Diana Barran
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 febrer 1959 (65 anys) |
Parliamentary Under-Secretary of State for the School System and Student Finance (en)  | |
| 26 octubre 2022 – | |
| Parliamentary Under-Secretary of State for the School and College System (en) | |
| 17 setembre 2021 – 26 octubre 2022 ← Elizabeth Berridge | |
| Minister for Loneliness (en) | |
| 26 juliol 2019 – 17 setembre 2021 | |
| Minister for Civil Society (en) | |
| 26 juliol 2019 – 17 setembre 2021 ← Thomas Ashton | |
| Membre de la Cambra dels Lords | |
| 21 juny 2018 – | |
| Dades personals | |
| Formació | King's College |
| Activitat | |
| Ocupació | banquera inversora, política, gestora de fons de cobertura, gestor de fons |
| Partit | Partit Conservador |
| Altres | |
| Títol | Baronessa |
| Cònjuge | Julian Mark Lechmere Barran (1986–) |
| Fills | Emily Dolores Barran, Milo Barran, Cosmo Ralph Barran, Hugh Barran |
| Pares | Cosmo Diodono de Bosdari i Erica Maria Gabriella Lajta |
Premis
| |
 | |
Diana Barran (10 de febrer de 1959) Diana Francesca Caroline Clare Barran, baronessa Barran, MBE, és una defensora de la caritat britànica, exgerent de fons de cobertura i membre del Partit Conservador. És la fundadora de l'organització benèfica SafeLives i va exercir-hi de directora executiva del 2004 al 2017.
Carrera[modifica]
Barran va treballar com a banquer d'inversions a Londres i París per a Morgan Grenfell i Enskilda Asset Management i va fundar el fons de cobertura Barran and Partners l'any 1993. Va deixar Beaumont Capital l'any 2001 poc abans de la seva venda a Schroders. Barran posseïa el 10% de Beaumont Capital en el moment de la seva sortida.[1] Barran és administrador sènior de Comic Relief i president sènior de la Henry Smith Society.
Barran va treballar com a cap de desenvolupament de subvencions per a New Philanthropy Capital i com a assessora de donacions de les empreses.[2] Va ser en aquesta empresa on va conèixer per primera vegada els abusos domèstics[3] i com a part de la seva investigació per a NPC, va fer una mirada forense sobre com s’estava tractant la violència domèstica i va decidir que hi havia un fracàs fonamental. Tot i que la policia, els departaments d'A&E, els treballadors socials, les llevadores, els oficials d'habitatge i els refugis veien les víctimes de manera individual, no es comunicaven entre ells i, per tant, el que s'oferia en forma d'ajuda era molt limitat.[3] Va ser la fundadora i cap executiva de SafeLives del 2004 al 2017, una organització benèfica nacional dedicada a posar fi als abusos domèstics.[4] En la seva primera dècada de funcionament (2004-2014) parla d'almenys 64.000 casos d'adults d'alt risc i de més de 83.500 casos de nens associats que la tasca de la caritat ha ajudat i recolzat.[3]
Va ser nomenada subsecretària d'Estat parlamentària de DCMS per Boris Johnson al ministeri de Johnson. És responsable dels negocis del departament en les commemoracions dels Lords i de la Primera Guerra Mundial.[5]
Barran va assumir la "cartera de la soledat" el 2019, assumint el paper de "ministre de la soledat" que l'exprimera ministra Theresa May va establir el 2018 i que havien exercit Tracey Crouch i més tard Mims Davies. La posició tenia com a objectiu abordar la crisi de la soledat de la societat britànica que una comissió del 2017 iniciada per Jo Cox havia investigat.[6]
La baronessa Barran va ser nomenada subsecretària d'Estat parlamentària del Departament de Digital, Cultura, Mitjans de Comunicació i Esport el 26 de juliol de 2019.[7] En aquest rol, és responsable de les polítiques relacionades amb les empreses i empreses socials responsables, així com d'altres àrees, com ara la política de soledat i joventut.[4]
Vida personal[modifica]
Barran està casada i té quatre fills.[2] Es va formar a l'escola Benenden i al King’s College de Cambridge.
Distincions i guardons[modifica]
Va rebre el Beacon Prize per Anglaterra el novembre del 2007 pel seu treball sobre violència domèstica.[4]
L'any 2011, Barran va ser nomenada membre de l'Orde de l'Imperi Britànic (MBE).[2]
El maig del 2018, es va anunciar que se li conferiria una condició vitalícia.[8][9] El 21 de juny, va ser nomenada baronessa Barran, de Bathwick, a la ciutat de Bath.
Barran figurava a la llista de les 100 dones de la British Broadcasting Corporation (BBC) feta públic el 23 de novembre de 2020.[10]
Referències[modifica]
- ↑ «Barran puts family before windfall». The Evening Standard, 11-12-2001 [Consulta: 18 maig 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Meet the team: Diana Barren». Comic Relief. Arxivat de l'original el 19 de maig 2018. [Consulta: 18 maig 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «‘Why abused women need more than refuges’» (en anglès). The Guardian, 29-10-2004. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Baroness Diana Barran» (en anglès). [Consulta: 5 desembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Parliamentary Under Secretary of State - GOV.UK» (en anglès). www.gov.uk. [Consulta: 27 juliol 2019].
- ↑ Birnstengel, Grace. «Two years after hiring a Minister of Loneliness, people in the U.K. are still lonely» (en anglès). MarketWatch. [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Parliamentary Under Secretary of State (Minister for Civil Society and DCMS)» (en anglès). www.gov.uk. [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ «Queen confers Peerages». gov.uk, 18-05-2018. [Consulta: 26 maig 2018].
- ↑ Dan Sabbagh «May names nine new Tory peers to boost party after Brexit defeats». , 18-05-2018 [Consulta: 18 maig 2018].
- ↑ «BBC 100 Women 2020: Who is on the list this year?» (en anglès). BBC News, 23-11-2020 [Consulta: 23 novembre 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diana Barran |
