Silvio Berlusconi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Silvio Berlusconi
Silvio Berlusconi

Mandat
8 de maig de 2008 – 12 de novembre de 2011
President Giorgio Napolitano
Precedit per Romano Prodi
Succeït per Mario Monti
Mandat
11 de juny de 2001 – 17 de maig de 2006
President Carlo Azeglio Ciampi
Precedit per Giuliano Amato
Succeït per Romano Prodi
Mandat
27 d'abril de 1994 – 17 de gener de 1995
President Oscar Luigi Scalfaro
Precedit per Carlo Azeglio Ciampi
Succeït per Lamberto Dini

Mandat
6 de gener de 2002 – 14 de novembre de 2002
Precedit per Renato Ruggiero
Succeït per Franco Frattini

Mandat
3 de juliol de 2004 – 16 de juliol de 2004
Precedit per Giulio Tremonti
Succeït per Domenico Siniscalco

Mandat
10 de març de 2006 – 17 de maig de 2006
Precedit per Francesco Storace
Succeït per Livia Turco

Naixement 29 de setembre de 1936 (1936-09-29) (77 anys)
Bandera d'Itàlia (1861-1946) Milà (Regne d'Itàlia)
Partit polític Força Itàlia (1994 - 2008)
Poble de la Llibertat (2008-...)
Parella Carla Dall'Oglio (1965-1985)
Veronica Lario (1990-2010)
Professió Empresari
Nacionalitat Italiana
Religió Cristianisme catòlic romà

Silvio Berlusconi (Milà, 29 de setembre de 1936) empresari i polític italià, va ser Primer Ministre d'Itàlia, cap del partit polític Poble de la Llibertat i magnat dels mitjans de comunicació amb la seva presidència del grup Mediaset.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un banquer de classe mitjana, va iniciar a principis dels anys 1960 una empresa de construcció immobiliària, que es va transformar en la més important del seu país. Amb la fundació de "Telemilano" el 1978, va ingressar en el món dels mitjans de comunicació i es va convertir en l'home més poderós d'aquest sector a Itàlia durant el anys 1980. Actualment posseeix la xarxa televisiva Mediaset.

L'any 1975, autors desconeguts, li van posar una bomba al seu domicili i rebé amenaces, cosa que el va portar durant uns mesos a marxar a Suïssa i Espanya.

Segons la revista Forbes, Berlusconi és la persona més adinerada d'Itàlia, amb una fortuna de 5.900 milions de dòlars i ocupa el lloc 45 entre les majors fortunes personals del món.

Carrera política[modifica | modifica el codi]

Va entrar en política fundant el partit Força Itàlia el 1994. Invocà el perill comunista per tal d'impedir l'arribada al poder de l'esquerra italiana. Ell mateix es defineix com liberal i considera Itàlia com una gran empresa. Els seus adversaris el consideren demagog i populista i remarquen la interferència dels seus negocis amb la política. Ha estat acusat en repetides ocasions de connexions amb la màfia, i alguns dels seus col·laboradors més propers, com Cesare Previti, han estat condemnats en ferm per corrupció de la justícia.

En política exterior donà suport als Estats Units en la guerra d'Iraq, malgrat declarar Itàlia com no bel·ligerant hi envià tropes després de la guerra, també és partidari d'establir relacions comercials amb Rússia i de l'ingrés de Turquia a la Unió Europea.

Va presentar la seva dimissió el 12 de novembre de 2011 després d'aprovar al Parlament italià el pla anticrisi exigit per la Unió Europea.[1] Mario Monti es perfila com a successor.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Berlusconi dimitirà un cop aprovades les mesures d'austeritat». VilaWeb, 8 de novembre del 2011. [Consulta: 8 de novembre de 2011].
  2. «Berlusconi presentarà la seva dimissió en les properes hores». diari Ara, 12 de novembre de 2011 [Consulta: 12 de novembre de 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gustau Navarro i Barba Bagasses, lladres i ministres al país de Berlusconi Edicions dels A.L.I.LL, Mataró, 2009. ISBN 978-84-613-6192-2
  • (alemany) Geschäfte mit dem Vatikan. Die Affäre Sindona. München 1987. ISBN 3-426-03970-2
  • Amedeo Benedetti, Il linguaggio e la retorica della nuova politica italiana: Silvio Berlusconi e Forza Italia, Erga, Genova, 2004, ISBN 8881633639
  • L'odore dei soldi. Origini e misteri delle fortune di Silvio Berlusconi (Elio Veltri and Marco Travaglio, 2001, Editori Riuniti, ISBN 88-359-5007-4).
  • (italià)Mani pulite. La vera storia. Da Mario Chiesa a Silvio Berlusconi (Gianni Barbacetto, Peter Gomez and Marco Travaglio, 2002, Editori Riuniti, ISBN 88-359-5241-7)
  • (italià) L'amico degli amici. (Marco Travaglio and Peter Gomez, 2005, RCS MediaGroup, ISBN 88-17-00707-2)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]




Càrrecs públics
Precedit per:
Carlo Azeglio Ciampi
Primer Ministre d'Itàlia
Itàlia

1994–1995
Succeït per:
Lamberto Dini
Precedit per:
Giuliano Amato
Primer Ministre d'Itàlia
Itàlia

2001–2006
Succeït per:
Romano Prodi
Precedit per:
Romano Prodi
Primer Ministre d'Itàlia
Itàlia

2008–2011
Succeït per:
Mario Monti