Wi-Fi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Wi-Fi, sovint escrit com Wi-fi,WLAN, WiFi, Wifi i wifi és una tecnologia de xarxa local sense fils que permet a un dispositiu electrònic intercanviar dades o connectar amb internet ja sigui a 2.4 GHz o 5 GHz. El nom és una marca registrada, i significa "Wired Fidelity" (fidelitat de cable). L'aliança Wi-Fi ho descriu com qualsevol "producte wifi de xarxa local basat en l'estàndard 802.11a/b/g/n/ac de la IEEE". Hi ha molts dispositius habilitats per utilitzar comunicació Wi-Fi: ordinadors, impressores, videoconsoles, smartphones, càmeres digitals, tablets i reproductors digitals multimèdia. Aquests es poden connectar a un recurs de xarxa com internet via un punt d'accés wifi. Aquest punt d'accés wifi té uns 20 metres en interior fins a alguns centenars en camp obert. La cobertura pot ser dins d'una habitació amb parets i obstacles que bloquegen el senyal, fins a diversos kilòmetres utilitzant punts d'accés intermedis amb antenes direccionals.

Wi-Fi pot ser menys segur que les connexions per cable (Ethernet), ja que l'atacant no necessita ser físicament connectat. Les pàgines web que utilitzen SSL són segures però l'accés wifi sense encriptació és fàcilment detectat pels atacants. A causa d'això les xarxes sense fils han desenvolupat tècniques d'encriptació. El primer estàndard d'encriptació, conegut com a WEP, actualment es troba obsolet perquè és extremadament dèbil. Protocols d'encriptació de més alta qualitat,WPA i WPA2 van aparèixer més tard com a solució a WEP. Una funcionalitat especial introduida el 2007 coneguda com a Wi-Fi Protected Setup (WPS), tenia com a funció permetre connectar dispositius a un punt d'accés amb WPA o WPA-2 prement un botó, WPS té una vulnerabilitat que permet a un atacant obtenir la clau WPA/WPA-2 sense conèixer el pin de configuració WPS, és aconsellable deshabilitar WPS.

El model TCP/IP
Capa Protocol
Aplicació HTTP  · FTP  · TFTP  · SMTP  · POP3  · IMAP  · DNS  · IRC  · SSH  · Telnet  · TLS i SSL  · NFS  · NNTP  · NTP  · SMB/CIFS  · SNMP  · Gopher  · RTP  · RTCP  · SOAP  · SIP
Transport TCP  · UDP  · SCTP  · SPX  · NetBIOS
Xarxa IP (IPv4  · IPv5  · IPv6)  · ICMP  · IGMP  · AppleTalk  · IPX  · NetBEUI  · X.25
Enllaç de dades ARP  · RARP  · ATM  · DSL  · Ethernet  · Frame Relay  · HDLC  · NDP  · PPP  · SLIP  · Token Ring  · Wi-Fi
Física Cable coaxial  · Cable de fibra òptica  · Cable de parells trenats  · Microones  · Ràdio  · RS-232  · RS-485
Categoria:Xarxes informàtiques


Descripció dels estandard wifi[modifica | modifica el codi]

802.11a: estàndard que funciona en el rang de freqüència de 5 GHz, a una velocitat de dades màxima teòrica de 54 Mbps.

802.11b: estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 2,4 GHz, amb una amplada de banda màxim teòric d'11 Mbps. Alta debilitat de cara a interferències, però també el que té un radi efectiu major a causa de la baixa velocitat.

802.11g: estàndard que funciona en el rang de freqüència de 2,4 GHz, a una velocitat de dades màxima teòrica de 54 Mbps. És el successor de 802.11b.

802.11n: estàndard que funciona en el rang de freqüència de 5 GHz, a una velocitat de dades màxima teòrica de 300 Mbps. És el successor dels tres estàndards anteriors.

802.11ac: estàndard que funciona en el rang de freqüència de 5 GHz, a una velocitat de dades màxima teòrica de 1Gbps. És el successor tots els estàndards anteriors.

La freqüència de 2,4 GHz té una distància de treball major, ja que les ones tenen un major poder de penetració. Tot i així, és una freqüència utilitzada per molts aparells, per tant hi ha més probabilitat d'interferència. Exemples d'interferència serien: dispositius bluetooth, microones, telèfons DECT, altres punts d'accés...

Història[modifica | modifica el codi]

La tecnologia 802.11 té l'origen en una llei de 1985 de la Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units que va llançar la banda ISM per al seu ús sense llicència. El 1991, NCR Corporation amb AT & T Corporation va inventar el precursor de 802.11 destinats a ser utilitzats en els sistemes de gerència. Els primers productes sense fils estaven sota el nom WaveLAN.

L'estàndard 802.11 utilitza un gran nombre de patents pertanyents a diferents organitzacions.

Alguns han anomenat enginyer holandès Vic Hayes el "pare de la tecnologia Wi-Fi", per la seva participació en la negociació de les normes inicials dins del IEEE quan va presidir el grup de treball.

El ràdio-astrònom australià John O'Sullivan ha desenvolupat una patent clau utilitzada en el Wi-Fi com un subproducte en un projecte d'investigació CSIRO, "un experiment fallit per detectar l'explosió de mini forats negres de la mida d'una partícula atòmica". El 1992 i 1996, l'organització australiana CSIRO (Australian Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation) van obtenir patents per a un mètode més utilitzat en Wi-Fi per utilitzar el senyal.

El 1999, l'Aliança Wi-Fi va formar una associació comercial per mantenir la marca Wi-Fi a les que es venen la majoria dels productes.

A l'abril de 2009, 14 empreses de tecnologia van acordar pagar a CSIRO $ 250 milions per a les infraccions relatives a les patents de CSIRO. Això va portar als australians etiquetatge Wi-Fi com una invenció australiana, encara que això ha estat objecte de certa controvèrsia. CSIRO va guanyar un judici per 220 $ milions per les infraccions sobre patents Wi-Fi en 2012.

Avantatges[modifica | modifica el codi]

  • En ser xarxes sense fil, la comoditat que ofereixen és molt superior a les xarxes cablejades perquè qualsevol usuari que tingui accés a la xarxa pot connectar-s'hi des de diferents punts, o en mobilitat, dins d'una àrea de cobertura.
  • Un cop configurades, les xarxes Wi-Fi permeten l'accés de múltiples ordinadors, a diferència de la tecnologia per cable, que està limitada als ports instal·alts i als usuaris registrats.
  • La Wi-Fi Alliance assegura que la compatibilitat entre dispositius amb la marca Wi-Fi és total, de manera que arreu es fa servir el mateix estàndard. Això no s'esdevé, per exemple, en les xarxes de telefonia mòbil.


Components d'una xarxa Wi-Fi[modifica | modifica el codi]

Extensor d'abast de xarxa
Permet incrementar l'abast d'un punt d'accés.
Punt d'accés
Connecta un grup de dispositius mòbils a una Xarxa d'Àrea Local (LAN) associada. Funciona de forma semblant a un concentrador de xarxa (hub), perquè permet la comunicació entre diferents dispositius (en aquest cas, mòbils) que s'hi connecten.
Pont de xarxa (Network bridge)
Dos ponts de xarxa permeten la comunicació entre dues xarxes cablejades separades físicament.
Encaminador (Router)
Normalment integra un punt d'accés, un commutador de xarxa (switch) i un servidor DHCP, que assigna una adreça IP i els servidors de noms DNS necessaris per resoldre noms a Internet. La configuració del router se sol fer mitjançant un servidor web que porta incorporat.
Adaptador de xarxa
Permet connectar un dispositiu a una xarxa sense fils. Pot formar part del mateix dispositiu o afegir-s'hi de diferents formes (en el sòcol PCI d'un ordinador, en un port USB ). Gairebé cada ordinador portàtil i ultraportàtil (netbook) està equipat amb un adaptador intern.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]