Bird (pel·lícula)
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Clint Eastwood  |
| Protagonistes | |
| Producció | Clint Eastwood |
| Guió | Joel Oliansky |
| Música | Lennie Niehaus |
| Fotografia | Jack N. Green |
| Muntatge | Joel Cox |
| Productora | Malpaso Productions |
| Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 15 setembre 1988 |
| Durada | 161 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema biogràfic, cinema musical i drama |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
           | |
Bird és una pel·lícula biogràfica nord-americana de 1988, dirigida per Clint Eastwood. És protagonitzada per Forest Whitaker i narra la vida del saxofonista Charlie Parker.
Argument[modifica]
La pel·lícula es basa en la vida del llegendari saxofonista Charlie Parker, de renom "Bird". La carrera artística de Parker va quedar marcada pel abús de les drogues i l'alcohol. Clint Eastwood, aficionat al jazz, i el seu guionista Oliansky van trobar les imatges propícies per donar a la biografia d'aquest músic l'estil de vida salvatge d'un artista brillant en forma de pel·lícula. Les primeres escenes aconsegueixen introduir a l'audiència en la vida de Charlie Parker, qui es troba enfonsat en la decadència personal. Després de tocar en un petit club de jazz, Parker torna a casa seva, borratxo, on inicia una discussió amb la seva dona Chan, i Parker pren una sobredosi que provoca que sigui ingressat en un hospital. El director de l'hospital creu que la millor solució és tractar a Parker amb electroshock, però Chan s'oposa perquè pensa que això acabarà amb la creativitat del seu marit.
Un temps després, Charlie millora i surt de l'hospital amb la seva dona, però les drogues reapareixen en el camí i al final abandona a Chan. Malgrat la fama que aconsegueix i les actuacions, Charlie no aconsegueix deixar ni l'alcohol ni les drogues.
Repartiment[modifica]
- Forest Whitaker és Charlie "Bird" Parker.
- Diane Venora és Chan Parker.
- Michael Zelniker és Red Rodney.
- Samuel I. Wright és Dizzy Gillespie.
- Keith David és Buster Franklin.
- Diane Salinger és Baroness Nica.
- Michael McGuire és Brewster.
- James Handy és Esteves.
- Damon Whitaker és el jove Bird.
- Morgan Nagler és Kim.
- Arlen Dean Snyder és el Dr Heath.
- Sam Robards és Moscowitz.
- Penelope Windust és la Infermera Bellevue.
- Glenn Wright és un Pacient Alcohòlic.
- George Orrison és un Pacient.
- Bill Cobbs és Dr. Caulfield
Producció[modifica]
- Ingressos fora d'Amèrica del Nord: 1.067 milions de dòlars.
- El tractament de la banda sonora ha sigut especial: l'original de Charlie Parker, sovint simples enregistraments monofònics, van ser digitalitzats, la part de saxofon es va aïllar i després es tornà a mesclar amb una nova orquestració de Lennie Niehaus. L'assoliment tècnic, aclamat per molts premis, no obstant això, ha estat rebuda amb escepticisme per molts afeccionats al jazz.
Recepció[modifica]
Bird va rebre comentaris positius dels crítics, en recollir un 72 % a Rotten Tomatoes. El rendiment de Forest Whitaker com a Parker li va valer el premi al Millor Actor en el Festival de Cinema de Cannes 1988,[1] i una nominació al Golden Globe. A més, la pel·lícula també va guanyar un Oscar al millor so.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Festival de Cannes: Bird». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 25 juliol 2009].
- ↑ «The 61st Academy Awards (1989) Nominees and Winners». [Consulta: 16 octubre 2011].
