Nintendo GameCube

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nintendo GameCube
Nintendo GameCube
Imatge d'una Gamecube amb un controlador i una targeta de memòria
Fabricant Nintendo
Tipus Videoconsola
Generació Sisena
Dates de llançaments Japó 14 de setembre del 2001
Estats Units 18 de novembre del 2001
Europa 3 de maig del 2002
Austràlia 17 de maig del 2002
Vendes 21,20 milions (des de setembre del 2006)[1]
Emmagatzemador GameCube Memory Card
CPU PowerPC Gekko, 485 MHz
Joc més venut Super Smash Bros. Melee
Predecesora Nintendo 64
Successora Wii

Nintendo GameCube, o senzillament GameCube, és la quarta consola de sobretaula de la successora consola Nintendo 64, de la companyia japonesa Nintendo, llençada el 2001. Aquesta consola competia amb la PlayStation 2 de Sony i Xbox de Microsoft.

Història[modifica | modifica el codi]

Al 1999 van aparèixer els primers rumors sobre la nova consola de Nintendo. Tot apuntava que la companyia, fidel a la seva tradició, continuaria utilitzant el cartutx com a suport d'emmagatzemament per als seus jocs i que seria retrocompatible amb Nintendo 64. Nintendo va presentar la seva consola davant de la premsa amb el nom en clau de "Project Dolphin", encara que posteriorment el projecte per a la nova videoconsola de sobretaula va passar a denominar-se Star Cube i va quedar clar que el seu objectiu era desbancar a Sony i a Sega, amb les seves respectives consoles: PlayStation 2 i Dreamcast.

Nintendo volia reprendre el control en el mercat dels videojocs, dominat llavors per Sony i el seu PlayStation, per la qual cosa es va aliar amb IBM. Li va encarregar a aquesta companyia la fabricació del maquinari de la seva futura consola, la qual va dissenyar el microprocessador central (denominat Gekko), basat en la tecnologia PowerPC i que funciona amb una freqüència de rellotge de 485 MHz.

Respecte al desenvolupament del sistema gràfic, Nintendo es va concentrar prou en això i li va encarregar a la companyia ATI Technologies desenvolupar una potent GPU, superant, teòricament, a la que porta Playstation 2 i comparable amb el maquinari gràfic de la potent X-Box (basada en tecnologia NVidia).

A pesar que tot indicava que, una vegada més, Nintendo es tornaria a decantar pel cartutx com a suport per als seus videojocs (totes les seues consoles anteriors fan ús d'ell), en aquesta ocasió, Nintendo es va desmarcar d'aquesta tendència i va decidir adoptar un nou suport, encara que, una vegada més, es tractaria d'un format propietari: el GOD (sigles de "GameCube Optical Disc"). Basat en el mini-DVD de Matsushita (Panasonic als Estats Units i Europa), es presenta en forma de disc òptic de 8 cm de diàmetre i és capaç d'emmagatzemar fins a 1'5 GB d'informació. Així mateix, la unitat lectora de la consola és capaç de llegir-los a una velocitat molt superior a la de qualsevol lector de DVD.

En un principi, la consola seria llançada a nivell mundial l'any 2000, però Nintendo tenia la intenció de dotar a la seva consola dels elements necessaris per a connectar-la a Internet i va fer un canvi de plans. Les dades tècniques ja estaven sobre la taula, però les possibilitats reals de la consola de nova generació de Nintendo continuaven sent una incògnita. El 24 d'agost de 2000 a les 15:30 (hora nacional al Japó), en el dia previ al Nintendo SpaceWorld 2000, la "Gran N" va presentar el disseny i perifèrics de Nintendo GameCube (finalment, va rebutjar el nom de Star Cube), i unes imatges que mostraven un salt qualitatiu enorme respecte al que la seva antecessora, la Nintendo 64, va poder arribar a oferir. Per tant, aquesta nova consola prometia superar amb escreix els resultats oferts per l'anterior generació de consoles.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La consola té forma de "poal" (11'4 cm x 15 cm x 16 cm) i està disponible en diversos colors: negre, indi, platejat, blanc (edició limitada), i or (només al Japó). Els seus controls i connectors estan repartits entre les seves cares de la manera següent:

  • Frontal: Ports per a comandaments (molt ergonòmics, tant en forma com en posicionament dels botons, i amb funció de vibració), targetes de memòria i micròfon.
  • Superior: Unitat de lectura de discos i botons d'encesa, reinici, obertura de la coberta del disc i una placa intercanviable. De sèrie, aquesta placa mostra el logotip de Nintendo GameCube.
  • Laterals: Reixetes de ventilació (una d'entrada i una altra de sortida) que incorpora un ventilador per a mantindre refrigerat el maquinari.
  • Posterior: Connector SNS A/V MultiOut, DOL D A/V MultiOut, entrada CD de 12 V i ansa per al seu transport.
  • Inferior: Port sèrie 1 (12 pins), port sèrie 2 (8 pins) i port d'alta velocitat (36 pins).

Especificacions[modifica | modifica el codi]

Disposa d'un processador IBM i un chipset gràfic d'ATI, que li proporciona una gran potència de càlcul. Quant a so, la seva qualitat és superior a la del CD.

Especificacions tècniques[modifica | modifica el codi]

  • MPU (Unitat Microprocessador): "Gekko", basada en l'arquitectura PowerPC d'IBM.
    • Procés de fabricació: tecnologia de semiconductors de coure de 0'18 microns.
    • Freqüència de rellotge: 485 MHz.
    • Capacitat de CPU: 1125 DMIPS (Dhrystone 2'1).
    • Precisió de dades internes: 32 bits (nombres enters) i 64 bits (números en coma flotant).
    • Amplada de banda del bus extern: un màxim d'1'6 GB/segon. El bus de direccions té un grandària de 32 bits, mentre que el bus de dades és de 64 bits, a 162'5 MHz).
    • Caché interna:
      • L1: 32 KB per a instruccions i 32 KB per a dades (16 vies).
      • L2: 256 KB (2 vies).
  • Sistema LSI "Flipper".
    • Procés de fabricació: 0'18 microns DRAM Incorporada, desenvolupada per NEC.
    • Frame Buffer incorporat: Aproximadament, 2 MB.
    • Velocitat de la memòria de Frame Buffer: 5 ns turbo (1 T - SRAM).
    • Caché de textures incorporat: Aproximadament, 1 MB.
    • Velocitat de la memòria caché de textures: 5 ns (1 T - SRAM).
    • Amplada de banda d'accés a les textures: 12'8 GB/segon com a màxim.
    • Amplada de banda de la memòria principal: 3'2 GB/segon com a màxim.
    • Color, Z-Buffer: 24 bits cada u.
    • Capacitat real de processament gràfic: de 6 a 12 milions de polígons per segon. (capacitat de processament estimada en un joc real incloent modelatges complexos, textures, etc). Encara que han arribat a realitzar jocs amb més polígons (uns 28 milions de polígons).
    • Funcions de processament de Fitxer: Boira, Subpíxel Anti-aliasing, Llums HW x8, Alpha Blending, Virtual Texture Design, Multi-texture Mapping/Bump/Environment, Mapping, MIPMAP, Bilinear Filtering, Real-estafe Texture Decompression (S3TC), etc.
    • Altres funcions: Real-estafe Decompression of Display List, HW Motion Compensation Capability.
  • Processador de so: DSP 16 bit Especial.
    • Memòria de so: 16 MB (100 MHz DRAM).
    • Memòria d'instrucció: 8 KB RAM + 8 KB ROM.
    • Memòria de dades: 8 KB RAM + 4 KB ROM.
    • Freqüència de rellotge real: 101'25 MHz.
    • Màxim nombre de canals de reproducció simultània de sons: 64 canals ADPCM.
    • Freqüència de mostratge: 48 kHz.
  • Sistema de coma flotant - Capacitat aritmètica: 13'0 GFLOPS com a màxim (MPU, Geometry Engine, HW Lighting Total).
  • Memòria principal del sistema: 24 MB.
    • Velocitat d'accés: 10 ns o menys (1 T - SRAM).
  • Unitat de disc: sistema CAV (velocitat angular constant).
    • Suport: GOD ("GameCube Optical Disc"), de 8 cm de diàmetre, basat en la tecnologia de disc òptic de Matsushita, amb una capacitat d'1'5 GB.
    • Temps d'accés mitjà: 128 ms.
    • Velocitat de transmissió de dades: de 16 a 25 Mbps.

Especificacions físiques[modifica | modifica el codi]

  • Dimensions de la unitat principal: 150 mm (ample) x 110 mm (alt) x 161 mm (llarg).
  • Entrada/Sortida:
    • 4 ports per a comandaments de control.
    • 2 ranures Digicard per a targetes de memòria.
    • 1 sortida analògica SNS A/V Multiout.
    • 1 sortida digital AV (només en models fabricats abans del 22 de març de 2004).
    • 2 ports de sèrie d'alta velocitat (només en models fabricats abans del 22 de març del 2004; els models actuals només porten un).
    • 1 port paral·lel d'alta velocitat.
  • Alimentació: adaptador de corrent DC 12 V x 3'5 A.

Versions[modifica | modifica el codi]

Models domèstics[modifica | modifica el codi]

  • Nintendo GameCube Model DOL-001: el model original de la consola.
  • Nintendo GameCube Model DOL-101: model actual, fabricat després de març de 2.004, en el que s'elimina el port A/V digital i un dels ports sèrie.
  • Nintendo-Panasonic Q: versió amb reproductor de CD i DVD, a més de capacitat de reproduir arxius MP3. Només va ser llançada al Japó.

Títols de llançament[modifica | modifica el codi]

Els videojocs llançats de GameCube a l'Amèrica del Nord, són aquests:

Títol Desenvolupador Publicador(s)
All-Star Baseball 2002 Acclaim Acclaim
Batman Vengeance Ubisoft Ubisoft
Crazy Taxi Hitmaker Sega
Dave Mirra Freestyle BMX 2 Z-Axis Acclaim
Disney's Tarzan Untamed Ubisoft Ubisoft
Luigi's Mansion Nintendo Nintendo
Madden NFL 2002 Tiburon EA Sports
NHL Hitz 20-02 EA Black Box Midway
Star Wars: Rogue Squadron II: Rogue Leader Factor 5 LucasArts
Super Monkey Ball Amusement Vision Sega
Tony Hawk's Pro Skater 3 Neversoft Activision
Wave Race: Blue Storm NST Nintendo

A la consola GameCube, actualment hi ha sobre els 600 videojocs disponibles.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «CONSOLIDATED FINANCIAL HIGHLIGHTS» (PDF) p. 28. Nintendo Co., Ltd., 2006-10-26. [Consulta: 2006-10-26].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nintendo GameCube