribar a extingir-se.

El 1996, Nintendo rejoveneix el seu tresor més preuat i llança Game Boy Pocket: més petita que l'anterior, amb un menor consum i amb molt menys pes, a més d'un lleuger increment de potència i una pantalla més clara. Mantenia total compatibilitat amb els jocs de la seva versió anterior. Varen arribar a vendre's 10 milions d'unitats. En aquest èxit va contribuir l'aparició d'una nova sèrie de videojocs, "Pocket Monsters", coneguts com a Pokémon fora del Japó.

Nintendo Game Boy Color

Veient la tirada de Game Boy, en poc temps llancen la Game Boy Light, que afegeix una característica que mancava en tots els models de Game Boy anteriors; una pantalla retroil·luminada, tanmateix aquest model especial només va sortir al Japó.

El 1998 es va crear la Game Boy Color que afegia gràfics en color i el doble de velocitat que els models anteriors però tècnicament era idèntica a les anteriors. Com el sistema de programació era el mateix i totalment compatible amb les anteriors versions, després d'innombrables jocs, els programadors havien adquirit una tècnica espectacular per crear els jocs d'aquesta plataforma i varen crear autèntiques obres amb aquesta consola de baixa potència.

Tot i això Nintendo no acaba de convèncer-se i decideix renovar completament la consola, presentant el 2001 Game Boy Advance, una consola portàtil de 32 bits que també permetria jugar amb els jocs de les antigues Game Boy. D'aquesta manera, després de 12 anys amb una "mateixa" consola portàtil, Nintendo va adaptar-se a l'augment de potència del mercat.

El 2003, Game Boy Advance rebria un redisseny amb la presentació d'un nou model, conegut com a Game Boy Advance SP (Special Project). Mantenia les mateixes característiques tècniques, però canviant totalment l'estètica de la portàtil i afegint-hi una pantalla il·luminada frontalment (FLU). Curiosament va tenir una segona revisió anomenada Game Boy Advance SP Brighter amb una pantalla millorada amb més lluminositat i és claredat.

L'any 2005 Nintendo presenta la Game Boy Micro, la consola portàtil més petita del món: mesura tan sols 10cm per 5cm. Les diferències són estètiques a més de ser la primera consola portàtil de Nintendo incompatible amb els jocs de Game Boy i Game Boy Color. La seva major crítica és la mida reduïda de la pantalla, tot i que Nintendo al·lega que cada comprador opta per allò que prefereix, major pantalla o major portabilitat.

El 12 de març del 2005 a Europa (ja que Nintendo la va treure en venda el novembre en Amèrica i el desembre del 2004 al Japó), Nintendo torna a revolucionar el mercat portàtil presentant la seva nova consola Nintendo DS; mentre que la seva competidora, Sony va treure la seva primera portàtil PSP, en setembre. Nintendo DS intenta introduir nous conceptes en el món dels videojocs, sent la primera consola portàtil que inclou dues pantalles (una tàctil), reconeixement de veu, programari de comunicació integrat i possibilitats de comunicació multijugador de manera sense fils amb una sola targeta de joc per a tots els jugadors. Amb aquestes característiques, DS cerca crear una nova experiència jugable. La nova portàtil ha generat vendes milionàries per a Nintendo, posicionant-se en el primer lloc referent a les vendes de maquinari a tot el món.

Els conceptes de PSP i DS són completament oposats, la primera té reproducció de pel·lícules, música i jocs d'alta definició, però menys portabilitat un menor i menys variat catàleg de jocs i un preu molt superior a la DS. Nintendo DS ocupa actualment un 70% del mercat de les consoles portàtils, superant àmpliament en vendes la seva competidora directa Sony.

Nintendo també va llançar la Nintendo DS Lite, la qual cerca atreure més encara el públic que no té contacte amb els videojocs, a aquesta mena de lleure. Durant les seves primeres setmanes en el Japó, va exhaurir-se totalment.

El 2005 Nintendo va presentar el seu primer sistema de joc en línia per a tot el món (ja existia per a NES un primer sistema de mode multijugador en línia que únicament va estar en el Japó). Nintendo Wi-Fi Connection, el qual en 9 mesos va aconseguir tenir més de 3 milions d'usuaris connectats. A diferència dels serveis en línia d'altres empreses; per exemple Xbox Live; aquest servei és totalment de franc. La seva interfície virtual és amigable i intuïtiva. Alguns dels jocs que es troben amb l'opció de jugar en Wi-Fi Connection són:

  • Mario Kart DS
  • Animal Crossing: Wild World
  • Tony Hawk's American Sk8land
  • Star Fox Command
  • Metroid Prime: Hunters
  • Tetris DS
  • LostMagic
  • Tenchu: Dark Secret
  • Final Fantasy III
  • Pokémon Diamant i Perla
  • Pokémon Món Misteriós Equip de rescat de temps i oscuritat
  • TcnoGames DS

Super Famicon (SNES)[modifica | modifica el codi]

El 1991, llançaren la Super Famicom, coneguda en el mercat occidental com Super Nintendo Entertainment System (SNES), tenint èxit a tot el món, ja que tenia milions de seguidors gràcies a la NES. Amb l'arribada de la nova consola, Nintendo va realitzar autèntiques obres mestres: "Super Mario World" (1991), "Super Mario Kart", "The Legend of Zelda: A Link to the Past", "Pilotwings", "Mario Paint" (1992), "Super Metroid", "Starfox", "Donkey Kong Country" (1994), "Super Mario World 2: Yoshi's Island", "EarthBound" o "Killer Instinct" (1995) entre d'altres.

Nintendo va tenir moltíssim temps per dissenyar aquesta consola, la qual en el moment del seu llançament comptava amb una potència molt elevada i superior a les seves competidores, tot i que després de no gaire temps de vida va ser superada tecnològicament per altres consoles que tot i això no aconseguiren tenir èxit. La seva virtud fou la gegantina varietat de jocs d'una qualitat cada dia augmentant, el barat preu de fabricació i venda de la SNES, la fama ja obtinguda per l'empresa i la facilitat que suposava pels desenvolupadors dels jocs, programar per aquesta consola.

Cal destacar l'enorme rivalitat que va sorgir aleshores entre Sega i Nintendo, Sega durant el temps en què Nintendo expremia al màxim la NES sense llançar cap nova consola, fou creixent i guanyant seguidors fins a aconseguir estar en un mateix grau d'importància que Nintendo. Poc abans del llançament de la SNES, Sega havia llançat Sega Genesis, també anomenada Mega Drive, que fou l'única rival de Nintendo. Mai més no es va tornar a veure tanta rivalitat en el mercat del lleure electrònic, i de fet la major part de les obres mestres dels videojocs tingueren lloc en aquells anys. Sega va optar per la política de crear cars i avançats perifèrics, mentre que Nintendo va seguir creant jocs cada vegada millors. Segons les dades Nintendo va vendre el doble de Super Nintendo que Sega de Mega Drive. Aquesta fou l'era d'esplendor de les consoles de 16 bits i segons moltes revistes especialitzades, l'època de major esplendor dels videojocs.

Una de les polítiques de Nintendo durant l'era de la SNES fou el llançament de la NES Junior, idea destinada pel públic infantil que s'estaven iniciant en el món dels videojocs i no necessitaven la potència d'una SNES. La idea fou molt reeixida, i posteriorment va servir d'exemple per altres companyies que varen crear diverses versions d'una mateixa consola. La NES Jr, era idèntica tecnològicament a la NES original de manera que després d'una dècada els seus components eren antics i barats; costava molt poc a Nintendo, i els seus beneficis varen ser excel·lents.

Passes cap al possible 3D i la nova generació de consoles[modifica | modifica el codi]

Article principal: Nintendo 64
Article principal: Virtual Boy
Article principal: Nintendo 3DS

El 1995 Nintendo seguint els consells de Gumpei Yokoi va llançar el Virtual Boy; sent tant l'obra pòstuma de Yokoi com el primer fracàs de la companyia, que en si mateix era innovador, es trobava constantment amb obstacles mercantils que varen impedir convertir-se en un èxit. Tan sols aconseguí llançar 11 títols. Després del rotund èxit de la SNES, Nintendo va llançar una consola de 64 bits al mercat, Nintendo 64, el 1996 amb "Super Mario 64" com a joc estrella. Aquest joc, a part de ser una de les primeres joies de la consola i dels videojocs en general, va marcar un punt d'inflexió en el món de l'entreteniment digital gràcia a què fou el primer que permetia al jugador controlar les càmeres i el punt de vista des del qual es veu el personatge amb una sèrie de botons específics, una cosa que avui dia és molt comú en pràcticament tots els títols de totes les companyies.

Després arribarien altres jocs destacats com "The Legend of Zelda: Ocarina of Time" (considerat el millor joc de la història per gairebé totes les revistes del sector), "Banjo Kazooie", "GoldenEye 007" o "Perfect Dark" entre d'altres.

Nintendo 64 amb el seu respectiu control i cartutx de joc

Si la Nintendo 64 fou tecnològicament superior a gairebé tots els aspectes a les seves competidores, per la seva qualitat tècnica i uns accessoris innovadors (que fins avui dia són fonamentals en qualsevulla consola) com els comandaments amb vibració i els joysticks d'un dit per jocs en entorns tridimensionals, en línies generals no fou un encert, ja que va perdre el tron en les consoles de sobre-taula. Va sortir tard i relativament desfasada per l'època, encara que seguia sent netament superior a les seves dos principals competidores, la Sony PlayStation i la Sega Saturn, que havien sortit un any i mig abans, guanyant terreny. Nintendo va confiar-se en la seva posició dominant i va tractar malament a moltes third-parties i va deixar escapar algunes com Squaresoft, que després serien claus en el triomf de la consola de Sony. Nintendo també optà pels cartutxos que si bé permitien major accés a les dades i la incorporació de xips especials, no podien competir en preu i capacitat d'emmagatzament amb els CD-ROM que utilitzaven altres. Amb el temps les expectatives de la màquina es varen enderrocar i va quedar aparcada de la major part de les third-parties, de manera que el seu catàleg de jocs va ressentir-se, quedant molt limitada en determinats gèneres. A més la Nintendo 64 era difícilment piratejable i no va poder competir en el màrqueting de Sony. En darrer lloc cal dir que Nintendo no va saber seguir a la PlayStation mentre que la segona va ampliar clarament el seu públic objectiu.

Al final de la generació, la Nintendo 64 havia venut prop de 35 milions d'unitats a tot el món. En 2011, Nintendo va llançar la Nintendo 3DS.

Nintendo GameCube[modifica | modifica el codi]

Nintendo Gamecube
Article principal: Nintendo GameCube

El novembre del 2001, es llança la Nintendo GameCube, una consola de nova generació, que hauria de rivalitzar amb PlayStation 2 de Sony i Xbox de Microsoft. Cercant la lluita contra la pirateria, Nintendo desenvolupa el GOD (GameCube Optical Disc, un format de MiniDVD exclusiu de Nintendo amb una capacitat d'aproximadament 1,8 GigaBytes de dades) pels seus jocs. Per aconseguir piratejar aquesta consola no només era necessari la modificació del programari sinó la modificació total del xassís, ja que era impossible introduir en el seu lector DVD un DVD normal.

GameCube va ser juntament amb la consola de Microsoft la consola més potent del seu moment i va tenir una quota del mercat d'entorn del 20%, semblant al d'Xbox, però molt inferior a la PlayStation 2. La quantitat de consoles cúbiques venudes a nivell mundial és de prop de 21 milions, sent superada per Xbox i PlayStation 2. Molts creuen que Nintendo fou massa conservadora amb aquesta consola per eliminar les capacitats multimèdia (no reproduïa pel·lícules ni música, a diferència de les seves competidores) i no comptava amb una plataforma per jocs en línia.

L'evolució de Nintendo[modifica | modifica el codi]

Després d'anys perdent terreny davant a la competència en les consoles de sobre-taula, Nintendo va decidit seguir la mateixa política que va mantenir amb les portàtils i va crear un nou camí aliè al que la indústria tendeix per inèrcia (augmentar constantment la potència del programari). Lluny de basar el seu sistema en una evolució gràfica del seu predecessor, de vendre una mateixa consola amb millors gràfics, van centrar-se a inventar una nova manera de control, de la mateixa manera que varen fer en el passat.

Wii[modifica | modifica el codi]

Article principal: Wii

Wii, nom de la consola sucessora de la Nintendo GameCube, pren com punt de partida el salt de les 2D a les 3D que va tenir en el seu moment, quan va fer el salt de Super NES a Nintendo 64; o la sensació nova que els jugadors varen sentir la primera vegada que jugaren en un veritable entorn tridimensional, amb càmeres mòbils amb Super Mario 64. Des del punt de vista de l'empresa, aquesta emoció i aquesta frescor no es devien a la bellesa gràfica, sinó a la novetat que suposava el fet de poder controlar a un personatge lliurement per un gran entorn amb profunditat, alçada i amplada. Nintendo va decidir transmetre una cosa tan nova com això, però fora de la pantalla del televisor. En comptes de centrar-se en allò que pot fer la màquina, van centrar-se en allò que el jugador pot comunicar-se i interaccionar amb els jocs: la immersió.

Segons una cita famosa del president de Nintendo, Satoru Iwata: «La sensació és tan natural que tan aviat com es té el comandament a la mà, la ment comença a imaginar com quelcom així pot canviar el món dels videojocs per sempre».

Nintendo Wii

En l'apartat tècnic d'aquesta consola, cal destacar que no és la més potent del mercat sinó tot el contrari; amb això és fàcil notar el canvi de concepte que Nintendo va prendre, a diferència de les seves predecessores (que foren creadres per ser les més potents de la seva generació), a Wii les inversions no han pretès crear una consola de màxima potència.

El propòsit d'aquesta ocasió ha estat des del primer moment de la seva concepció crear una consola molt més barata que la competència (250€ a Europa incloent-hi un joc (Wii Sports), davant dels 300-400€ a Xbox 360 i 500-600 la PlayStation 3, aconseguir que tingués una estètica que s'adaptés a la resta de mobles de la llar, que ocupés el mínim espai possible (21,54cm de llarg, 15,7cm d'ample i 4,4cm de grossor), que consumís la mínima energia elèctrica possible (tan sols 1/5 part de la consumida per GameCube)i que producte de la seva modesta potència, permetés mantenir els costos de desenvolupament dels jocs més baixos que a la competència. D'aquesta manera, Nintendo cerca que les grans idees triomfin per sobre dels grans pressupostos.

Wii marca una gran diferència amb tot el que s'ha desenvolupat abans en la indústria del videojoc: El comandament sense fils anomenat Wii-mote, amb aspecte d'un comandament a distància tradicional de televisió, pot captar els moviments que el jugador realitza en l'espai real i reproduir-los en l'espai virtual (en el joc). La consola pot detectar moviments en tots els eixos, i girs, profunditats, distàncies, angles i velocitats gràcies al seu sensor que es col·loca sobre o damunt del televisor. Gràcies a l'ús d'aquesta tecnologia, ja no és necessari prémer un botó per colpejar amb una espasa, només cal agitar el comandament com si fos una espasa real perquè el personatge faci el mateix en el joc. Ja no és necessari prémer un botó per jugar a un joc de tennis, només cal moure el comandament com si fos una raqueta. El comandament posseeix també funcions de vibració, un altaveu a través del qual es reproduiran diversos sons (el so metàl·lic d'una espasa si s'utilitza el controlador com una espasa, el colp d'una raqueta contra una pilota si s'utilitza com una raqueta, el tret d'una pistola si s'utilitza com una pistola), una petita memòria per desar certes informacions com el registre d'avatar Mii i diversos accessoris que poden connectar-s'hi per aprofitar les opcions especials (carcasses de pistoles, un comandament tradicional, una extensió "nunchuck" amb joystick i altres perifèrics).

Una altra innovació important és l'anomenat WiiConnect 24. Gràcies a aquest sistema la consola mai no s'apaga del tot. Es manté contínuament connectada a internet gastant una petita quantitat d'energia (al voltant de 7Wats). Gràcies a això els desenvolupadors poden enviar als jugadors expansions, armes, nous nivells, vehicles, demos, pegats correctors d'errades, etc. "Quelcom nou cada dia", així és com Satoru Iwata es refereix a les possibilitats de WiiConnect 24.

La connectivitat de Wii és totalment sense fils i permet que dues consoles properes juguin amb un únic DVD de joc. Per aprofitar les característiques de la consola, s'estan desenvolupant diversos jocs on-line o simplement incorporant a jocs tradicionals característiques multijugador a través de la xarxa, de manera que no cal tenir diversos comandaments per jugar amb altres persones.

Wii també permet descarregar jocs de NES, SNES, Nintendo 64, Megadrive, Turbografx i nous títols de baix cost desenvolupats en exclusiva per aquest servei, així com reproduir tots els jocs de GameCube.

Per finalitzar, cal esmentar els Wii Channels. Han estat dissenyats tenint com a base el concepte dels canals de televisió, però en aquest cas serveixen com a part important del sistema operatiu de Wii. Els canals separats s'exhibeixen gràficament en una pantalla, i es naveguen usant la capacitat del punter del Wiimote. La pantalla dels canals és totalment personalitzable i els usuaris poden posar enllaços a diversos canals o jocs virtuals de la consola en les ranures.

Els canals de Wii més destacables són:

  • Mii Channel: El Mii Channel és un creador d'avatars on els usuaris poden dissenyar caricatures 3D de les persones seleccionant un grup de trets facials i corporals.
  • News Channel: El News Channel els permet als usuaris tenir accés als titulars de les notícies i els events actuals obtinguts d'Internet. El News Channel està proporcionat per contingut d'Associated Press.
  • Canal Oratge: Permet conèixer el pronòstic meteorològic de l'oratge dels 5 dies següents en qualsevulla part del món.
  • Photo Channel: El Photo Channel permet a l'usuari inserir una targeta SD a la consola, o enviar fotografies (JPEG) o vídeos (MJPEG) via correu electrònic, que poden veure's en aquest canal. Un editor incorporat els permet als usuaris afegir senyals i efectes a les seves fotografies. També poden crear-se mossaics, presentacions de la diapositiva i trencaclosques amb aquest tret.
  • Wii Shop Channel: En aquest canal es pot comprar videojocs de diverses consoles com la Nintendo 64 o Super Nintendo.
  • Internet Channel: Amb un ús semblant al del Nintendo DS Browser, l'Opera web browser es podrà descarregar mitjançant el Shop Channel. El navegador suporta JavaScript i Flash. A més del funcionament com un navegador, l'Opera Web Browser a la Wii servirà per altres aplicacions basades en el web.
  • Opinion Channel: Un canal que requereix connexió a Internet. Es pengen enquestes amb dues respostes possibles i es poden respondre i fins i tot intentar predir el resultat de l'enquesta, ja que més tard es pot comprovar.

Impacte en el mercat[modifica | modifica el codi]

Mentre Sony i Microsoft opten per consoles tecnològicament més potents que acullen jocs més espectaculars però que per molts responen a la definició de «més del mateix», la Wii juga una altra batalla: convèncer a tota persona, independentment del seu gènere o edat, que jugar amb videojocs li resultarà divertit. Controlar el comandament de la Wii és tan senzill que no porta més d'uns segons adaptar-s'hi i colpejar l'aire amb ell. Les possibilitats són inexhauribles i el catàleg inicial de vint-i-quatre jocs que Nintendo acompanya al llançament de la consola explora alguna d'elles.

En la seva estrena el preu de la Wii en els Estats Units va ser de 250 dòlars (188 euros); mentre que la Play Station 3 és de 600 dòlars; i el de la Xbox 360 és de 400 dòlars (352 euros). La primera estrena de la consola fou en què inicialment s'exhauriren totes les unitats i després de dues setmanes va arribar-se a la xifra d'1.000.000 d'unitats venudes, el Japó, on es varen vendre totes les consoles en unes 4 hores (200.000 unitats).

En el Japó, Wii ha tingut un gran èxit, venent fins a 4 vegades més que la consola de la competència Play Station 3, que estava constantment exhaurida. Sens dubte que el fenomen de la DS ha ajudat a Nintendo i a la seva Wii.

A Europa va estrenar-se el dia 8 de desembre, aquell dia era festiu a gran part dels Països Catalans per tant el llançament oficial seria el dia 9 de desembre però abans del mateix llançament al país ja estaven gairebé totes les unitats venudes. Importants centres comercials de ciutats del país com a Barcelona i Palma varen vendre la consola dies abans del llançament oficial.

Segons va afirmar el Director de Nintendo UK, David Yarnton, "la demanda de la consola ha estat molt gran. Esperem vendre quatre milions de consoles en tot el món abans que acabi l'any, arribant als sis milions quan finalitzi aquest any fiscar en març del 2007". Als Països Catalans, de la mateixa manera que en el Regne Unit i França, la demanda de consoles ha sobrepassat les expectatives inicials, alguns usuaris havien reservat les seves consoles 3 o 4 mesos abans. Aquest èxit va provocar que molts comerços pengessin el cartell de "venut" en les seves prestatgeries i comencessin a realitzar noves reserves per les següents remeses de consoles que arribaven més tard.

Avui dia, Nintendo és una de les companyies líders en vendes de programari i maquinari d'entreteniment i una de les majors referències en el món dels videojocs, el qual ha evolucionat i crescut gràcies a les diverses novetats que ha anat aportant en tots els seus anys a la indústria: Des del pad de control, passant pel plantejament del joc 3D que coneixem en l'actualitat, la funció de vibració del comandament, l'opció multijugador fins a 4 jugadors simultanis, el comandament sense fils, el joc portàtil, la primera incursió d'una càmera amb què interaccionar en un videojoc (Game Boy Camera), l'explotació del control vocal i tàctil com a fonaments per controlar un videojoc, diverses novetats jugables i gèneres de videojocs mai abans no explotats (jocs com Mario Party, Mario Kart o per exemple Nintendogs, entre moltes altres aportacions. Segons els mitjans especialitzats ha estat la desenvolupadora més important en l'evolució d'aquest mercat, l'única empresa mítica que continua fabricant consoles i molt valorada pels jugadors experimentats.

Wii U[modifica | modifica el codi]

Article principal: Wii U

La Wii U (ウィー・ユー Wī Yūés) (o Project Café) és una consola en desenvolupament que serà la successora de la Wii. Es va anunciar per primera vegada a l’E3 2011. També s’ha relacionat en la 8a i la 9a generació de consoles.

Wii U és la primera consola que emet gràfics en HD (High Definition) fins a una resolució de 1080p, i inclou un nou comandament que incorpora la pantalla tàctil. El comandament permet continuar jugant amb la consola encara que el televisor sigui tancat.

La consola fou oficialment anunciada per Nintendo el 25 d’abril del 2011 mitjançant un comunicat de premsa. L’empresa confirmà el seu llançament el 2012 i remetrà a l’E3 2011 més detalls sobre aquesta. Abans de Wii U, la companyia en una roda de prensa també es va proposar de batejar-la com Project Café. El 7 de juny de 2011, durant la conferència celebrada per la companyia durant l'I3, va ser presentada oficialment. Serà totalment compatible amb l'actual Wii i els seus accessoris.

El més innovador és el seu comandament, que incorpora una pantalla tàctil de 6,2 polzades. Permet jugar als jocs de la consola sense necessitat d'un televisor. Compte a més amb un micròfon, altaveus, giroscopi, i dues càmeres, una posterior i una altra frontal, que permeten elements de realitat augmentada.

Nintendo ha dit que encara que aquesta consola estigui a la venda i les thirds-partys estiguin llançats títols importants a Wii, la consola de setena generació no serà substituïda en totalitat per la nova Wii, encara que van dir que si alguna cosa passa, la Revolution sigui descontinuada en 2014 o 2019, però per ara no hi ha plans de discontinuar Wii dins dels propers 3 anys.

Videojocs destacats[modifica | modifica el codi]

Alguns videojocs de la NES
La il·lustració oficial presentada en la introducció de la història de The Legend of Zelda: Twilight Princess, en què apareixen: Zelda, Zant, Midna (en les seves dues formes), Link (en les seves dues formes), Epona, i els Shadow Beasts.

Això és únicament un petit llistat dels jocs més famosos desenvolupats per la companyia al llarg de la seva història. No intenta ser extensiu, sinó assenyalar jocs importants en la història del videojoc o de la companyia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Història de Nintendo (japonès)
  2. «Company History» (en japanese). Nintendo of Japan. [Consulta: 2006-07-29].
  3. «Company History». Nintendo of America. [Consulta: 2006-06-04].
  4. Nintendo (2010-10-18). "Kirby's Epic Yarn For Wii Keeps Players In Stitches". Nota de permisa. Consulta: 2010-10-29.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Presidents de Nintendo Co., LTD

Fusajiro Yamauchi (1889-1929) · Sekiryo Kaneda (1929-1949) · Hiroshi Yamauchi (1949-2002) · Satoru Iwata (des del 2002)

Coord.: 34° 58′ 11″ N, 135° 45′ 22.3″ E / 34.96972°N,135.756194°E / 34.96972; 135.756194