Columbia Records

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Columbia Records és l'empresa més antiga de l'enregistrament de so, data de 1888. És subsidiària de la marca Sony BMG des de 1991.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Columbia fou originalment la distribuïdora i venedora dels Fonògrafs d'Edison i els cilindres per als fonògrafs a Washington, DC, Maryland i Delaware. Com era el costum d'algunes companyies regionals de fonògrafs, Columbia va produir molts dels enregistraments en cilindres comercials.

Columbia va incrementar els seus llaços comercials amb Edison i la "North American Phonograph Company" el 1893, i posteriorment només venia enregistraments i fonògrafs de la seva pròpia manufactura. Columbia va començar venent discos gravats i fonògrafs addicionalment als sistemes de cilindres el 1901. Per una dècada Columbia va competir tant amb la companyia de cilindres per a fonògraf de Edison com amb la companyia de discos gravats Victor Talking Machine, sent un dels tres grans noms en el so gravat.

El 1908 Columbia va introduir la producció massiva dels discos de doble costat, amb enregistraments estampats en ambdós costats del disc. Això corria per als enregistraments comercials de música popular i cantants de poc renom, car els enregistraments de celebritats com cantants d'òpera i famosos instrumentistes, van seguir sent d'una sola cara fins a l'any 1923 quan es decideix (conjuntament amb Victor i el seu famós Segell Vermell) deixar de produir aquesta classe de discos i bolcar-se de ple a la producció de discos dobles.

El 1903 comença la famosa sèrie de discos de "Celebritats" sota el nom de "Columbia Grand Opera Record", contant amb alguns dels més destacats cantants lírics de l'època com Ernestine Schumann-Heink, Edouard de Reszke i Sigrid Arnoldson. Eren discos d'una sola cara amb acompanyament de piano, com generalment es va fer fins a 1905 quan els cantants van començar a acompanyar-se amb orquestra.

Columbia va asseure precedent en la innovació i perfeccionament que feia dels seus productes, ja sigui millorant alguns dispositius patentats per Edison o bé brindant millores de la seva pròpia inventiva quant al mecanisme dels aparells i a la seva part acústica, millorant les membranes de reproducció i d'enregistrament i arribant moltes vegades a superar als aparells de Edison en mecànica i reproducció del so.

Al juliol de 1912 Columbia va decidir concentrar-se exclusivament en els enregistraments de discos, i aturar l'enregistrament per a cilindres i la manufactura de fonògrafs amb cilindres, encara que van continuar pressionant i venent enregistraments en cilindre del seu catàleg anterior per un o dos anys més.

A principis de 1925 Columbia va començar gravant amb el nou procés elèctric d'enregistrament sota la llicència de "Western Electric". En un acord secret amb Victor, ambdues companyies no van fer del coneixement públic el nou procés d'enregistrament per alguns mesos, això per a no danyar les vendes del seu catàleg d'enregistraments acústics mentre un nou catàleg d'enregistraments elèctrics era construït. El 1926, Columbia va adquirir Okeh Records.

A l'octubre de 1928, l'executiu de Columbia, Frank Buckley Walter es va aventurar amb els primers enregistraments del gènere de música country o "hillbilly" a Johnson City, Tennessee va incloure a artistes com Clarence Green i al lengendari violinista i actor, Charlie Bowman.

Artistes que han publicat àlbums per Columbia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Prince, Stephen. A New Pot of Gold: Hollywood Under the Electronic Rainbow, 1980-1989 (en anglès). University of California Press, 2002, p. 59. ISBN 0520232666. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Columbia Records