Arrel enèsima
En matemàtiques, l'arrel enèsima d'un nombre x és un nombre r que, quan s'eleva a n, equival a x:
On n és el grau de l'arrel. Una arrel de grau 2 s'anomena arrel quadrada i una arrel de grau tres arrel cúbica. Les arrels de grau superior es designen usant els nombres ordinals, com per exemple arrel quarta, arrel vintena, etc.
Per exemple:
- 2 és una arrel quadrada de 4, perquè 22 = 4.
- −2 també és una arrel quadrada de 4, perquè (−2)2 = 4.
Un nombre real o nombre complex té n arrels de grau n. Les arrels de 0 no són diferents (totes són zero), però excepte aquest cas especial, totes les n arrels enèsimes de qualsevol altre nombre real o complex són totes diferents. Si n és parell i el nombre és real i positiu, una de les seves n arrels és positiva, una és negativa i la resta són complexes però no reals; d'altra banda, si n és parell i el nombre és real i negatiu, cap de les n arrels és real. Si n és imparell i el nombre és real, una arrel és real i té el mateix signe que el nombre, mentre que la resta d'arrels no són reals.
Les arrels se solen escriure mitjançant el símbol de radical
o
, on
o
denoten l'arrel quadrada,
denota l'arrel cúbica,
denota l'arrel quarta, etc. En l'expressió
, n s'anomena índex,
és el símbol de radical i x és el radicand.
En càlcul, les arrels es tracten com casos especials de potenciació en els quals l'exponent és una fracció:
Les arrels són especialment importants en la teoria de sèries infinites; el criteri de l'arrel determina el radi de convergència d'una sèrie de potències. Les arrels enèsimes també es poden definir per nombres complexos, i les arrels complexes de 1 (arrel de la unitat) tenen un paper important en matemàtiques avançades. La teoria de Galois és útil per determinar quins nombres algebraics es poden expressar a partir d'arrels, i per demostrat el teorema d'Abel-Ruffini, que postula que una equació polinòmica general de grau cinc o superior no es pot resoldre tan sols fent servir arrels.
Taula de continguts |
Propietats de les arrels [modifica]
Les arrels, tenen propietats molt similars a les potències. Es poden operar com potències si s'expressen com a tals. Es pot veure les propietats de les potències a potència aritmètica
Suma i resta de radicals [modifica]
La suma o la resta de arrel és un altre arrel semblant a les anteriors el coeficient de la qual és la suma o la resta de coeficients.
- 5
+ 3
− 2
= 6![\sqrt[n]{m}](//upload.wikimedia.org/math/6/c/a/6cac99daf3700eaf89f46a26bf56da19.png)
Arrel d'una arrel [modifica]
Si es fa l'arrel d'una arrel, es pot simplificar com una sola arrel multiplicant els exponents:
Producte d'arrels [modifica]
El producte de dues arrels del mateix exponent, és igual a l'arrel del producte.
Divisió d'arrels [modifica]
La divisió de dues arrels del mateix exponent, és igual a l'arrel de la divisió.
Arrels de nombres negatius [modifica]
Quan es fa l'arrel d'un nombre negatiu, llavors l'arrel té com a resultats n nombres complexos.
(k nombre enter, p > 0).
Per exemple, si n = 4, les quatre arrels de -1 són:
.
Introducció de factors en una arrel [modifica]
Per introduir factors en una radical. han d'elevar-se aquests factors a l'índex de l'arrel.
- a⋅
= ![\sqrt[n]{a^nx}](//upload.wikimedia.org/math/9/d/c/9dcf5843a525770069af833f9f5199d0.png)

![\sqrt[n]{x} \,=\, x^{1/n}](http://upload.wikimedia.org/math/f/6/e/f6e2875466bdf9e5eb4a7db071b8e812.png)
+ 3![\sqrt[n]{\sqrt[m]{p}}=\sqrt[m \cdot n] {p}](http://upload.wikimedia.org/math/5/c/0/5c0e2de3f56a1e094e5a41d9939c68e8.png)
![\sqrt[n]{xy} = \sqrt[n]{x} \sqrt[n]{y}](http://upload.wikimedia.org/math/5/f/5/5f5c6a81a9ebe78a4da736833d7c5694.png)
![\sqrt[n]{\frac{x}{y}} = \frac{\sqrt[n]{x}}{\sqrt[n]{y}}](http://upload.wikimedia.org/math/c/4/b/c4b5f36448c6ff4e6897856781b47c50.png)
(k nombre enter, p > 0).
.![\sqrt[n]{a^nx}](http://upload.wikimedia.org/math/9/d/c/9dcf5843a525770069af833f9f5199d0.png)