Telèfon intel·ligent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un telèfon intel·ligent Samsung Galaxy Nexus.

Un telèfon intel·ligent (en anglès smartphone) o intel·lífon és un telèfon mòbil amb capacitats d'ordinador de butxaca que té un sistema operatiu capaç d'instal·lar aplicacions mòbils.[1] Això li permet de tenir múltiples funcions: accés a Internet, agenda electrònica, gestió del correu electrònic, videojocs, xarxes socials, etc.

Les vendes mundials de telèfons intel·ligents van superar les de telèfons mòbils convencionals al començ de 2013.[2]

Característiques definitòries[modifica | modifica el codi]

Hi ha mantes diferències entre telèfons mòbils i intel·ligents, però no hi ha una divisió clara ni unes característiques oficials. Una de les diferències més significatives és que els telèfons intel·ligents incorporen sistemes operatius amb accés a aplicacions de tercers (que no siguin ni el fabricants ni el operadors); això es produeix gràcies a la distribució d'APIs avançades que permeten crear aplicacions mòbils.[3] En canvi els mòbils convencionals acostumen a funcionar amb microprogramari propietari que ofereix un suport limitat dels programes de tercers mitjançant Java ME o BREW. Tot i això en el mercat actual alguns dels telèfons mòbils "convencionals" tenen capacitats equivalents a la d'alguns telèfons intel·ligents.

Així doncs la diferència principal rau en el sistema operatiu utilitzat. Com a elements visuals i tecnològics de distinció els telèfons intel·ligents acostumen a tenir una pantalla de dimensions notables de tipus tàctil i connectivitat avançada (internet mòbil, Bluetooth, GPS, NFC, etc.).

Història[modifica | modifica el codi]

Telèfon mòbil avançant IBM Simon, amb base de recàrrega, any 1994.

Origen del nom[modifica | modifica el codi]

Des dels inicis de la telefonia mòbil s'havien desenvolupat concepcions i prototips que combinaven funcions pròpies dels ordinadors. L'any 1994 IBM va comercialitzar el seu model Simon amb pantalla tàctil i algunes funcions pròpies dels ordinadors. Però el terme "telèfon intel·ligent" no va aparèixer fins al 1997 quan la companyia Ericsson va descriure el seu prototip GS 88 "Penelope" com a tal.[4][5][6][7][8]

Alguns dels primers telèfons intel·ligents de Nokia, la sèrie Communicator 9000.

L'acme de l'iPhone i Android[modifica | modifica el codi]

A final de 2007 Apple va introduir el seu primer telèfon intel·ligent: l'iPhone. Fou un dels primers a utilitzar fonamentalment la pantalla tàctil per a tots els seus usos i destacà per ser el primer telèfon mòbil en fer ús d'una interfície multi-tàctil. Un altre avantatge decisiu va ser la qualitat del seu navegador web en comparació amb les alternatives existents (a la web d'experts Ars Technica el valoraren com a "molt superior a qualsevol que hagi fet servir abans".[9]). El juliol de 2008 Apple va llançar un nou model amb un preu menor i suport 3G. També es va crear l'App Store amb aplicacions tant gratuïtes com de pagament, que permetia d'instal·lar aplicacions desenvolupades per tercers. Aquesta botiga d'aplicacions ha tingut un gran succés, així per exemple a l'abril de 2010 ja s'oferien més de 185.000 aplicacions.[10] La reeixida de l'iPhone ha refermat certes tendències dins del món dels telèfons intel·ligents com ara l'ús d'interfícies tàctils, l'abandonament dels teclats o la importància de les botigues d'aplicacions.

Els sistema operatiu Android, desenvolupat per Google, va aparèixer per a telèfons intel·ligents l'any 2008. Es tracta d'un sistema operatiu de codi obert basat en Linux i suportat per l'Open Handset Alliance (que a part de Google està formada per Intel, HTC, Motorola i Samsung entre d'altres[11]). El primer telèfon intel·ligent a utilitzar-lo va ésser l'HTC Dream, anomenat G1 per l'operadora americana T-Mobile que el distribuí. El programari inclòs en el sistema operatiu integra els serveis propis de Google com ara correu, calendari, navegació, etc. Les aplicacions de tercers són disponibles a l'Android Market.[12]

Sistemes operatius[modifica | modifica el codi]

Els sistemes operatius més freqüents utilitzats pels telèfons intel·ligents són Symbian, RIM (BlackBerry), Android, iOS (Apple) i Windows Mobile/Windows Phone. Altres sistemes operatius per a telèfons intel·ligents són Bada -de Samsung- o MeeGo (fusió de Moblin i Maemo).

Tendències[modifica | modifica el codi]

La tendència sembla indicar que els telefòns intel·ligents inclouen accés a internet, calendari, càmera de fotos, agenda de contactes, connexió per infraroigs i Bluetooth, navegació GPS, i a voltes possibilitat de llegir documents de diferents formats, com ara PDF i Microsoft Office. Alguns inclouen també càmera de vídeo i receptor de televisió.

Exemples de telèfons intel·ligents[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Universitat Politècnica de Catalunya; Termcat, Centre de Terminologia; Enciclopèdia Catalana.. Diccionari de telecomunicacions. Barcelona: TERMCAT Centre de Terminologia, 2007. ISBN 978-84-393-7408-4 [Consulta: 6 setembre 2013]. 
  2. «Smartphones now outsell 'dumb' phones». 3 News NZ, 29 abril 2013.
  3. «Smartphone definition from PC Magazine Encyclopedia». PC Magazine [Consulta: 15 desembre 2011].
  4. U.S. Patent #3,812,296/5-21-1974 (Apparatus for Generating and Transmitting Digital Information), U.S. Patent #3,727,003/4-10-1973 (Decoding and Display Apparatus for Groups of Pulse Trains), U.S. Patent #3,842,208/10-15-1974 (Sensor Monitoring Device)
  5. Sager, Ira. «Before IPhone and Android Came Simon, the First Smartphone». Bloomberg Businessweek. Bloomberg L.P, 2012-06-29. [Consulta: 2012-06-30]. «...Simon wasn’t ready for its scheduled release in May 1994. Customers couldn’t get one until Aug. 16.»
  6. «Ericsson GS88 Preview». Eri-no-moto, 2006. [Consulta: 2011-12-15].
  7. «History». Stockholm Smartphone, 2010. [Consulta: 2011-12-15].
  8. «Penelope box». [Consulta: 2011-12-15].
  9. «iPhone in depth: the Ars review». ArsTechnica p. 6. Condé Nast, 9 juliol 2007. [Consulta: 3 agost 2010].
  10. «iPhone App Reviews by Experts at PCWorld - PCWorld». PCWorld. [Consulta: 25 febrer 2010].
  11. «Membres de l'Open Handset Alliance» (en anglès). [Consulta: 11 de setembre de 2011].
  12. Miller, Ross. «Paid apps still coming to Android Market in Q1 '09, US and UK rollout first» (en anglès), 31 de desembre de 2008. [Consulta: 11 de setembre de 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]