Hanafuda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula jocHanafuda
Tipusjoc Modifica el valor a Wikidata
Epònimflor Modifica el valor a Wikidata
OrigenJapó Modifica el valor a Wikidata
Nombre mínim de jugadors2 Modifica el valor a Wikidata
Nombre màxim de jugadors6 Modifica el valor a Wikidata

Hanafuda (花札) ("joc de les flors") és un tradicional joc de taula de cartes japonès de fer parelles, que va ser inventat a mitjans del segle xvi. Té 48 cartes que s'agrupen en dotze sèries de quatre cartes;[1] cada sèrie es distingeix per la representació d'una espècie de flor diferent.[2]

Al Japó, les dues baralles populars són: el hanafuda i l'utagaruta ("el joc dels cent poetes").

Història[modifica]

Les cartes van ser introduïdes al Japó pels portuguesos a mitjans del segle XVI. La baralla portuguesa constava de 48 cartes, amb quatre pals dividits en 12 pals. Les primeres cobertes de fabricació japonesa fetes durant el període Tenshō (1573–1592) imitaven les cobertes portugueses i es coneixen com Tenshō Karuta. Després que el Japó va tancar tot contacte amb el món occidental el 1633, es van prohibir les cartes estrangeres.[3]

En l'època moderna, el 1889 Nintendo comença fabricant cartes per a hanafuda.[4] La companyia japonesa va obtindre un gran creixement amb aquest joc degut en part a la yakuza, que feia servir la baralla en els casinos il·legals repartits per tot el país. Fins i tot la paraula yakuza (la màfia japonesa) no se'n coneix l'origen, però està estesa la creença que prové de ya (8), ku (9), za (3), ja que 8, 9 i 3, o 20 punts, és la pitjor mà d'aquest joc de cartes.

Més tard, el 1950, la companyia amplia els seus objectius fora del Japó; Hiroshi Yamauchi, el besnet de Fusajiro i futur president de Nintendo, va fer un tracte amb Disney per fabricar cartes hanafuda amb personatges de Disney. Aquestes cartes es van vendre a milions, i li va donar diner suficient a Nintendo com per endinsar-se en altres negocis.

Cartes[modifica]

Hi ha 48 cartes en total, dividides en dotze pals, que representen mesos de l'any. Cada pal està designat per una flor i té quatre cartes.[5] Es pot incloure una carta en blanc addicional que serveixi de reemplaçament. A les baralles de Hwatu coreanes, diverses cartes de broma (조커패) atorguen diverses bonificacions.[6]

Les categoritzacions estàndard i els valors de punts per a cada targeta són les següents. Tingueu en compte que alguns jocs canvien els valors de punts o les categoritzacions de les cartes. Per exemple, al joc Hachi-Hachi, totes les cartes de novembre compten com a kasu, i al joc Sakura, els valors de les cartes són diferents.

Mes Flor Cartes Imàtges
Gener Matsu (松) (Pi) 2 básiques (1 punt), 1 cinta vermella poètica (5 punts) i 1 especial: Grua i sol (20 punts).
Febrer Ume (梅) (Cirerer en flor) 2 bàsiques (1 punt), 1 cinta vermella poètica (5 punts) i 1 especial: Ugüisu (rossinyol japonés) a l'arbre (10 punts).
Març Sakura (桜) (Cirerer en flor) 2 básiques (1 punt), 1 cinta vermella poètica (5 punts) i 1 especial: Teló (20 punts).
Abril Fuji (藤) (Anglesina) 2 básiques (1 punt), 1 cinta vermella (5 punts) i 1 especial: Hototogüisu (cucut) a l'arbre (10 punts).
Maig Ayame (菖蒲) (Iris, espècie de lliri) 2 bàsiques(1 punt), 1 cinta vermella (5 punts) i 1 especial: Lliri i pont (10 punts).
Juny Botan (牡丹) (Peonía) 2 bàsiques (1 punt), 1 cinta blava (5 punts) i 1 especial: papallones (10 punts).
Juliol Hagi (萩) (Lespedeza) 2 bàsiques (1 punt), 1 cinta vermella (5 punts) i 1 especial: Senglar (10 punts).
Agost Susuki (薄) (Eulalia japonesa) 2 básiques (1 punt), 2 especials: Oques volant (10 punts), lluna plena en cel roig (20 punts).
Setembre Kiku (菊) (Crisantem) 2 bàsiques (1 punt), 1 cinta blava (5 punts) i 1 especial: Copa de Sake (10 punts).
Octubre Momiji (紅葉) (Auró) 2 básiques (1 punt), 1 cinta blava (5 punts) i 1 especial: cérvol sita árbre (10 punts).
Novembre Yanagi (柳)※1 (Salze) 1 bàsica: Tempesta (1 punt) (que pot ser especial en algún joc), 1 cinta vermella (5 punts) i 2 especials: Oreneta (10 punts) i calígraf amb paragua i granota (home de la pluja, 20 punts).
Desembre Kiri (桐)※1 (Paulonia) 3 básiques (1 punt, una de color diferent a les demés) i 1 especial: Hō-ō (Fenghuang) (20 punts).

Referències[modifica]

  1. ↑ «Hanafuda» (en anglès). Enyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 març 2023].
  2. ↑ Sosnoski, Daniel. Introduction to Japanese Culture (en anglès). Tuttle Publishing, 2013-05-21, p. 194. ISBN 978-1-4629-1153-0. 
  3. ↑ Harris, Blake. Console Wars: Sega Vs Nintendo - and the Battle that Defined a Generation (en anglès). Atlantic Books, 2014-06-13, p. Cap. 5. ISBN 978-1-78239-528-7. 
  4. ↑ Ashcraft, Brian. «The Traditional Beauty Of Nintendo's Playing Cards» (en anglès). kotaku.com, 30-03-2022. [Consulta: 19 març 2023].
  5. ↑ Kohlstedt, Kurt. «Hanafuda: Japanese "Flower Cards" Designed to Circumvent Ban on Western Decks» (en anglès americà). 99percentinvisible.org, 11-02-2018. [Consulta: 19 març 2023].
  6. ↑ Brown, Ju; Brown, John. China, Japan, Korea: Culture and Customs (en anglès). Ju Brown, 2006, p. 171. ISBN 978-1-4196-4893-9. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hanafuda
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hanafuda&oldid=32250876»