Xarxa social

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre les xarxes socials com a estructura social. Pel tipus de servei vegeu «servei de xarxa social» i per la pel·lícula vegeu «La xarxa social (pel·lícula)».
Esquema de nodes i nexes d'unió

Una xarxa social és una estructura social composta per individus (o organitzacions) anomenats "nodes" que estan lligats (connectats) per un o més tipus d'interdependència com ara amistat, parentesc, interessos comuns, intercanvis financers, relacions sexuals, creences, coneixements o prestigi.

L'anàlisi de xarxes socials entén les relacions socials en termes de teoria de xarxes, amb els seus nodes i els seus lligams (també anomenats costats, enllaços o connexions). Els nodes són els actors individus dintre les xarxes, i els lligams són les relacions entre els actors. Les estructures resultants, basades en grafs, són sovint molt complexes. Poden existir molts tipus de lligams entre els nodes: la recerca en diversos camps acadèmics ha demostrat que les xarxes socials operen en molts nivells, des de famílies fins al nivell de nacions, i juguen un paper crític en la manera com es resolen els problemes, com es porten les organitzacions i el grau d'èxit que aconsegueixen els seus individus per aconseguir els seus objectius.

En la seva forma més simple, una xarxa social és un mapa de lligams especificats, com ara amistat, entre els nodes que s'estudien. Els nodes als quals un individu està connectat són els contactes socials d'aquest individu. La xarxa també pot ser usada per mesurar el capital social, que és el valor que un individu rep de la xarxa social. Aquests conceptes estan sovint explicats en un diagrama de xarxa social, on els nodes són punts i els lligams són línies.

Tipus de xarxes socials[modifica | modifica el codi]

Es poden distingir dos tipus de xarxes socials:

  • Analògiques''' o off-line, formades per grups de persones relacionades entre si, i que es desenvolupen sense sistemes electrònics o informàtics connectats a la xarxa.
  • Digitals''' o on-line, originades als mitjans informàtics i electrònics, que és on es desenvolupen.

Alhora, dins d'aquests hi ha dos grups:

  • Horitzontals, dirigides a tot tipus d'usuaris i sense una temàtica definida ni un objectiu concret. Les xarxes d'aquest tipus més conegudes són: Facebook, Orkut, Identi.ca i Twitter.
  • Verticals, que es basen en un tema i aspiren a reunir un gran nombre d'usuaris entorn aquest tema o objectiu concret. Dins d'aquest grup, poden ser de tipus professional (Viadeo, Xing, LinkedIn), d'oci (Pinterest, Wipley, Minube Dogster, Last.fm i Moterus) o mixtes.

Història[modifica | modifica el codi]

A finals de 1800, tant Émile Durkheim com Ferdinand Tönnies anunciaven la idea de les xarxes socials en les seues teories i investigacions de grups socials. Tönnies va argumentar que els grups socials poden existir en forma de llaços socials personals i directes que, o bé enllaçats a individus que comparteixen valors i creences (Gemeinschaft, alemany, traduït comunament com "comunitat") o impersonals, formals i vincles socials instrumentals ( Gesellschaft, alemany, traduït comunament com "la societat").[1] Durkheim va donar una explicació no individualista dels fets socials, amb l'argument que els fenòmens socials sorgeixen quan els individus interaccionen constitueixen una realitat que ja no pot explicar-se en termes de les propietats dels actors individuals.[2] Georg Simmel, escrivint a finals del segle XX, va assenyalar a la naturalesa de les xarxes i l'efecte de la mida de la xarxa en la interacció i examinà la probabilitat d'interacció en les xarxes feblement unides en lloc de grups.[3]

Les principals novetats en el camp es poden veure en la dècada de 1930 per diversos grups de la psicologia, l'antropologia i matemàtiques que treballen de forma independent.[4][5][6] A psicologia, en la dècada de 1930, Jacob L. Moreno va iniciar el registre sistemàtic i l'anàlisi de la interacció social en petits grups, especialment les aules i grups de treball (vegeu sociometria). A antropologia, les bases de la teoria de xarxes socials és la teòrica i etnogràfica obra de Bronislaw Malinowski,[7]

Elements d'anàlisi[modifica | modifica el codi]

Per analitzar les xarxes socials es tenen en compte els següents elements:

  • Interconnectivitat: a quants nodes està connectat cada node o element de la xarxa;
  • Centralitat: mesura si la xarxa s'estructura al voltant d'un o més centres o no;
  • Obertura: possibilitat d'incorporar elements externs;
  • Expansivitat: com de lluny s'arriba en les connexions (la xarxa pot ser més expansiva o més compacta).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tönnies, Ferdinand (1887). Gemeinschaft und Gesellschaft, Leipzig: Fues's Verlag. (traduït a l'anglès, el 1957 per Charles Price Loomis com Community and Society, East Lansing: Michigan State University Press.)
  2. Durkheim, Emile (1893). De la division du travail social: étude sur l'organisation des sociétés supérieures, Paris: F. Alcan. (Translated, 1964, by Lewis A. Coser as The Division of Labor in Society, New York: Free Press.)
  3. Simmel, Georg (1908). Soziologie, Leipzig: Duncker & Humblot.
  4. Scott, John P. (2000). Social Network Analysis: A Handbook (2a ed.). Thousand Oaks, CA: Sage Publications (en anglès)
  5. Per a una visió històrica del desenvolupament de l'anàlisi de xarxes socials, vegeu: «Introduction». A: The Sage Handbook of Social Network Analysis. SAGE, 2011, p. 1. ISBN 978-1-84787-395-8. 
  6. Vegeu també l'esquema del Scott, John. Social Network Analysis: A Handbook. SAGE, 2000, p. 8. ISBN 978-0-7619-6339-4. 
  7. Malinowski, Bronislaw (1913). The Family Among the Australian Aborigines: A Sociological Study. London: University of London Press.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xarxa social Modifica l'enllaç a Wikidata