Wii

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wii
Wii
Wii
Fabricant Nintendo
Tipus Videoconsola
Generació Setena
Dates de llançaments NA 19 de novembre de 2006
JP 6 de desembre de 2006
AUS 7 de desembre de 2006
EU 8 de desembre de 2006
CAT 9 de desembre de 2006
KR 26 d'abril de 2008
ROC 12 de juliol de 2008
HKG 12 de desembre de 2009
Data de discontinuació Primer model (Wii):
JP 21 d'octubre de 2013[1]
EU 26 d'octubre de 2012
Suport GOD, WiiDisc, SD Card
CPU IBM 729Mhz, nom en clau Broadway
GPU ATI 243Mhz, nom en clau Hollywood
Ventes 98,80 millions d'unitats
Sistema online Nintendo Wi-Fi Connection
WiiConnect24
Virtual Console
Predecessor GameCube
Successor Wii U

Wii és el nom de la videoconsola de setena generació de la companyia japonesa Nintendo. Coneguda en un principi amb el nom de Nintendo Revolution, és la successora de la Nintendo GameCube. En aquest cas Nintendo preveu no competir directament amb la Play Station 3 de (Sony) ni la Xbox 360 de (Microsoft), ja que el mercat al que es dirigeix la consola, segons la companyia, no és el mateix.

La videoconsola es va presentar al món en la conferència que Nintendo feu al E3 del 2005, a mans del president de la companyia, Satoru Iwata. Iwata mostrà un suposat prototip de consola, però sense ensenyar-ne el controlador. Després d'allò, van sorgir molts rumors sobre si la "revolució" dels videojocs que la companyia anava anunciant des de feia temps eren vertaders, però finalment el mateix Satoru Iwata durant el Tokyo Game Show d'aquell mateix any, a la fi de setembre, va revelar la gran característica de Wii, un controlador que disposa d'un sensor que detecta els moviments que els jugadors fan amb aquest, i els reprodueix a l'acció del joc. Curiosament, el "prototip" ensenyat a l'E3 del 2005 romangué com a producte final, sense canvis rellevants en el seu disseny exterior.

La consola ha tingut dos revisions: la Wii Family Edition i la Wii Mini. Tot i així, la Wii té una successora anomenada Wii U.

Història[modifica | modifica el codi]

Wii fou presentada als mitjans de comunicació mundials en l'edició de l'any 2005 de la fira d'entreteniment electrònic E3 (Electronic Entertainment Expo), celebrada a Los Angeles (Estats Units d'Amèrica). En aquella presentació, realitzada pel propi president de Nintendo, Satoru Iwata, Nintendo no mostrà cap joc, no donà aspectes tècnics rellevants, no va ensenyar el controlador de la nova màquina, i tampoc no va parlar de dates concretes pel llançament, en els diversos mercats mundials, de la nova vídeoconsola. A més, s'assegurà que l'aspecte mostrat de Wii no era el definitiu i que podria variar en la versió final.

Alguns sectors opinaren que la presentació de la nova màquina va buscar ser més aviat un intent per part de Nintendo de rebre l'atenció de la premsa especialitzada i desviar l'atenció rebuda per la competència (Sony i Microsoft) i els seus nous productes (Playstation 3 i Xbox 360), que no una presentació definitiva de la màquina, per la falta d'informació important amb què va acabar la presentació.

En els mesos següents, Nintendo mostrà el revolucionari controlador de la màquina (guardat en gran secret fins aquell moment) en l'edició del 2005 del Tokyo Game Show de Tòquio (Japó). El nou controlador (amb forma de control remot i sense fils) es basa en un innovador sistema que detecta els moviments que fa el jugador, i els transmet a l'acció de la pantalla. El controlador, a més, disposa d'una petita ranura de connexió per on connectar diversos dispositius futurs, com l'anomenat Nunchuck que incorpora un bastó de control que permet de fer moure el personatge sense haver de tocar la creu de control del comandament.

Finalment, el 27 d'abril de 2006 s'anuncia el nom definitiu de la coneguda fins llavors com "Nintendo Revolution". El nom triat fou Wii, un nom durament criticat per alguns sectors de la indústria i mitjans de comunicació del món dels videojocs, durant els primers dies després de l'anunci.

El 14 de setembre de 2006, en unes conferències tant al Japó com a Amèrica, s'anunciaren les dates de llançament de la consola als dos mercats, així com el preu. L'endemà d'anunciar-se aquestes dues dates, en una altra conferència davant la premsa, a Londres, s'anuncià la data de sortida a Europa, el 8 de desembre de 2006, desmentint els darrers rumors que asseguraven un llançament europeu ja ben entrat el 2007. Austràlia la rebrà un dia abans que el continent europeu, el 7 de desembre.

Llançament[modifica | modifica el codi]

En una entrevista amb el diari japonès Sankei Shimbun, Satoru Iwata va declarar i de forma extra oficial que la consola sortiria a Amèrica abans del Dia d'Acció de Gràcies,[2] o sigui, abans de l'últim dijous del mes de novembre, i que també estaria disponible tant al Japó com a Europa abans que acabes l'any 2006. Durant el Electronic Entertainment Expo (E3) Nintendo va declarar que el llançament seria a l'últim quart de 2006 a un preu no superior als 250 dòlars, sent així la consola de nova generació més barata, per sota de la PlayStation 3 (600 dòlars) i la Xbox 360 (400 dòlars).

Llançament al Japó[modifica | modifica el codi]

Wii va sortir al Japó el 2 de desembre de 2006 a un preu de 25.000 iens (uns 180 euros), amb un paquet que porta el següent: la consola, una base per la consola, un controlador, una corretja, un nunxacu, un adaptador de corrent, un cable de vídeo, un sensor, una base pel sensor i dues piles AA. Japó és l'única regió on la Wii no ve amb el joc Wii Sports, on es ven per separat, però ve amb el navegador d'internet de sèrie. Els jocs de llançament per al Japó són els següents:

Títol Desenvolupador Distribuidor(s)
Elebits Ubisoft Romania Ubisoft
Trauma Center: Second Opinion Atlus Atlus
Machi Kuru Domino Red Entertainment Succes
Necro-Nesia Spike Spike
Super Monkey Ball: Banana Blitz Sega Sega
The Legend of Zelda: Twilight Princess Nintendo Nintendo
Swing Golf Pangya NTREEV Soft Tecmo
Wii Sports Nintendo Nintendo
Wing Island Hudson Hudson Soft
Kororinpa Hudson Hudson Soft
SD Gundam G Breaker Bandai Bandai
Ennichi no Tatsujin Namco Bandai Namco Bandai
Tamagotchi no Pika Pika Daityouryou Namco Bandai Namco Bandai
Red Steel Ubisoft Paris Ubisoft
WarioWare: Smooth Moves
Odoru Made in Wario
Nintendo Nintendo
Hajimete no Wii Nintendo Nintendo

Llançament a Amèrica[modifica | modifica el codi]

Per la seva part Estats Units i la resta d'Amèrica van rebre la consola un dies abans tal com ja va passar amb la Nintendo DS, el 19 de novembre al preu de 249.95 dòlars de color blanc i amb un paquet amb el mateix més el joc Wii Sports. Una de les diferències va ser que mentre la versió japonesa ja portava de sèrie un navegador per a Internet fet per Opera, a la versió americana s'havia de descarregar mitjançant Punts Wii. Els jocs de llançament pels Estats Units són els següents:

Títol Desenvolupador Distribuidor(s)
Elebits Ubisoft Romania Ubisoft
Call of Duty 3 Treyarch Activision
Excite Truck Nintendo Nintendo
The Legend of Zelda: Twilight Princess Nintendo Nintendo
Tom Clancy's Splinter Cell: Double Agent Ubisoft Montreal Ubisoft
Rayman Raving Rabbids Ubisoft Montpellier Ubisoft
Super Monkey Ball: Banana Blitz Sega Sega
Wii Sports Nintendo Nintendo
Madden NFL 07 EA Canada EA Sports
Need for Speed: Carbono EA Black Box Electronic Arts
Trauma Center: Second Opinion Atlus Atlus
Tony Hawk's Downhill Jam Toys For Bob Activision
Red Steel Ubisoft Paris Ubisoft

Llançament a Europa[modifica | modifica el codi]

El llançament europeu va ser el 8 de desembre de 2006. Costa 249€, i ve amb el videojoc Wii Sports (que inclou 5 cinc jocs d'esports diferents) inclòs dins el pack, igual que la versió americana. A diferència d'Amèrica, però, el navegador d'internet Opera va sortir de sèrie (encara que en una versió Demo) amb la màquina. Els preus dels jocs de la pròpia Nintendo oscil·len dels 49,95€ als 59,95€. El controlador principal val 39€ per unitat, i el "nunchuck" (format per un stick analògic i dos botons, a més de tenir també un altre sensor de moviment) costa uns 19€.

Wii Family Edition[modifica | modifica el codi]

Wii
Wii Family Edition
Fabricant Nintendo
Tipus Videoconsola
Generació Setena
Dates de llançaments EuropaPaïsos Catalans7 d'octubre de 2011
EUA12 d'octubre de 2011
AustràliaFinals Octubre 2011

L'edició Wii Family Edition és un nou model de Wii estrenat el 10 d'octubre de 2011, que compta amb les mateixes dimensions que el model original, encara que aquest s'ha de posicionar de forma horitzontal i no és compatible amb jocs o accessoris de GameCube. Es va anunciar a mitjans de 2011.

La Wii Family Edition va arribar a Europa com a part d'un conjunt per a la temporada nadalenca que inclou un Wii Remote Plus, i els jocs Wii Party i Wii Sports. Nintendo UK anunciar que una versió blava de Wii Family Edition debutaria amb el llançament de Mario & Sonic at the London 2012 Olympic Games a partir del 18 de novembre de 2011. Així mateix l'empresa va confirmar colors addicionals disponibles a finals del mateix any. Al seu torn, Nintendo of America va anunciar una versió negra d'aquesta nova consola per Estats Units i Mèxic, que va començar a comercialitzar el 23 d'octubre d'aquest any i que ve acompanyada del títol New Super Mario Bros Wii i el CD amb la banda sonora oficial de Super Mario Galaxy 2.

A diferència del PlayStation 3 Slim i la Xbox 360 S, llançats el 2009 i 2010 respectivament, que van reemplaçar a tots els models antics, la Wii Family Edition no va reemplaçar a Wii original, actuant més aviat com a model alternatiu.

Wii Mini[modifica | modifica el codi]

Wii Mini
Wii Mini
Wii Mini
Fabricant Nintendo
Tipus Videoconsola
Generació Setena
Dates de llançaments CAN 7 de desembre de 2012
EU 22 de març de 2013
ES 27 de març de 2013
PT 27 de març de 2013
NA 17 de novembre de 2013
La Wii mini per amunt.

Una revisió de la Wii anunciada per Nintendo de Canadà, Wii Mini (estilitzant com a Wii mini), va sortir en aquell país el 7 de desembre de 2012, i val 99,99 dòlars. El 22 de març va sortir a diverses parts d'Europa excepte el 27 que va sortir a la península Ibèrica.

Es tracta d'una reducció de la Wii que no és retrocompatible amb el software de Nintendo GameCube. La Wii Mini és de color negre amb les vores vermelles, i inclou un vermell Remote Plus i Nunchuk sense empaquetar. La barra de sensors, adaptador de corrent i cable compost també s'inclouen en el pack.

Tot i aquestes funcions reduïdes de la Wii original, la Wii Mini s'ha utilitzat per a promoure els Nintendo Selects, la línia de software de la consola en preu reduït, gràcies a la famositat del joc.

El 12 de setembre de 2013 s'anuncia un pack especial de la Wii Mini que inclou el videojoc Mario Kart Wii, que s'estrenarà el 25 d'octubre de 2013 a Europa.[3] Pel que es veu en els lloc webs respectius, ni a França ni a la Gran Bretanya podria sortir el pack.[4][5] El 4 de novembre de 2013 s'anuncia aquest pack per a Amèrica del Nord pel preu de 99 dòlars el seu llançament el novembre de 2013.[6] Realment va sortir el 17 de novembre amb un Wii Remote Plus vermell i un Nunchuk.[7]

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • La consola conte una sèrie de característiques internes a disposició dels seus components de hardware i firmware. El hardware permet ex-tendres a través dels ports de expansió, mentres que el firmware pot rebre actualitzacions periòdiques a través del servei WiiConnect24.

Menu Wii[modifica | modifica el codi]

El Menú Wii és la interfície gràfica del sistema operatiu de la consola. Un dels conceptes que es van fer servir pel seu desenvolupament va ser el de "augmentar el nombre de canals de televisió familiar". Els canals es mostren gràficament separats en una graella i es navega utilitzant el punter del control remot Wii (WiiMote). És possible canviar la disposició dels canals prement a la vegada els botons A i B. Cada canal ofereix diferents continguts: La previsió del temps, notícies, concursos, opinions i musica, entre altres. Quan s'engega la consola, es desplega en tots els canals originals més els canals que hàgim descarregat, entre els quals destaquen: Canal de opinions, Canal Fotos, Canal Mii, Canal Temps, Canal Notícies, Canal Internet, Canal Tenda Wii, Canal Disco, i Tablo Wii. A mesura que van sorgint actualitzacions del firmware de la consola, van augmentant les funcions dels canals o se n'agreguen altres de nous.

Retro-compatibilitat[modifica | modifica el codi]

Wii es retro-compatible amb tot el software oficial de la Nintendo GameCube, així com els controladors i targetes de memòria d'aquesta. La compatibilitat amb el software s'aconsegueix directament a través de la ranura de discs, que té la capacitat d'acceptar i llegir el tipus de discs G.O.D. . La consola dóna un format de 480p de sortida als títols de la Nintendo Gamecube. Els perifèrics es poden connectar a través d'un conjunt de quatre ports per controladors de Nintendo GameCube i dues ranures per targetes de memòria extractibles, amagats per un parell de tapes que es poden retirar per fer-los servir amb comoditat.

Característiques tècniques[modifica | modifica el codi]

Si bé els jocs de la Wii són força innovadors, llurs característiques tècniques són bastant limitades en comparació amb la resta de consoles de la setena generació. Molta part del hardware es basa en la GameCube.

Fotografia propera a l'infraroig de la Barra de Sensors de la Wii
Broadway, el processador de la Wii

El processador de la Wii és un Power PC 5, a 729mhz, amb el nom en clau de Broadway i fabricat amb tecnologia de 90 nm. El processador gràfic s'anomena Hollywood, fabricat per ATI, funciona a 243mhz i, com el Broadway, fabricat en 90nm. Dintre del Hollywood, hi ha un altre subprocessador, que es diu Starlet, que s'encarrega de les funcions en segon pla, com el Wi-Fi, la connexió amb els comandaments...

La Wii disposa de 91MB de memòria RAM en total, repartida entre 24MB SRAM, 3MB EDRAM, i 64MB DDR3.

Té ports per a la targeta de memòria SD, dos ports USB 2.0 a 11mbps, un port per connectar la barra d'infra-rojos, quatre ports per connectar els comandaments de la GameCube i dos ports per a les targetes de memòria de la GameCube.

L'emmagatzematge de la Wii consisteix en 512 MB de memòria flash interna, targetes SD de fins a 4GB i un lector de discs òptics de Wii i de la GameCube.

A la wii és possible de posar-hi un xip, que va soldat a la placa del lector. Això dóna accés a funcions que no té la consola original, com la de carregar jocs importats o còpies de seguretat, encara que la majoria de la gent utilitza aquests xips per a carregar còpies il·legals dels jocs. Val a dir que instal·lar un xip anul·la la garantia de la consola.

Llista de codis de productes per la Wii[modifica | modifica el codi]

Tots els codis comencen per RVL. Aquest prefix prové de Revolution, nom del projecte que va donar pas a la Wii.

  • RVL-001 Wii
  • RVL-002 Adaptador de corrent
  • RVL-003 Controlador a distància (WiiMote)
  • RVL-004 Nunchuk
  • RVL-005 Controlador clàssic
  • RVL-006 Disc de jocs
  • RVL-007 ?
  • RVL-008 ?
  • RVL-009 Cable de corrent
  • RVL-010 Cable S-Video
  • RVL-011 Cable AV Compost
  • RVL-012 Cable AV D-Terminal
  • RVL-013 Cable RGB
  • RVL-014 Barra de Sensors
  • RVL-015 Adaptador per LAN USB 2.0
  • RVL-016 Suport per a la Barra de Sensors
  • RVL-017 Suport per a la consola Wii
  • RVL-018 Cinta de subjecció pel canell del controlador de la Wii
  • RVL-019 Placa de suport per la Wii
  • RVL-020 Memory Card SD 512 MB
  • RVL-021 Wii Balance Board
  • RVL-022 Funda de silicona per al Wiimote
  • RVL-023 Wii Zapper
  • RVL-024 Wii Wheel
  • RVL-025 ?
  • RVL-026 Wii Motion Plus

Retrocompatibilitat[modifica | modifica el codi]

Comandament de Gamecube endollat a la Wii

Wii disposa de la possibilitat de jugar amb jocs de les precedents consoles de sobretaula de la companyia Nintendo. En el cas de NES, Super Nintendo i Nintendo 64, és possible gràcies al Canal Botiga, on es poden descarregar jocs a canvi de Punts Wii. Per a obtenir Punts Wii, es pot pagar amb targeta de crèdit directament a la consola, o comprar una targeta de punts a una Botiga especialitzada. Per a pagaments amb targeta de crèdit, l'equivalent és de 100 punts per euro. Per a targetes de punts, una targeta de 2000 punts val uns 24€.

En el cas dels jocs de Gamecube, s'hi pot de jugar simplement posant el GOD ("Gamecube Optical Disc") corresponent dels jocs de la Gamecube, a l'entrada de discs òptics de la Wii, ja que el lector d'aquesta consola és compatible amb el format dels jocs de la Gamecube, a banda, evidentment, dels de la Wii (GOD i DVD respectivament). També cal endollar el comandament de la Gamecube a la Wii, atès que disposa d'entrades per aquests comandaments i el comandament de la Gamecube és el sol comandament que funciona per als jocs d'aquesta, i una targeta de memòria de GameCube, perquè les partides no es desen pas a la memòria interna de la wii.

Jocs[modifica | modifica el codi]

Control Remot Wii o Comandament de Wii

El sistema té una llibreria pròpia de jocs molt diversa i extensa que s'ha anat ampliant des del seu llançament, on tenia vint títols a la venta.

A l'entrada de l'any 2008 es posen a la venda grans títols per a la Wii, com per exemple, "Super Mario Galaxy" o la continuació del famós joc de lluita: "Super Smash Bros. Brawl". Actualment, s'està treballant en un nou The Legend of Zelda i hi ha rumors de què Nintendo està treballant en una seqüela de Pikmin. També s'ha anunciat jocs cridats a ser molt bons, com The Conduit.

Els jocs que han venut 4 milions o més d'unitats de la Wii són, en aquest ordre

  1. Mario Kart Wii (6420000)
  2. Super Mario Galaxy (6100000)
  3. Super Smash Bros. Brawl (5633000 aproximadament)
  4. Wii Fit (5270000)
  5. Mario Party 8 (4860000)
  6. The Legend of Zelda: Twilight Princess (4.520000)

No s'inclouen en aquesta llista el Wii Sports (de regal amb la consola) ni el Wii Play (de regal amb el comandament)

Opinions de la indústria[modifica | modifica el codi]

"La sensació és tan natural i tan aviat com es té el controlador a la mà, la ment comença a imaginar com quelcom així canviarà el món dels videojocs per a sempre", explica Satoru Iwata, president de Nintendo. "És una innovació total que aconseguirà captivar als jugadors actuals i conquerir un nou públic".

Recepció-Critiques[modifica | modifica el codi]

El sistema va ser ben rebut després de la seva exhibició en la E3 2006. En l'esdeveniment la consola de Nintendo va guanyar el premi a "Best of show" (El millor de l'esdeveniment) i "Best Hardware/Peripheral" el millor hardware i perifèrics. La consola va rebre el premi "Golden Joystick" per "Innovation of the yar 2007" (Innovació del 2007) en els "Golden Joystick Awards"

El succés mundial de la Wii ha cridat l'atenció dels programadors, inclús alguns van demanar disculpes per la qualitat dels seus primers jocs. En una entrevista amb la revista de notícies Alemanya "Der Spiegel" Ubisoft, Yvès Guillemot i Alain Corre van admetre que van cometre un error en precipitar-se a llançar els seus títols, i es van comprometre a tenir projectes de futur més seriosos.

Comparatives amb altres consoles[modifica | modifica el codi]

A sota, algunes referències breus a les principals característiques de dues consoles de la mateixa generació:

Xbox 360

Dades tècniques:

  • La seva CPU de 3 nuclis de 3.2 GHz i el seu chip gràfic ATI fan que la consola segueixi mostrant gràfics de darrera generació.
  • Pot reproduir imatges de fins a 1080 p i Dolby digital 5.1.
  • El disc rígid es extractible. (20,30 o 120 GB).
  • Hi ha dos tipus: la normal i l'"elite". El segon tipus té el disc rígid més gran i sortida HDMI.
  • Conté dos lectors de targeta SD.

Internet

  • Per accedir a internet des de la consola es cal enregistrar a Xbox live!. La modalitat ''silver'' és gratis, però limitada.
  • Les partides en línia són fluides. Gairebé totes permeten cominicació per veu. Podem agregar amics i veure els seus perfils en línia.
  • Permet de tenir converses mitjançant l'MSN

Multimedia

  • La consola reprodueix de sèrie DVDs de vídeo o CDs d'àudio. També permet agregar reproductors de música externs.
  • És compatible amb arxius del tipus MP3, JPG, WMV y MPEG
  • Es pot comprar un reproductor extern de HD-DVD per veure pel·lícules en alta definició.
  • És compatible amb windows media center.

PS3

Dades tècniques:

  • El cor de la PS3 és el Chip Cell, el microprocessador més potent que s'ha dissenyat per una consola de vídeojocs.
  • Té un disc rígid de 40 GB, dos ports USB, bluetooth, Wi-Fi, sortida d'audio 5.1, sortida HDMI i sortida vídeo compost.
  • El model de 60 GB és compatible amb jocs de la PS2 i inclou dos lectors de targeta SD i dos ports USB addicionals.

Internet

  • La PS3 es pot connectar a internet a través d'un port Ethernet o bé sense fils mitjançant WI-Fi.
  • Inclou navegador complex compatible amb teclats i ratolí de pc.
  • Podem descarregar vídeos, jocs i actualitzacions des de Portal PlayStation Store.

Multimedia

  • Permet reproduir pel·lícules en Blu-Ray.
  • La consola és compatible amb films DVD que es veuen amb una qualitat superior gràcies al reescalatge automàtic.
  • Podem escoltar música en CD o MP3, que es pot enmagatzemar el disc durt per crear llistes de reproducció i escoltar-les mentre juguem.
  • També podem veure les fotos de la nostra càmera digital a través d'un port USB.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wii