Pac-Man

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Pac-Man (desambiguació)».

Pac-Man és un videojoc recreatiu creat pel dissenyador de videojocs Toru Iwatani de l'empresa Namco, i distribuït per Midway Games al mercat americà a principis dels anys 1980.

El Pac-Man en la versió catalana

Quan Pac-Man es va llançar el 22 de maig de 1980,[1][2] va ser tot un èxit que es va convertir en un fenomen mundial a la indústria dels videojocs, i és considerat un clàssic de la indústria i una icona dels anys 80,[3][4][5][6] esdevenint un fenomen social[7] que va portar a la creació de molt de marxandatge derivat.[8] El joc també va acabar amb les convencions populars als videojocs arran de l'Space Invaders. Va acabar amb l'"acció shoot-em-up (disparar a tots)" per a reemplaçar-la per un format únic, humorístic i poc violent que va agradar a les noies a més dels nois.

El nom del joc prové de l'onomatopeia japonesa paku (パク), que és el so que es produeix en obrir i tancar la boca. El nom es va romanitzar com Puck-Man al Japó (en anglès puck es pronunciaria semblat a pac), però Midway ho va modificar a Pac-Man per al mercat nord-americà (i posteriorment altres mercats occidentals), ja que Puck se sembla massa a fuck, una obscenitat en anglès (De fet existeix una varietat de jocs "porno" derivats de "pacman", sent un dels més originals el "fuckman" un joc de plataforma 2D on un havia de prendre estimulants per a poder mantenir relacions amb els fantasmes).

Descripció[modifica | modifica el codi]

Pac-Man és un cercle groc amb boca que s'introdueix en laberints per a menjar punts i premis. Un nivell s'acaba quan Pac-Man ha menjat tots els punts. No obstant això, quatre monstres, Shadow (Blinky), Speedy (Pinky), Bashful (Inky) i Pokey (Clyde), recorren el laberint per a intentar menjar a Pac-Man. Són, respectivament, vermell, rosa, blava clar i taronja. En l'original Puck-Man, es diuen Akabei, Pinky, Aosuke i Guzut. Encara que no són iguals. Mentre Blinky és molt ràpid, i té l'habilitat de trobar-te en l'escenari, Inky és molt lent i moltes vegades evitarà l'enfrontament amb Pac-Man. Hi ha quatre punts especials prop dels cantons del laberint, i que proporcionen a Pac-Man l'habilitat temporal de menjar-se als monstres (tots ells es tornen blaus mentre Pac-Man té aquesta habilitat), que es regeneren a"casa" (una caixa situada en el centre del laberint). El temps que els monstres romanen vulnerables varia segons la pantalla, però tendeix a decréixer a mesura que progressa el joc, i al cap de moltes pantalles els punts especials no tenen cap efecte sobre els monstres. Mentre que en el nivell 5 l'efecte dura molt poc, en el nivell 6 dura uns segons més. Hi ha unes intermissions entre algunes pantalles (entre la 2 i la 3, 5 i 6, 9 i 10 i posteriorment cada quatre pantalles) en què es veuen escenes humorístiques sobre Pac-Man i els monstres.

A més, Pac-Man pot obtenir punts addicionals si passa per un símbol que apareix dues vegades per pantalla just sota la caixa en el centre del laberint d'on surten els monstres. El símbol canvia cada pantalla o dues, i el seu valor en punts augmenta, de manera que dues cireres (el premi de la primera pantalla) valen 100 punts, mentre que l'últim símbol, la clau, val 5.000.

Pac-Man

El videojoc té exactament 255 pantalles completament jugables, sent aquest el major nombre que es pot expressar amb vuit xifres en el sistema binari. Encara que, tècnicament, existeix un nivell 256, la part dreta de la pantalla està espatllada, veient-se com un munt de text i fent que el joc sigui pràcticament injugable. Els entusiastes de Pac-Man es refereixen a aquest nivell com el "Nivell Final", el "Nivell de la Pantalla Partida" (Split-Screen Level) o senzillament com el final de Pac-Man. Encara que es diu que algú que tingui suficients coneixements de la forma dels laberints pot jugar-ho, se sol considerar imbatible.

Implementació[modifica | modifica el codi]

El moviment dels monstres és estrictament determinista: no hi ha cap aleatorietat, i ni tan sols pseudoaleatorietat, en els algoritmes que trien els seus recorreguts. Així, es pot aprendre a jugar indefinidament a través de la memorització de seqüències específiques de moviments per a cada nivell ("patrons", en anglès patterns). Una revisió posterior de la programació del joc va alterar el comportament, però seguia sense ser aleatori, i per aquest motiu es van dissenyar nous patrons per a completar els nivells.

Els diferents fantasmes són:

  • Blinky, el fantasma vermell, és el més agressiu, sempre perseguirà a Pac-Man pel laberint. A més, quan Pac-Man recull un cert nombre de punts en cada nivell, la velocitat de Blinky augmenta substancialment.
  • Pinky, el fantasma rosa, normalment seguirà a Blinky, encara que ocasionalment es perdi. És el primer a canviar d'adreça quan s'apropa el final del nivell, pel que és millor mantenir-se lluny d'ell quan quedin poc punts en pantalla.
  • Inky, el fantasma blau, sempre tracta de tallar el pas a en Pac-Man. No és perillós per si mateix, però en combinació amb Blinky i Pinky resulta letal, ja que entre els tres acaben per cercar al jugador despistat.
  • Clyde, el fantasma taronja, és el més estúpid dels quatre. Normalment el seu comportament és erràtic i no sol anar darrere de Pac-Man, sinó que simplement dóna voltes pel laberint. Pot resultar tan perillós com inofensiu, precisament per la incapacitat de preveure els seus moviments.

Esdeveniments històrics[modifica | modifica el codi]

Billy Mitchell, en 1999 va jugar per primera vegada una partida perfecta de Pac-Man, entenent-se com tal una partida en què el jugador ha de completar els 255 nivells amb la puntuació màxima sense ser capturat ni una sola vegada. La puntuació màxima és de 3.333.560 punts.

No obstant això, al desembre de 1982, un nen de vuit anys cridat Jeffrey R. Yee va rebre una carta del llavors president dels Estats Units Ronald Reagan en què li felicitava per haver aconseguit el rècord mundial de 6.131.940 punts, una puntuació que només es pot aconseguir si el jugador passa pel nivell de la pantalla partida. Es debat acaloradament sobre si aquest fet realment va tenir lloc o no en els cercles de videojocs des de llavors. Billy Mitchell va oferir 100.000 dòlars al que pogués completar (i demostrar que ho havia fet) el nivell de la pantalla partida abans de l'1 de gener del 2000, no obstant això ningú va poder assolir-ho.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Namco Bandai Games Inc.. «Bandai Namco press release for 25th Anniversary Edition» (en Japanese). bandainamcogames.co.jp/, June 2, 2005. Arxivat de l'original el December 30, 2007. [Consulta: October 10, 2007]. «2005年5月22日で生誕25周年を迎えた『パックマン』。 ("Pac-Man celebrates his 25th anniversary on May 22, 2005", seen in image caption)»
  2. Tony Long. «Oct. 10, 1979: Pac-Man Brings Gaming Into Pleistocene Era». Wired.com, October 10, 2007 (questionable). [Consulta: October 10, 2007]. «[Bandai Namco] puts the date at May 22, 1980 and is planning an official 25th anniversary celebration next year.»
  3. http://www.upi.com/Entertainment_News/2010/05/22/Pac-Man-still-going-strong-at-30/UPI-74821274544243/
  4. http://www.wired.com/science/discoveries/news/2007/10/dayintech_1010
  5. http://www.gamespot.com/ds/action/pacnroll/review.html?tag=rvwBody
  6. Wolf. The video game explosion: A history from PONG to Playstation and beyond, 2008. ISBN 9780313338687. 
  7. Green, Chris. «Pac-Man». Salon.com, June 17, 2002. [Consulta: February 12, 2006].
  8. «Pac-Man Fever». Time Magazine, April 5, 1982 [Consulta: 15 octubre 2009]. «Columbia Records' Pac-Man Fever ... was No. 9 on the Billboard Hot 100 last week.»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pac-Man