Atari 2600

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Atari 2600
L'Atari 2600.
L'Atari 2600.
fabricant Atari Inc.
tipus Consola de joc
generació Segona generació
Disponibilitat al detall Octubre de 1977 (EUA) - Europa: 1978
Mitjans de comunicació Cartutx, casset
CPU MOS Technology 6507 a 1,19 MHz
controlador d'entrada Joystick
Paddles
Driving Controller
Trackball
Keypad
Serveis en línia GameLine
El reeixit joc Pac-Man, 7 milions (fins a 1 de setembre de 2006)[1][2]
Predecessor Atari Pong
Successor Atari 5200

Atari 2600 va ser el nom d'una videoconsola llançada al mercat estatunidenc a l'octubre de 1977 sota el nom de Atari VCS (Video Computer System), convertint-se en la primera consola a tenir èxit utilitzant cartutxos intercanviables.[3] El 1982, després del llançament del Atari 5200, va adoptar el nom final basat en el nombre de catàleg que li identifica (CX2600). Aquesta consola va ser un gran èxit i va assolir que durant els anys 1980 «Atari» fos sinònim de videojocs. La consola venia acompanyada amb dos joysticks, un parell de controladors tipus paddle i un cartutx de joc (inicialment Combat[4] i subsegüentment Pac-Man[5]).

Història[modifica | modifica el codi]

El prototip «Stella» (1975).

Atari Inc. va adquirir el 1973 un think tank anomenat Cyan Engineering per a investigar sistemes de videojoc de nova generació i que durant algun temps havia treballat en un prototip conegut com a «Stella» (nom de la bicicleta d'un dels enginyers). Diversament de les màquines de generacions anteriors que usaven lògica customitzada per a executar un petit nombre de jocs, el nucli del Stella va ser una UCP completa, el famós MOS Technology 6502, en una versió reduïda anomenada 6507. Va ser combinat amb un xip de RAM-i-entrada/eixida, el MOS Technology 6532, i un xip de pantalla i so de disseny propi conegut com el TIA (Television Interface Adaptor o «Adaptador de Interfície de Televisor»).[6] A més d'aquests tres, les primeres dues versions de la màquina contenien només més un xip, un buffer lògic CMOS estàndard,[7] totalitzant només quatre xips, el que reduïa extremadament els costos.

Programes per a petits ordinadors generalment s'hi emmagatzemaven en cintes de casset, disquets o cinta de paper. A principis dels anys 1970, Hewlett-Packard va fabricar ordinadors de sobretaula que van costar milers de dòlars, com el HP 9830, amb memòria ROM empaquetada dins cartutxos mòbils per afegir característiques especials de programació,[8] i aquests van ser considerats per ús en jocs. Al principi, el disseny no anava per ser basat en cartutxos, però després de veure un sistema de cartutx «fals» en una altra màquina, van percebre que podien col·locar els jocs en cartutxos bàsicament pel preu del connector i embalatge.

A l'agost de 1976, Fairchild Semiconductor va llançar la seva pròpia videoconsola basada en UCP, el Video Entertainment System. Stella encara no estava llest per a entrar en producció, però estava clar que això necessitava ser fet abans que una gran quantitat de productes similars envaís el mercat - el que ja havia ocorregut després del llançament del Pong. L'Atari Inc. simplement no disposava de fluix de caixa per a concloure el sistema ràpidament, mentre que les seves vendes de sistemes Pong estaven en caiguda. Eventualment, Nolan Bushnell va buscar suport a la Warner Communications, i va vendre la companyia per a ells el 1976 per US$ 28 milions,[9] sota la promesa que el Stella seria produït el més ràpid possible.

La contractació de Jay Miner, un projectista de CIs, va ser essencial per a l'èxit de la màquina. Ell va aconseguir estrènyer el prototip (vegeu imatge) en un únic xip, el TIA. Tan aviat va ser acabat i depurat, el sistema estava preparat per a comercialització. Quan finalment va ser llançat el 1977, el seu desenvolupament havia costat entorn de US$ 100 milions.[10]

Característiques tècniques[modifica | modifica el codi]

  • UCP: MOS Technology 6507 a 1,19 MHz
  • Processador d'àudio i vídeo (TIA). 160 x 190 píxels, 128 colors en la pantalla, però amb un màxim de 4 colors per línia; so monofònic de dues vies.
  • Memòria RAM: 128 bytes en la consola dintre del xip MOS Technology 6532, si bé alguns jocs poden afegir fins a 256 bytes integrats en el cartutx.
  • Memòria ROM: 4 KiB per cartutx (o més de 32 KiB si el cartutx usa paginació de memòria).
  • Entrada: controlada pel xip RIOT inclou:
    • Dos ports DE-9 sense cargols per a connectar joysticks, paddles, trackballs, volants, teclats numèrics de 12 tecles (0-9, # i *) i qualsevol altre tipus de control amb funcions addicionals desenvolupat per tercers.
    • Sis interruptors: Encès (encès/apagat), senyal de TV (monocrom/color), Nivell de dificultat per a cada jugador (A/B), Select i Reset. Exceptuant a l'interruptor d'encès, els jocs podien (i ho van fer) assignar altres significats als altres interruptors. En els models que van seguir a l'original, els interruptors de dificultat van ser reduïts i traslladats a la part del darrere de la consola.
  • Sortida: Senyal de vídeo i àudio per a TV a través d'un connector RCA (amb normes NTSC, PAL o SECAM, depenent de la regió; els cartutxos de jocs poden ser usats indistintament entre màquines NTSC i PAL/SECAM, però si la norma no coincideix llavors solen apareixen colors distorsionats o la imatge no roman estable).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jeremy Reimer. «EA's Madden 2007 sells briskly, but are games gaining on movies?» (en anglès). Ars Technica, 01-09-2006. [Consulta: 31-01-2008].
  2. Kent, Steven. The Ultimate History of Video Games. Three Rivers Press, 2001. ISBN 0-7615-3643-4. 
  3. La primera consola de jocs a utilitzar aquest format va ser el Fairchild Channel F, el 1976.
  4. Weesner, Jason. «On Game Design: A History of Video Games» (en anglès), 11-01-2007. [Consulta: 13-11-2007].
  5. Imatge de caixa amb adhesiu de Pac-Man
  6. «Atari 2600 Specifications» (en anglès). [Consulta: 29-01-2009].
  7. «Atari CO10816 Hex Non-Inverting Buffer IC». [Consulta: 29-01-2009].
  8. «HP 9830» (en anglès). [Consulta: 30-01-2009].
  9. Mike O'Sullivan. «US Entrepreneur Serves High-Tech Restaurant Fare» (en anglès). Voice of America, 2007. [Consulta: 06-02-2009].
  10. «Video Game Consoles of the 1970's» (en anglès), 2008. [Consulta: 06-02-2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atari 2600 Modifica l'enllaç a Wikidata