Funció exponencial
La funció exponencial és una de les funcions més importants de les matemàtiques. S'escriu com exp(x) o ex, on e val aproximadament 2,71828183 i és la base del logaritme natural. Tota funció exponencial té per domini de definició el conjunt dels nombres reals i a més té un creixement exponencial. A més, com s'ha dit la funció exponencial és la funció inversa del logaritme natural, resultant així, un element imprescindible a l'hora de resoldre certs problemes . Aquesta funció es denota equivalentment com f (x) = ex o exp (x), on e és la base dels logaritmes naturals. Té la particularitat que si la seva base és el nombre d'Euler seva derivada és la mateixa funció
Com a funció de la variable x real, la gràfica d'ex sempre és positiva (al llarg de l'eix de les x) i creixent (d'esquerra a dreta). Mai arriba a tocar l'eix de les x, tot i que s'hi aproxima tant com es vulgui (això significa que l'eix de les x és un asímptota horitzontal de la gràfica). La seva funció inversa, el logaritme neperià, ln(x), està definit per tota x positiva.
Segons el context, el terme funció exponencial es refereix a qualsevol funció del tipus kax, on a és qualsevol nombre real positiu i s'anomena base. Aquest article tractarà només de la funció exponencial en base e, la constant d'Euler.
Més en general, la variable x pot ser real o complexa, o fins i tot qualsevol element matemàtic totalment diferent.
Taula de continguts |
Propietats [modifica]
Utilitzant logaritmes neperians, es poden generalitzar el concepte de funció exponencial. La funció
definida per tot a > 0, i per tot x real, s'anomena la funció exponencial de base a.
Fixeu-vos que l'anterior equació també és vàlida per a = e, ja que
Les funcions exponencials compleixen les següents propietats, per tot a i b reals positius i per tot x i y reals:
Les expressions que contenen fraccions i arrels aritmètiques es poden simplificar utilitzant la notació exponencial perquè:
i per tot a > 0, b real, i n > 1 enter:
Derivades i equacions diferencials [modifica]
La importància de les funcions exponencials en matemàtiques i les ciències ve principalment de les propietats de llurs derivades. En particular,
És a dir, la derivada d'ex és ella mateixa. Aquesta és una propietat única dins de les funcions reals. Altres maneres de dir el mateix són:
- La pendent de la gràfica al punt x és igual al valor de la funció a x.
- La funció exponencial és solució de l'equació diferencial
.
De fet, moltes equacions diferencials donen lloc a funcions exponencials, com ara l'equació de Schrödinger, l'equació de Laplace i les equacions del moviment harmònic simple.
Per a les funcions exponencials amb altres bases:
Tenim que qualsevol funció exponencial és un múltiple constant de la seva derivada.
Si el grau de creixement o de decreixement d'una variable és proporcional a la seva dimensió llavors podem escriure la variable com el producte d'una constant per la funció exponencial del temps.
A més a més, per qualsevol funció diferenciable f (x), tenim, per la regla de la cadena:
.
Definició formal [modifica]
La funció exponencial ex es pot definir de diverses maneres equivalents fent servir sèries infinites. En particular es pot definir com una sèrie de potències:
o com el límit d'una successió:
En aquestes definicions,
significa factorial d'n, i x pot ser un nombre real, un nombre complex, un element d'una àlgebra de Banach o un element d'un cos de nombres p-àdics.
El terme d'error d'aquest límit-l'expressió és descrit per
on, el grau del polinomi (enx) en el terme amb el denominador' nk es 2k.
Valor numèric [modifica]
Per obtenir el valor numèric de la funció exponencial, la sèrie infinita es pot reescriure com:
Aquesta expressió convergeix ràpidament si podem assegurar que x < 1. Per assegurar-ho, podem fer servir la següent identitat.
- On
és la part entera d'
- on
és la part decimal d'
- Per tant,
és sempre més petit que 1 i la suma d'
i
és
.
El valor de la constant ez es pot calcular per endavant multiplicant e per ella mateixa z vegades.
Al pla complex [modifica]
Quan es considera com una funció definida al pla complex, la funció exponencial conserva les propietats importants següents
per a tot z i w.
La funció exponencial pot ser definida com una funció holomorfa en el pla complex de diferents maneres. Alguna d'elles són simples extensions de les fórmules que s'utilitzen per definir-la en el domini dels nombres reals. Específicament la forma més normal de definir-la per el domini de nombres complexos és mitjançant la sèrie de potències, on el valor real x es substitueix per la variable complexa z:
Una funció holomorfa periòdica amb període imaginari
, es pot escriure com
on a i b són valors reals. Aquesta fórmula relaciona la funció exponencial amb les funcions trigonomètriques i les funcions hiperbòliques. Així veiem que tota funció elemental excepte els polinomis prové d'una funció exponencial.
Vegeu també la fórmula d'Euler.
Extenent el logaritme a arguments complexos s'obté una funció multivalorada, ln(z), és a dir, per a un element z obtenim una imatge amb més d'un element. Podem definir una exponenciació més general:
per a tot z i w complexos, que també és una funció multivalorada. Les propietats exponencials establertes anteriorment és mantenen per a aquesta funció si tenim present que es tracta d'una funció multivalorada.
La funció exponencial transforma una recta del pla complex en una espiral logarítmica del pla complex amb centre a l'origen de coordenades. Si la recta és paral·lela a l'eix real, l'espiral no arriba a tocar-se; i si la recta és paral·lela a l'eix imaginari, l'espiral degenera en un cercle.
Matrius i àlgebres de Banach [modifica]
La definició de la funció exponencial donada anteriorment també és vàlida per a tota àlgebra de Banach, i en particular per matrius quadrades (en aquest cas la funció és anomenada la matriu exponencial). Tenim que:


és invertible amb inversa 
- la derivada de
en el punt
és l'aplicació lineal que envia
a
.
En el context d'àlgebres de Banach no commutatives, tals com àlgebres de matrius o d'operadors en espais de Banach o de Hilbert, la funció exponencial sovint es considera com una funció amb argument real:
on A és un element fixat de l'àlgebra i t és un nombre real. Aquesta funció té les importants propietats
Calcul ez per al complex z [modifica]
Si
, on x i y son nombres reals, llavors
Exemple d'aplicació de la funció exponencial [modifica]
És possible mesurar la concentració d'alcohol en la sang d'una persona. Investigacions mèdiques recents van demostrar que el risc de tenir un accident automobilístic pot ser representat mitjançant l'equació:

on 'x' és la concentració d'alcohol a la sang i 'k' una constant.
A les àlgebres de Lie [modifica]
Doble funció exponencial [modifica]
El terme doble funció exponencial contè dos aspectes:
- una funció amb dues funcions exponencials, amb diferents exponents
- una funció
, que creix molt més rapidament que una funció exponensial.
Uns exemples de doble funció exponencial podien ser:
- El Nombre de Fermat, que es generat per la funció

- El Nombre Doble de Mersenne, que es generat per la funció

| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Funció exponencial |










![\sqrt[n]{a^b} = \left(\sqrt[n]{a}\right)^b = a^{b/n}](http://upload.wikimedia.org/math/6/c/c/6ccd47716ad71f8a4fde5b222b912647.png)

.
.






![= e^z \cdot \left[{1 \over 0!} + f \, \left( {1 \over 1!} + f \, \left( {1 \over 2!} + f \, \left( {1 \over 3!} + \cdots \right)\right)\right)\right]](http://upload.wikimedia.org/math/b/c/2/bc2022e10a9a126e3a8087737fdd6c52.png)
és la part entera d'
és la part decimal d'








és invertible amb inversa 
és l'aplicació lineal que envia
a
.




, que creix molt més rapidament que una funció exponensial.
