Vicepresident del Parlament Europeu
|
|||||
| Jurisdicció | Unió Europea  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Mandat | 5 anys | ||||
 |
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Hi ha catorze vicepresidents del Parlament Europeu que ocupen el lloc del president al capdavant de la sessió plenària del Parlament Europeu quan el president no ho pot fer personalment.
Els vicepresidents són membres de la Mesa i presideixen la plenària quan el president no hi és. El president també pot delegar qualsevol deure, tasca o competència a un dels vicepresidents. Tres dels vicepresidents són designats per la Conferència de Presidents i tradicionalment han tingut més poder que els altres, gràcies al dret de participar en el Comitè de Conciliació.[1]
Vicepresidents[modifica]
A data d'1 de juliol del 2014, en ordre de precedència:[2]
| Membres | Grup | Estat | Vots | |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Antonio Tajani | PPE |  Itàlia |
452, 1a ronda |
| 2 | Mairead McGuinness | PPE |  Irlanda |
441, 1a ronda |
| 3 | Rainer Wieland | PPE |  Alemanya |
437, 1a ronda |
| 4 | Ramón Luis Valcárcel | PPE |  Espanya |
406, 1a ronda |
| 5 | Ildikó Pelczné Gáll | PPE |  Hongria |
400, 1a ronda |
| 6 | Adina-Ioana Vălean | PPE |  Romania |
394, 1a ronda |
| 7 | Sylvie Guillaume | S&D |  França |
406, 2a ronda |
| 8 | Corina Crețu | S&D | Romania |
406, 2a ronda |
| 9 | David-Maria Sassoli | S&D | Itàlia |
394, 2a ronda |
| 10 | Olli Rehn | ALDE |  Finlàndia |
377, 3a ronda |
| 11 | Alexander Graf Lambsdorff | ALDE | Alemanya |
365, 3a ronda |
| 12 | Ulrike Lunacek | Verds/ALE |  Àustria |
319, 3a ronda |
| 13 | Dimitrios Papadimoulis | EUA-EVN |  Grècia |
302, 3a ronda |
| 14 | Ryszard Czarnecki | CRE |  Polònia |
284, 3a ronda |
Substitucions[modifica]
Al ple del dia 12 de novembre de 2014 es va aprovar l'elecció de Ioan Mircea Pașcu com a nou vuitè Vicepresident del Parlament Europeu en substitució de Corina Crețu que es traslladà a la Comissió Europea. Pașcu és de Romania i pertany al grup europeu Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates igual que la seva antecessora.[3]
Referències[modifica]
- ↑ New European Conservatives group in disarray over renegade MEP, ANDREW WILLIS 14 juliol 2009 (anglès)
- ↑ «Acta, martes 1 de julio de 2014. Elección de los Vicepresidentes (primera, segunda y tercera votación)». [Consulta: 25 juliol 2015].
- ↑ «Debate sobre la evasión fiscal en la apertura del pleno», 12-11-2014. [Consulta: 25 juliol 2015].