Llei de Moore

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dades històriques i llei de Moore.

La llei de Moore expressa que aproximadament cada dos anys es duplica el nombre de transistors en un ordinador. Es tracta d'una llei empírica, formulada per Gordon Earle Moore el 19 d'abril del 1965,[1][2][3] el compliment del qual s'ha pogut constatar fins avui. El 1965 Gordon Moore va afirmar que la tecnologia tenia futur, que el nombre de transistors per polzada en circuits integrats es duplicava cada any i que la tendència continuaria durant les següents dues dècades. Una mica més tard va modificar la seva pròpia llei i va afirmar que el ritme baixaria, i la densitat de les dades es doblaria aproximadament cada 18 mesos. Aquesta progressió de creixement exponencial, que dobla la capacitat dels microprocessadors cada any i mig, és el que es considera la Llei de Moore. No obstant això, el propi Moore ha posat data de caducitat a la seva llei: "La meva llei deixarà de complir-se d'aquí 10 o 15 anys". Segons va assegurar durant la conferència en la qual va fer la seva predicció va afirmar, no obstant això, que una nova tecnologia vindrà a suplir a l'actual.

La conseqüència directa de la Llei de Moore és que els preus baixen al mateix temps que les prestacions pugen: un ordinador que avui val 3.000 euros costarà la meitat a l'any següent i estarà obsoleta en dos anys. En 26 anys el nombre de transistors en un xip s'ha incrementat 3.200 vegades.

Actualment s'aplica a ordinadors personals. No obstant això, quan es va formular no existien els processadors, inventats el 1971, ni els ordinadors personals, popularitzats en els anys 80. En el moment d'escriure l'article que va originar la seva llei, Moore era Director dels laboratoris de Fairchild Semiconductor. Més tard, a l'estiu de 1968, va crear Intel juntament amb Robert Noyce, un dels seus companys en ambdues empreses.

Aplicació[modifica | modifica el codi]

"A Intel vam treballar intensament per assegurar-nos que la Llei de Moore continuï guiant a la nostra indústria en el futur. Ja hem visualitzat els pròxims 10 a 15 anys d'avenços en els nostres laboratoris d'investigació", va observar Craig Barrett, executiu en cap de Intel Corporation. "Anticipem no només avanços continus en els sectors tradicionals de la computació i les comunicacions, sinó que també veiem un futur en el qual la tecnologia dels semiconductors revolucionarà la indústria de l'atenció a la salut, la forma que eduquem als nostres fills, la forma de protegir-nos a nosaltres mateixos i a l'ambient, i el maneig de la nostra vida quotidiana en un món més complex. Els xips de silici (que el ritme de la Llei de Moore fa cada vegada més poderosos) continuaran oferint aquests recursos en un futur a persones de tot el món a un cost cada vegada més baix".

Què és la Llei de Moore?[modifica | modifica el codi]

El 19 d'abril de 1965, es va publicar un document elaborat per Gordon Moore en el qual ell anticipava que la complexitat dels circuits integrats es duplicaria cada any amb una reducció de cost molt important. Coneguda com la Llei de Moore, la seva predicció ha fet possible la proliferació de la tecnologia en tot el món, i avui s'ha convertit en el motor del ràpid canvi tecnològic. Moore va actualitzar la seva predicció en 1975 per a assenyalar que el nombre de transistors en un xip es duplica cada dos anys i això se segueix complint avui. A més de projectar com augmenta la complexitat dels xips (mesura per transistors continguts en un xip de computador), la Llei de Moore suggereix també una disminució dels costos. A mesura que els components i els ingredients de les plataformes amb base de silici creixen en compliment es tornen exponencialment més econòmics de produir, i per tant més abundants, potents i transparentment integrats en les nostres vides diàries. Els microprocessadors d'avui es troben a tot arreu, des de joguines fins a semàfors per al trànsit. Una targeta de felicitació musical que costa uns quants euros avui, té més poder de còmput que els mainframes més ràpids de fa unes dècades.

La Llei de Moore en perspectiva[modifica | modifica el codi]

La Llei de Moore no és una llei en el sentit científic, sinó més aviat una observació, i ha assentat les bases de grans salts de progrés.

El 2004 la indústria dels semiconductors va produir més transistors (i a un cost més baix) que la producció mundial de grans d'arròs, segons la Semiconductor Industry Association (Associació de la Indústria dels Semiconductors) dels Estats Units. El 1978, un vol comercial entre Nova York i París costava prop de 900 dòlars i trigava 7 hores. Si s'haguessin aplicat els mateixos principis de la Llei de Moore a la indústria de l'aviació comercial de la mateixa forma que s'han aplicat a la indústria dels semiconductors des de 1978, aquest vol hauria costat prop d'un cèntim de dòlar i hauria trigat menys d'1 segon en realitzar-se.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. MOORE, GORDON E. «Cramming More Components onto Integrated Circuits» (en anglès), 1998. [Consulta: 21 gener 2014].
  2. «Excerpts from A Conversation with Gordon Moore: Moore’s Law» (en anglès). intel, 2005. [Consulta: 21 gener 2014].
  3. «1965 - "Moore's Law" Predicts the Future of Integrated Circuits» (en anglès). computerhistory.org. [Consulta: 21 gener 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llei de Moore Modifica l'enllaç a Wikidata