Arts mecàniques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un lloc en construcció en l'alta edat mitjana, de la Bíblia Maciejowski.

Durant l'antiguitat clàssica es va denominar arts mecàniques o arts vulgars a les produïdes mitjançant procediments manuals, enfront de les que eren producte del pensament, les arts liberals. A l'edat mitjana les arts vulgars van ser conegudes com a arts mecàniques .

Aquesta classificació va ser elaborada per Galè al segle II, que va dividir l'art en "arts liberals" i "arts vulgars", segons si tenien un origen intel·lectual o manual. Entre les liberals hi havia: la gramàtica, la retòrica i la dialèctica -que formaven el trivium -, i l'aritmètica, la geometria, l'astronomia i la música -que formaven el quadrivium -; les vulgars incloïen l'arquitectura, l'escultura i la pintura, però també altres activitats que avui considerem artesania.

En època medieval va continuar la divisió de l'art entre arts liberals i vulgars, però aquestes últimes van passar a anomenar-se "mecàniques". Al segle XII, Radulfo de Campo Lungo va intentar fer una classificació de les arts mecàniques, reduint-les a set, igual nombre que les arts liberals.

En funció de la seva utilitat cara a la societat, les va dividir en:

  • ars victuaria , per alimentar la gent;
  • ars lanificaria , per vestir;
  • arquitectura , per procurar-los una casa;
  • ars suffragatoria , per donar-los mitjans de transport;
  • ars medicinaria , que els guaria;
  • ars negotiatoria , per al comerç;
  • ars militaria , per defensar-se.

La posterior evolució del concepte d'art, que va culminar amb la formulació del terme belles arts per Charles Batteux el 1746 ( Les belles arts reduïdes a un únic principi ), va fer que desaparegués el concepte d'arts vulgars o mecàniques.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tatarkiewicz, Władysław. Història de sis idees. Tecnos, Madrid, 2002. ISBN 84-309-3911-3. 

Nota[modifica | modifica el codi]