Belles arts

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jacques-Louis David, Retrat de Madame Récamier, 1825, oli sobre tela. 173 × 243 cm Museu del Louvre, París

Les belles arts[1] o arts majors són arts que es desenvolupen principalment per un concepte estètic més que no pas per una aplicació pràctica. Art és sovint sinònim de Belles Arts o Arts majors.[2]

Origen[modifica | modifica el codi]

Els grecs antics dividien les Arts en Superiors i Menors, sent les primeres aquelles que permetien gaudir les obres per mitjà dels sentits superiors, vista i oïda, amb els que no cal entrar en contacte físic amb l'objecte observat. Les arts menors serien les que impressionen als sentits menors, gust, olfacte i tacte, amb els que és necessari entrar en contacte amb l'objecte com la gastronomia o la perfumeria. Tot i l'ús del terme per Francesco da Hollanda (boas artes) al segle XVI i per Charles Perroult el 1690, l'expressió belles arts va esdevenir un concepte l'any 1747, a partir de la publicació del llibre Les beaux arts reduïts à un seul principe. En aquest Charles Batteux distingeix tres grups d'arts:

Primer grup, belles arts

Fa referència a les arts que pretenen agradar i que imiten la natura. Format per cinc arts:

Inclou la «dansa» com un art diferenciat de la «música».

Segon grup, conjunt intermedi

Fa referència a les arts que pretenen proporcionar plaer alhora que esdevenir útils. Format per dues arts:

Tercer grup, arts mecàniques

Fa referència a les arts que la seva finalitat darrera és esdevenir útils. Format per la resta dels oficis, i segons Raoul de Longchamp eren:

  • ars victuaria , per alimentar la gent;
  • ars lanificaria , per vestir;
  • arquitectura , per procurar-los una casa;
  • ars suffragatoria , per donar-los mitjans de transport;
  • ars medicinaria , que els guaria;
  • ars negotiatoria , per al comerç;
  • ars militaria , per defensar-se.

El 1751 a la Gran Enciclopèdia francesa, Diderot continua emprant la contraposició d'arts liberals davant arts mecàniques per classificar les arts en l'article art, però d'Alembert empra el terme (beaux arts) a la introducció de l'Enciclopèdia. Des d'aquesta plataforma es traduirà i popularitzarà el terme belles arts.

El concepte en l'actualitat[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat, l'expressió Belles Arts s'empra per referir-se a una classificació no coincident amb l'original i per a referir-se a uns estudis.

Belles Arts, classificació

Són les sis disciplines artístiques que tenen per objectiu l'expressió de la bellesa

  • La pintura aconsegueix la seva finalitat bàsicament a través del color i la forma.
  • L'escultura gràcies a la forma i en menor mesura al color.
  • L'arquitectura gràcies a la forma i en menor mesura al color.
  • La música gràcies al so.
  • La poesia gràcies al llenguatge.
  • La dansa gràcies al moviment.

L'arquitectura, l'escultura i la pintura constitueixen el grup de les arts plàstiques.

Segons Ricciotto Canudo, el setè art, és el cinema o art cinematogràfic, el qual introduí el terme setè art l'any 1914, quan definí el cinema com «l'art plàstica en moviment que compèndia totes les arts».

Belles Arts, estudis

Belles Arts és també una llicenciatura universitària en alguns països, com Argentina, Xile, Espanya, o Mèxic. A Espanya, aquesta llicenciatura comprèn estudis de conservació i restauració d'obres d'art, disseny, fotografia, pintura, dibuix, gravat, pedagogia entre d'altres. En països com Colòmbia aquesta carrera d'estudis es defineix com a Arts Plàstiques i inclou un pla d'estudis semblant al descrit anteriorment.

El terme s'ha usat per a designar un nombre limitat de disciplines artístiques i és encara usat per escoles, instituts, i altres organitzacions per a indicar una perspectiva tradicional en el món de l'art, sovint insinuant una associació amb l'art clàssic o l'art acadèmic. A més de la bellesa, les anomenades belles arts poden cercar també l'expressivitat, l'originalitat, impactar al receptor o fins i tot persegueixen la lletjor o la mort mateixa de l'art. A tall d'exemple, els quadres de Jean Dubuffet i Jean Fautrier associats al literat Albert Camus i al filòsof Jean Paul Sartre. El terme s'ha quedat obsolet, sobretot després de l'adveniment de les avantguardes del segle XX. En les cultures d'influència hispànica guanya acceptació l'expressió arts plàstiques davant arts visuals. La polèmica sobre què és art, com s'ha d'anomenar i què inclou comença amb Plató i Aristòtil i sembla que mai no ha estat possible concretar.

Història a Catalunya[modifica | modifica el codi]

En l'àmbit més proper i després de la Guerra de Successió, Catalunya perd les sis universitats de què disposava i se n'inaugura una de nova, al centre del Principat el (1717), la de Cervera. La capital de la Segarra durant el conflicte es va mostrar borbònica.

Des de mitjans del segle XVIII, la corona espanyola influenciada per polítiques europees impulsa acadèmies, escoles i estudis. En principi, és una docència lligada a institucions militars. A Catalunya, la iniciativa privada aprofita aquesta nova política; la Junta de Comerç crea diverses escoles, entre elles, la "Escuela gratuita de diseño" el 1775. Aquesta dona fruit a tres institucions actuals: la Reial Acadèmia catalana de Belles arts, l'Escola d'Arts Aplicades i d'Oficis Artístics (Llotja) i la Facultat de Belles Arts. La mateixa Junta de Comerç crea estudis de caràcter més tècnic que amb el pas del temps i agrupament amb altres iniciatives d'altres indrets de la geografia catalana esdevindrà la Universitat Politècnica de Catalunya.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. En minúscules segons diccionari.cat
  2. «Vancouver Art Gallery, in Vancouver, BC, Canada». Vanartgallery.bc.ca. [Consulta: 2010-05-18].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Belles arts Modifica l'enllaç a Wikidata