Ruth Shady

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRuth Shady

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementRuth Martha Shady Solís
29 desembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Callao (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatPerú
FormacióUniversitat Nacional Major de San Marcos
Tesi acadèmicaBagua. Una secuencia del período Formativo en la cuenca inferior del Utcubamba (1971)
Es coneix perProjecte arqueològic de Caral
Activitat
OcupacióAntropòloga i professora
OcupadorUniversitat Nacional Major de San Marcos (1967–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1581637 Modifica el valor a Wikidata

Ruth Shady Solís (Callao, 29 de desembre de 1946) és una destacada antropòloga, arqueòloga i educadora peruana.[1] És fundadora i directora del projecte arqueològic de Caral.[2][3] Actualment és catedràtica de postgrau de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat Major de San Marcos.[4]

Biografia[modifica]

Va mostrar interès per l'arqueologia des de molt petita, ja que pare es va encarregar de motivar-la, perquè sempre la portava a passejar per les restes arqueològiques del Perú i li regalava llibres d'història.

Va estudiar a la Institució Educativa Juana Alarco de Dammert. Va ingressar a la Universitat Nacional Major de San Marcos el 1964, i va fer estudis en els programes d'Antropologia i Arqueologia, i va fer pràctiques d'especialització als Estats Units i França.De 1975 a 1984 va ser cap de recerques en el Museu Nacional d'Arqueologia i Antropologia, institució de la qual va esdevenir directora el 1984.

Al llarg de la seva trajectòria professional ha dirigit diferents projectes de recerca arqueològica a la costa, a la serra i a la selva del Perú, donant èmfasi a l'estudi del desenvolupament de les organitzacions sociopolítiques complexes. Ha efectuat recerques en Végueta (Huaura), Maranga (Lima); Pacopampa i Chota (Cajamarca); Bagua (Amazones). Aquestes últimes juntament amb l'arqueòleg Hermilio Roses LaNoire. Ha estat directora de l'Escola Acadèmic Professional d'Arqueologia de la Universitat Nacional Major de San Marcos i becària de recerca en la Dumbarton Oaks (Washington), durant els anys 1992-1993. Ha estat dedicada, a més de la recerca i la docència universitària, a dirigir el Museu d'Arqueologia i Antropologia de la Universitat Nacional Major de San Marcos, entre els anys 1997-2002, on va impulsar programes de difusió científica mitjançant exposicions, conferències i publicacions. Va ser degana del Col·legi Professional d'Arqueòlegs del Perú en el període 2006–2007 i coordinadora del Màster en Arqueologia Andina de la Universitat Nacional Major de San Marcos entre el 1999 i 2007, i el 2010. Va ser presidenta del Consejo Internacional de Monumentos y Sitios - ICOMOS Perú entre el 2006 i el 2012.[5]

El 1994 va fundar el Projecte Arqueològic Caral, que va iniciar el 1994 la recerca a Caral-Supe (conegut en aquesta època com Chupacigarro). Des de 2003 dirigeix el Projecte Especial Arqueològic Caral-Supe, amb la finalitat d'investigar, conservar i posar en valor aquest important lloc, que té evidències de la formació de l'estat primari, de les formes de vida urbana i de la civilització. El treball que realitza es caracteritza per l'aproximació multidisciplinària i la vinculació del patrimoni arqueològic amb les poblacions actuals de l'entorn, la producció científica i l'execució de projectes amb responsabilitat social.[6][7]

El 2020 va formar part de la llista de les 100 Dones més influents per la BBC.[8]

És autora de nombrosos llibre i articles .

Obres[modifica]

  • Bagua: del periodo formativo en la cuenca inferior del río Utcubamba (1971).
  • Intensificación de los contactos entre sociedades andinas como preludio al movimiento Huari del Horizonte medio (1981).
  • La cultura Nievería y la interacción social en el mundo andino en la época Huari (1982).
  • La interacción regional durante la época Huari (1988).
  • Sociedades del nororiente peruano durante el formativo (1992).
  • La ciudad sagrada de Caral-Supe en los albores de la civilización en el Perú (1997).
  • La ciudad sagrada de Caral-Supe.
  • La organización de la civilización andina y la formación del Estado prístino en el Arcaico Tardío (2003)
  • Caral, la ciudad del fuego sagrado (2004).
  • La civilización de Caral-Supe: 5000 años de identidad cultural en el Perú (2005).
  • La ciudad sagrada de Caral: símbolo cultural del Perú (2006).
  • «Caral-Supe and the North-Central Area of Peru: The History of Maize in the Land Where Civilization Came into Being», en el libro Histories of Maize (2006).
  • «America’s First City? The Case of Late Archaic Caral», en la revista Andean Archaeology III (2006).
  • La tierra sagrada de Caral-Supe (2007).
  • En Caral nació la historia - Franklin Portales Dávila (2011).

Referències[modifica]

  1. Atwood, Roger. "A Life Story". Long Island City, New York: Archaeology Magazine, June 13, 2016.
  2. Miller, Kenneth. "Showdown at the O.K. Caral: Archaeologists have an uncivilized fight over how civilization began in the Americas". New York, New York: Discover Magazine, September 9, 2005.
  3. Yuhas, Alan. "Discovery of 4,500-year-old female mummy sheds light on ancient Peru". London, United Kingdom: The Guardian, April 23, 2016.
  4. «Ruth Shady Solís» (en castellà). EcuRed. [Consulta: 9 febrer 2016].
  5. «Ruth Shady: “La cultura es imprescindible para fomentar el desarrollo”» (en castellà). Andina. Agència peruana de notícias, 19-08-2008. [Consulta: 9 febrer 2016].
  6. «Pirámides perdidas de Caral» (en castellà). BBC, 27-08-2012. [Consulta: 9 febrer 2016].
  7. «La Civilización Caral y sus aportes al Urbanismo y la Construcción» (en castellà). COLEGIO DE ARQUITECTOS DEL PERU, 16-06-2016. [Consulta: 9 febrer 2016].
  8. «BBC 100 Women 2020: Who is on the list this year?» (en anglès). BBC News, 23-11-2020 [Consulta: 23 novembre 2020].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]