Organitzador personal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'organitzador personal (també conegut com a PDA, acrònim de l'anglès Personal Digital Assistant, Assistent Digital Personal), ordinador de butxaca o palm, és un computador de mà originàriament dissenyat com a agenda electrònica (calendari, llista de contactes, bloc de notes i recordatoris) amb un sistema de reconeixement d'escriptura. Avui es pot usar com una computadora domèstica (veure pel·lícules, crear documents, jocs, correu electrònic, navegar per Internet, reproduir arxius d'àudio, etc.).

Història[modifica | modifica el codi]

PDA Acer N10 amb la Wikipedia instal·lada
Exemple de una PDA PocketPC HP
Las PDAs solen portar pantalla tàctil per a la navegació
Palm m130 executant Palm VOS

El 1989, el Atari Portfolio, va ser una mostra primerenca d'alguns dels més moderns dispositius electrònics. Li van seguir altres dispositius com els Psion Organiser, el Sharp Wizard o la Amstrad Penpad que van ser assentant la base de les funcionalitats de les PDAs.

La primera menció formal de l'acabe i concepte de PDA (Personal Digital Assistant) és del 7 de gener de 1992 per John Sculley en presentar l'Apple Newton, en el Consumer Electronics Xou (Mostra d'electrònica de consum) de Las Vegas (EUA). No obstant va ser un sonor fracàs financer per a la companyia Apple, deixant de vendre's en 1998. La tecnologia estava encara poc desenvolupada i el reconeixement d'escriptura en la versió original era prou imprecís, entre altres problemes. Encara així, aquest aparell ja comptava amb totes les característiques de la PDA moderna: pantalla sensible al tacte, connexió a una computadora per a sincronització, interfície d'usuari especialment dissenyada per al tipus de màquina, connectivitat a xarxes via mòdem i reconeixement d'escriptura.

En 1995 amb l'aparició de l'empresa Palm, Inc. va començar una nova etapa de creixement i desenvolupament tecnològic per al mercat d'aquests dispositius. Tal va ser l'èxit que les PDA són a vegades anomenades Palm o Palm Pilot, la qual cosa constituïx un cas d'una marca registrada que es transforma en el nom genèric del producte.

La irrupció de Microsoft Windows CE (2000) i Windows Mobile (2003) en el sector els va dotar de majors capacitats multimèdia i connectivitat, i sobretot va incorporar un públic ja acostumat a l'ús dels seus programes i que se'ls trobaven en versió reduïda.

La irrupció dels Smartphones o Comunicadors (híbrids entre PDA i telèfon mòbil) van portar per un costat nous competidors al mercat i per un altre van incorporar l'usuari avançat de mòbils al mercat. De pas va suposar la tornada d'un sistema operatiu que havia abandonat el mercat de les PDAs i ordinadors de mà en favor dels mòbils : el Symbian VOS. Les PDAs de hui en dia porten multitud de comunicacions sense fil (Bluetooth, WiFi, IrDA, GPS...) que els fa molt atractius inclús per a coses tan inversemblants com el seu ús per a domòtica o com a navegadors GPS.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Actualment, un PDA típic té una pantalla tàctil per a ingressar informació, un slot de memòria per a emmagatzemar-la i almenys Infraroig, Bluetooth o WiFi. El programari requerit per un PDA inclou generalment un calendari, un directori de contactes i algun programa per a agregar notes. Alguns PDAs també contenen suport per a navegar per la xarxa i per a revisar el correu electrònic.

Touch screen[modifica | modifica el codi]

Molts PDAs com l'Apple Newton i el Palm Pilot, tenen pantalles tàctils per a interaccionar amb l'usuari, per la qual cosa tenen molts pocs botons reservats per a obrir els programes més utilitzats. Generalment els PDAs amb aquesta pantalla tenen un llapis desmuntable, amb el quin es realitzen totes les tasques. Per a agregar text generalment s'usen un dels mètodes següents:

  • S'usa un teclat virtual, i per a agregar les lletres cal tocar cada una d'elles.
  • Es pot connectar un teclat extern connectat via USB o Bluetooth.
  • Usant el reconeixement de lletres o paraules, i després traduint-les a lletres dins de la caixa text seleccionada.
  • Usant un reconeixement de símbols, on cert grup d'aquests representa una lletra. Generalment aquests símbols són fàcils de recordar.

Els PDAs dissenyats per a l'ús en negocis, com el BlackBerry o el Treu tenen teclats complets i scrolls per a facilitar l'ingrés d'informació, en compte d'usar una pantalla tàctil. Els PDAs més nous com l'iPhone o l'iPod Touch inclouen una nova interfície d'usuari amb altres mitjans d'entrada. Aquests PDAs usen una tecnologia anomenada Multi-touch.

Targetes de memòria[modifica | modifica el codi]

Encara que alguns PDAs no usen targetes de memòria, en l'actualitat la majoria permet l'ús de targetes SD. A més, unes quantes tenen un port USB. Per a obtindre una xicoteta grandària, a més, certs PDAs oferixen slots miniSD.

Connectivitat per cable[modifica | modifica el codi]

Encara que alguns PDAs antics es connectaven al PC usant un cable serial, en l'actualitat la majoria usen un cable USB. A més de permetre la connexió amb el computador, aquests oferixen la connexió entre dos PDAs.

Conectivitat Sense fils[modifica | modifica el codi]

Molts dels PDAs moderns tenen connectivitat Bluetooth, açò permet connectar teclats externs, auriculars, GPS i molt més accessoris. A més, la gran majoria posseïxen connectivitat WIFI, que ens permet connectar-nos a xarxes sense fil i l'accés a Internet. Els PDAs antics disposaven a més d'un port infraroig, no obstant això, molt pocs dels actuals tenen aquesta tecnologia, ja que és molt lenta. L'infraroig permet connectivitat entre dos PDAs o amb qualsevol altre accessori que tinga un d'aquests ports.

Sincronizació[modifica | modifica el codi]

Una de les funcions més importants dels PDAs és la sincronització amb les Pcs. Açò permet l'actualització del directori, fent que la informació del computador i del PDAs siga la mateixa. La sincronització també evita la perduda de la informació emmagatzemada en el cas que l'accessori es perda, siga robat o destruït. Un altre avantatge és que es pot ingressar informació molt més ràpid des del computador i transmetre-la després al dispositiu. La sincronització es realitza mitjançant un programa que entreguen els fabricants, els més coneguts són l'HotSync Manager (Palm VOS) i el Windows Mobile Device Center (Windows Mobile).

Usos dels PDA[modifica | modifica el codi]

Els PDAs són usats per a emmagatzemar informació que pot ser consultada a qualsevol hora i en qualsevol lloc. Generalment, aquests dispositius són utilitzats de manera domèstica, no obstant també es poden trobar en altres camps.

Usos en Automòbils[modifica | modifica el codi]

Molts PDAs són usats en cotxes com a GPS, i és per això que cada vegada és més comú trobar-los per defecte en els cotxes nous. Alguns sistemes poden també mostrar l'estat del trànsit. Els programes més comuns a Europa i als Estats Units per a realitzar açò són TomTom, Garmin i iGO mostrant ambients en 2 i 3 dimensions.

Usos mèdics[modifica | modifica el codi]

En la medicina els PDAs han sigut utilitzats per a realitzar diagnòstics o per a triar els medicaments més adequats.

Usos en educació[modifica | modifica el codi]

En aquests últims anys els PDAs s'han tornat molt comuns, és per açò que s'ha començat a utilitzar en certes institucions educatives perquè els alumnes prenguen nota. Açò ha permès l'augment de la productivitat dels estudiants, ja que permet la ràpida correcció o modificació de la informació. A més, gràcies a aquests dispositius, els professors estan en capacitat de transmetre material a través de la Internet aprofitant la connectivitat sense fil dels PDAs.

Altres usos[modifica | modifica el codi]

Altres usos que es donen als ordinadors de butxaca són.

Sistemes operatius i equips[modifica | modifica el codi]

Avui tenim els següents sistemes operatius i equips competidors: -Dispositius amb Android, sistema operatius de Google, basats en el nucli Linux, utilitzat per HTC i actualment Motorola entre altres, és el nou fort competidor del Iphone, té el gran avantatge de ser Open Source.

  • Dispositius Palm VOS, actualment mantingut quasi en solitari per Palm, però que fins fa poc ha tingut importants fabricants com Sony;
  • Dispositius Pocket PC amb HP com a líder de fabricants acompanyat per altres empreses d'informàtica com Dell o Acer, als que s'han incoporat els fabricants de Taiwan com High Tech Computer que van acaparant el mercat del Smartphone amb les seues marques pròpies (com Qtek) o fabricant per a tercers i, sobretot, operadors de telefonia mòbil;
  • Research In Motion amb els seus Blackberry, més pròpiament Smartphones que PDAs, però que han acaparat una part important del mercat corporatiu al mateix temps que incorporaven prestacions de PDA.
  • Dispositius Symbian VOS present en les gammes altes de telèfons mòbils de Nokia i Sony Ericsson;
  • Dispositius Linux liderat per les Sharp Zaurus.
  • I finalment, multitud de PDAs de joguet, des dels verdaders joguets infantils com els de VTech (líder del pròsper mercat de l'ordinador infantil) als aparells barats fabricats en Xina, però que, a banda del reconeixement d'escriptura, incorporen totes les prestacions bàsiques de les primeres PDAs (incloent cambres digitals bàsiques i comunicacions amb els PCs).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]