Franco Frattini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Franco Frattini
Franco Frattini

Mandat
22 de novembre de 2004 – 8 de maig de 2008
Precedit per Neil Kinnock i Loyola de Palacio
Succeït per Jacques Barrot, Siim Kallas, Günter Verheugen, Margot Wallström i Antonio Trajani

Mandat
22 de novembre de 2004 – 8 de maig de 2008
Precedit per António Vitorino
Succeït per Jacques Barrot

Mandat
14 de novembre de 2002 – 18 de novembre de 2004
Precedit per Silvio Berlusconi
Succeït per Gianfranco Fini

En el càrrec
Assumpció del càrrec
8 de maig de 2008
Precedit per Massimo D'Alema

Naixement 14 de març de 1957 (1957-03-14) (57 anys)
Italy Roma (Itàlia)
Partit polític PSI (fins a 1994) / FI (2001-2007) / PdL
Professió jutge

Franco Frattini (Roma, Itàlia, 1957) és un jutge i polític italià que actualment és Ministre d'Afers Exteriors.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 14 de març de 1957 a la ciutat de Roma, on va estudiar dret a la Universitat de Roma. Nomenat jutge en un tribunal administratiu regional del Piemont, l'any 1986 fou nomenat conseller d'Estat.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Política nacional[modifica | modifica el codi]

Inicialment membre del Partit Socialista Italià (PSI), formà part del govern del primer ministre Lamberto Dini com a Ministre de Funció Pública i Afers Regionals, càrrec que desenvolupà entre gener de 1995 i març de 1996.

L'any 2001 passà a formar part de Forza Italia i, conseqüentment, del govern dirigit per Silvio Berlusconi. El novembre de 2002 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors, càrrec que va ocupar fins al novembre de 2004.

Política europea[modifica | modifica el codi]

Abandonà el govern d'Itàlia per esdevenir Comissari Europeu en la Comissió Europea liderada per José Manuel Durão Barroso, en substitució del controvertit candidat italià Rocco Buttiglione que fou apartat pel Parlament Europeu al no considerar-lo apte per la funció pública encomanada per Barraso. Aquest nomenà Frattini Vicepresident de la Comissió Europea i Comissari de Justícia, Llibertat i Seguretat.

Retorn a la política nacional[modifica | modifica el codi]

Després de la victòria en les eleccions anticipades italianes de l'abril de 2008, Silvio Berlusconi, el tornà a nomenar, Ministre d'Afers Exteriors, i així abandonà tots els càrrecs de la Comissió Europea.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Giuliano Urbani
Ministre de Funció Pública i Afers Regionals
19951996
Succeït per:
Sergio Zoppi
Precedit per:
Silvio Berlusconi
Ministre d'Afers Exteriors
20022004
Succeït per:
Gianfranco Fini
Precedit per:
Massimo D'Alema
Ministre d'Afers Exteriors
2008 – actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec
Precedit per:
Neil Kinnock i Loyola de Palacio
Vicepresident de la Comissió Europea
Juntament amb Margot Wallström, Jacques Barrot, Siim Kallas i Günter Verheugen

20042008
Succeït per:
Jacques Barrot, Siim Kallas, Günter Verheugen, Margot Wallström i Antonio Trajani
Precedit per:
António Vitorino
Comissari Europeu de Justícia, Llibertat i Seguretat
20042008
Succeït per:
Jacques Barrot