Gian Luigi Rondi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGian Luigi Rondi

(2005) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 desembre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Tirano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 2016 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLiceo ginnasio Andrea D'Oria (en) Tradueix
Giulio Cesare (en) Tradueix
Liceo Cristoforo Colombo
Universitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócrític de cinema, escriptor, director de cinema, guionista, polític Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansBrunello Rondi Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0740022 Allocine: 55065 TMDB.org: 114967 Modifica el valor a Wikidata

Gian Luigi Rondi (Tirano, província de Sondrio, Llombardia, 10 de desembre de 1921 - Roma, 22 de setembre de 2016)[1] va ser un escriptor, guionista, crític i director de cinema italià.[2]

Va ser membre del jurat al Festival Internacional de Cinema de Moscou (edicions 12a i 15a[3][4] a les edicions 11a i 32a de la Berlinale[5][6] i a tres edicions del Festival de Canes el 1963, 1967 i 1980[7]

Biografia[modifica]

El 1925, a l'edat de quatre anys, es traslladà amb la seva família a Gènova, i després el 1935 a Roma, on va estudiar dret a la Universitat de Roma "La Sapienza". El 1945 es va graduar i va ser contractat com a periodista a Voce operaia, després va dirigir la revista Teatro i va treballar amb Silvio D'Amico per escriure l'Enciclopedia dello Spettacolo que abasta teatre i cinema a Itàlia.

En els anys següents, Rondi es va convertir en un reconegut crític de cinema a Itàlia i va col·laborar a Il Tempo, però també amb diaris francesos i belgues. El 1949 va ser nomenat per primer cop al jurat de la Mostra de Venècia. El 1950 va participar en seccions especialitzades de ràdio a la Rai - Radiotelevisione Italiana.[8]

A la dècada de 1950, Rondi va treballar com a guionista i director, però la seva activitat principal va seguir sent crítica. Ha estat membre dels jurats de tots els principals festivals de cinema europeus i ha dirigit l'Incontri Internazionali di Cinema a Venècia i Sorrento. El 1970 va fundar el Festival delle Nazioni. El 1993-1997, va ser president de la Biennal de Venècia. Des de 1981 va ser president de l'organització que va atorgar el premi David di Donatello.[9] Ha publicat nombrosos escrits i sovint ha rebut honors i guardons com ara la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana, l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya i la Legió d'Honor francesa.

És germà del guionista i director Brunello Rondi.

Obres[modifica]

  • Cinema italiano oggi, text a cura d'Alessandro Blasetti i Gian Luigi Rondi. Roma, C. Bestetti edizioni d'arte, 1950
  • La regia di Mario Apollonio, Enzo Ferrieri, Alberto Mantelli, Gian Luigi Rondi. Torino, Edizioni Radio Italiana, 1955
  • L'arte del film: storia della regia di Gian Luigi Rondi. Roma, Tipografia Pasini, 1956
  • Cinema italiano oggi, 1952-1965. Roma, C. Bestetti edizioni d'arte, 1966
  • 7 domande a 49 registi. Torino, Società Editrice Internazionale, 1975
  • Il cinema dei maestri: 58 grandi registi e un'attrice si raccontano. Milano, Club degli editori, 1981
  • La dolce vita: il film di Federico Fellini a cura di Gianfranco Angelucci; text de Federico Fellini e Gian Luigi Rondi. Roma, Editalia, 1989
  • Vademecum sull'educazione all'immagine a cura di Gian Luigi Rondi con la collaborazione di Mara Bruno ed altri. Agiscuola, 1991
  • Al cinema con le stelle Cento fotografie di Chiara Samugheo, text de Gian Luigi Rondi e Arturo Carlo Quintavalle. Nuoro, Ilisso, 1995
  • Un lungo viaggio: cinquant'anni di cinema italiano raccontati da un testimone. Firenze, Le Monnier, 1998
  • Prima delle prime: film italiani 1947-1997. Roma, Bulzoni, 1998
  • Kurosawa, Bergman e gli altri... Firenze, Le Monnier, 1999
  • Tutto il cinema italiano in 100 (e più) lettere - Cinema italiano (vol.1) a cura di Simone Casavecchia, Domenico Monetti, Luca Pallanch. Roma, Centro Sperimentale di Cinematografia - Edizioni Sabinae, 2015
  • Tutto il cinema italiano in 100 (e più) lettere - Cinema internazionale (vol. 2) a cura di Simone Casavecchia, Domenico Monetti, Luca Pallanch. Roma, Centro Sperimentale di Cinematografia - Edizioni Sabinae, 2016
  • Le mie vite allo specchio: diari 1947-1997. Roma, Edizioni Sabinae, 2016
  • Storie di cinema: cinquantotto voci dal set. Torino, Aragno, 2016
  • Incontri. Roma, Edizioni Sabinae. Roma, 2016 (pòstum)
  • Federico Fellini, Edizioni Sabinae. Roma, 2017 (pòstum)
  • Carlo Verdone, Edizioni Sabinae. Roma, 2018 (pòstum)

Referències[modifica]

  1. «Gian Luigi Rondi morto, addio a un critico appassionato e sorridente. Aveva 94 anni - Il Fatto Quotidiano». Il Fatto Quotidiano, 22-09-2016.
  2. corriere. «Morto il critico cinematografico Gian Luigi Rondi, ex direttore della Mostra del Cinema di Venezia: aveva 94 anni» (en italià), 22-09-2016.
  3. MIFF. «12th Moscow International Film Festival (1981)», 21-01-2013. Arxivat de l'original el 21 d'abril 2013. [Consulta: 30 maig 2020].
  4. MIFF. «15th Moscow International Film Festival (1987)», 18-02-2013. Arxivat de l'original el 16 de gener 2013. [Consulta: 30 maig 2020].
  5. «11th Berlin International Film Festival: Juries». berlinale.de. Arxivat de l'original el 23 d’octubre 2013. [Consulta: 19 gener 2010].
  6. «Berlinale 1982: Juries», 02-09-2010. Arxivat de l'original el 23 d’octubre 2013. [Consulta: 30 maig 2020].
  7. festival-cannes.com. «Cannes Film Festival: Gian Luigi Rondi», 19-01-2010. Arxivat de l'original el 12 d'octubre 2012. [Consulta: 30 maig 2020].
  8. (italià)Roberto Poppi: Dizionario del cinema italiano. I Registi. Rom, Gremese Editore 2002, passage : 367/368
  9. «Rondi, Gian Luigi in "Enciclopedia del Cinema"». treccani.it, 23-09-2016.