RS-232

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


Un connector DB-25 tal com es descriu en l'estàndard RS-232

L'RS-232 o EIA RS-232C és una interfície que designa una norma per a l'intercanvi en sèrie de dades binàries entre un equip terminal de dades i un DCE (Data Communication Equipment),[1] tot i que existeixen altres situacions on pot ser emprat.

En particular, hi ha casos en què interessa connectar un altre tipus d'equipaments, com en el dels ordinadors. Evidentment, en el cas d'interconnexió entre els mateixos es requerirà la connexió d'un DTE (Data Terminal Equipment) amb un altre DTE. Per a aquest fi s'utilitza una connexió entre els dos DTE sense utilitzar mòdem; per això s'anomena "null modem" o mòdem nul.

En principi, l'RS-232 consisteix en un connector del tipus DB-25 (de 25 pins), tot i que és habitual trobar-ne la versió de 9 pins (DE-9), més barata i, de fet, més estesa per a determinats tipus de perifèrics, com el ratolí serial del PC.

Construcció física[modifica]

La interfície RS-232 està dissenyada per a distàncies curtes, de fins a 15 metres depenent de la norma, i per a velocitats de comunicació baixes, de no més de 20 kilobits/segon. Malgrat això, moltes vegades s'utilitza a majors velocitats amb un resultat acceptable. La interfície pot treballar en comunicació asíncrona o síncrona i tipus de canal simplex, half-duplex o full-duplex. En un canal simplex les dades sempre viatjaran en una direcció, per exemple des de DCE fins a DTE. En un canal half duplex, les dades poden viatjar en una o altra direcció, però només durant un determinat període; després la línia ha de ser commutada abans que les dades puguin viatjar en l'altra direcció. En un canal full dúplex, les dades poden viatjar en ambdós sentits simultàniament. Les línies de handshaking del RS-232 s'utilitzen per a resoldre els problemes associats amb aquest mode d'operació tal com en quina direcció les dades han de viatjar en un instant determinat.

Si un dispositiu dels que estan connectats a una interfície RS-232 processa les dades a una velocitat menor de la que els rep, han de connectar-se les línies handshaking que permeten realitzar un control de flux tal que al dispositiu més lent li doni temps de processar la informació. Les línies de "hand-shaking" que permeten fer aquest control de flux són les línies RTS i CTS. Els dissenyadors de l'estàndard van concebre aquestes línies perquè funcionin d'aquest mode, però donada la seva utilitat en cada interfície posterior s'inclou aquest mode d'ús.

Eines pel desenvolupament[modifica]

Quan s'està desenvolupant o resolent problemes en RS-232, una anàlisi profunda dels senyals físics pot ser molt important per trobar problemes. Un analitzador de línies sèrie és un dispositiu similar a un analitzador lògic però especialitzat pels nivells de voltatge, connectors i senyals de rellotge de RS-232. L'analitzador de línies sèrie pot adquirir, emmagatzemar i mostrar dades i senyals de control, permetent així als desenvolupadors a veure'ls en detall. N'hi ha de diversos tipus, alguns només mostren els senyals en forma d'ones; alguns altres més elaborats inclouen l'habilitat de descodificar caràcters ASCII o altres codis, per interpretar els protocols comuns usats sobre RS-232 com SDLC, HDLC, DDCMP i X.25. Els analitzadors de línies sèrie estan disponibles com a maquinari independent, com a interfície de cablejat i programari per a analitzadors lògics de propòsit general i com a programari capaç d'executar-se en PCs d'ús general.

Referències[modifica]

  1. EIA standard RS-232-C: Interface between Data Terminal Equipment and Data Communication Equipment Employing Serial Binary Data Interchange. Washington: Electronic Industries Association. Engineering Dept, 1969. OCLC 38637094. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: RS-232