Màquina recreativa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Màquina recreativa.

Una màquina recreativa (tipus A) o videojoc recreatiu (també coneguts amb el terme anglès Arcade) són les grans màquines disponibles en llocs comercials públics com restaurants, locals, centre comercials, bars, pistes de bitlles (bowling) i en llocs especialitzats com els salons recreatius (recreatius, oci o també arcade, segons el país), per a jugar a videojocs, de manera similar als jocs d'apostes dels casinos com les escurabutxaques (empassa-monedes) electròniques, o del Pachinko, però sense ànim d'aposta i solament diversió així que en aquest sentit s'assembla més als Pinball.

"Arcade" és el terme genèric usat pels angloparlants i estès per a la resta del món, però fins i tot entre ells reben distintes denominacions depenent el país. Per exemple el castellà es pot dir: arcadias o maquinitas, però designen sempre el mateix.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Les màquines són mobles amb alguns controls com un joystick i botons, o una pistola o un volant depenent el joc. Per a poder jugar una partida cal introduir una targeta magnètica prepagada de la qual es descompta el preu corresponent, hi ha unes altres que funcionen amb monedes de curs legal amb l'import necessari o fitxes del propi local.

La característica comuna, és l'escassa durada de les partides cridades "crèdits" (dit en anglès) que en l'argot d'aquest món significa les continuacions possibles de seguir jugant per temps o per perdre totes les vides, la poca durada assegura que el jugador vagi introduint les seves monedes o targetes. També s'evita la complexitat per a enganxar a qualsevol persona. Els primers videojocs van sortir en arcade i computadores (ordinador) abans que en les anomenades consoles, de manera que són part essencial de la història del videojoc.

En la dècada dels 80 i 90, els arcades eren considerats la "prova de foc" per a mostrar tot el potencial gràfic d'un videojoc o innovacions, que eren limitades pels controls de consoles i ordinador o simplement perquè mostrés una sensació més real que la qual es podria viure manejant un pad o teclat, especialment les cabines hidràuliques d'alguns simuladors aeris, dos o més pantalles i qualsevol altre accessori difícil d'implementar en el sector domèstic.

Una característica buscada entre els creadors i usuaris d'aquestes màquines, és el tenir un gran valor de jugabilitat. Així, tot i que el jugador ha acabat el joc satisfactòriament, hi ha un desig de començar de nou immediatament o en una ocasió propera. Amb aquest objectiu, gran part de les màquines recreatives tenen sistemes de puntuació (taules amb les millors 5, 10 o 20 millors puntuacions, temps o percentatges) que mesuren els èxits del jugador, existint l'opció de jugar per acabar el joc i/o per competir contra altres jugadors.

Decadència[modifica | modifica el codi]

A causa de la rendibilitat i avanç de tecnologia en les consoles i computadores que han arribat a tenir un maquinari superior a l'arcade, la possibilitat de jugar en línia, la proliferació de Cibercafès i altres motius, les màquines recreatives han anat perdent popularitat fins a gairebé desaparèixer, això ha obligat a companyies especialitzades en el sector, com Midway, a entrar al sector de consoles i deixar de produir les màquines recreatives.

Recreatiu com gènere de videojocs[modifica | modifica el codi]

En altres usos, el terme "arcade" es refereix als videojocs clàssics o que recorden a les màquines del mateix nom. També s'usa per a diferenciar als simuladors, "arcade" en aquest sentit sol referir als jocs fàcils de jugar o irreals en l'aerodinàmica, que era el que predominen en les màquines homònimes.

En general, també es parla de jocs "arcade" quan es refereix a jocs en els quals, sent els gràfics poc complicats, la dificultat augmenta progressivament amb cada pantalla superada, però on no hi ha profunditat quant a història, mitologia, personalitat en els personatges, etc.

Gèneres en les màquines recreatives[modifica | modifica el codi]

Esportius, simuladors aeris, de carreres, d'acció, de baralles, plataformes, catifes de ball i en menor mesura puzzle. Al Japó a més s'han fet populars els jocs de carta i aventures.

Els gèneres més fàcils de jugar són els disponibles d'aquestes màquines, els jocs molt llargs com els RPGs gairebé mai han sortit en aquest format.

Llista de sistemes recreatius[modifica | modifica el codi]

Capcom[modifica | modifica el codi]

Gaelco[modifica | modifica el codi]

Jaleco[modifica | modifica el codi]

Kaneko[modifica | modifica el codi]

Konami[modifica | modifica el codi]

Midway[modifica | modifica el codi]

  • Astrocade
  • MCR
  • MCR II
  • MCR III
  • MCR-68
  • Y-Unit (1991-1992)
  • T-Unit (1993)
  • X-Unit (1994; usat només en la Revolution X)
  • Wolf Unit (1994-1996)
  • V-Unit (1995-1996)
  • Zeus
  • Zeus II
  • Seattle
  • Vegas

Namco[modifica | modifica el codi]

Nintendo[modifica | modifica el codi]

Sammy[modifica | modifica el codi]

Sega[modifica | modifica el codi]

Seibu[modifica | modifica el codi]

SNK[modifica | modifica el codi]

Sony[modifica | modifica el codi]

Taito[modifica | modifica el codi]

Diversos fabricants[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Màquina recreativa Modifica l'enllaç a Wikidata