Denis Diderot
 Diderot per Louis-Michel van Loo (1767) |
|
| Naixement | 5 d'octubre de 1713 Langres, Haute-Marne |
|---|---|
| Mort | 31 de juliol de 1784 (als 70 anys) París |
| Nacionalitat |  França |
| Camp | Filosofia |
| Treball(s) | Encyclopédie |
| Signatura |  |
Denis Diderot (Langres, Haute-Marne, 5 d'octubre de 1713 — París, 31 de juliol de 1784) escriptor i filòsof francès.
Va dirigir juntament amb D'Alembert entre el 1751 al 1772 la redacció de la primera enciclopèdia universal editada a França (la segona del món occidental, ja que l'anglès Ephraim Chambers va fer el mateix el 1729), sota el nom de L'enciclopèdia, o diccionari raonat de les ciències, arts i oficis (L'encyclopédie, ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, 28 volums, 71.818 articles, 2.885 il·lustracions). Hi van participar Voltaire, Montesquieu, Jean-Jacques Rousseau i Jaucourt entre d'altres.
Va ser un intel·lectual polivalent. Va escriure Jacob el fatalista (Jacques le fataliste), Carta sobre els cecs (Lettre sur les aveugles), La paradoxa del comediant (Le paradoxe du comedien), El fill natural (Le fils naturel), El nebot de Rameau (Le neveu de Rameau), i va crear una revista de crítica d'art (Salons).
Biografia [modifica]
Denis Diderot va néixer el 5 d'octubre de 1713 a Langres (França). Va començar la seva educació en el col·legi jesuïta, aconseguint ser mestre d'arts en grau de filosofia als 19 anys (1732).
Va estudiar lleis, en contra de l'opinió del seu pare, el qual volia que el seu fill ingressés en el clergat. Quan, als 21 anys (1734), Diderot li va parlar al seu pare el seu desig de ser escriptor, aquest ho va rebutjar i Denis va iniciar una vida bohèmia que duraria 10 anys.
Als 30 anys (1743), Diderot es va casar amb Antoinette Champiom, una costurera molt catòlica. A causa de la classe social a la qual pertanyia la dona, l'enllaç va ser considerat inadequat, doncs a més Champion tenia poca educació i mancava de dot. Malgrat això, Diderot i Antoinette van tenir una filla: Angelique Diderot.
Quan la germana monja de Diderot va morir, l'opinió d'aquest sobre la religió es va veure afectada. Malgrat això, va ser reconegut per les seves obres i va ser escollit membre de la Acadèmia Francesa. No es va enriquir per les seves obres, prova d'això és que va haver de vendre la seva biblioteca per poder-li oferir un dot a la seva filla Angelique. Va ser Caterina II de Rússia, una activa escriptora de cartes a Madame Geoffrin, qui va manar comprar la biblioteca quan va conèixer les estretors econòmiques de Diderot a causa que tenien un amic en comú: Grimm.
Va ser empresonat el 1749 en el castell de Vincennes, on corregí l'enciclopèdia i pogué mantenir correspondència amb els seus companys de treball.
En l'hivern de 1773, amb 60 anys, Diderot va ser convidat a la cort de Sant Petersburg. Allí va passar diversos mesos com a conseller de la tsarina Caterina II de Rússia. Ella va declarar una vegada que «acabo les meves converses amb ell amb les cuixes macerades i negres de cardenals. De manera que m'he vist obligada a col·locar una taula entre ell i jo».
Diderot va morir a París (França) el 31 de juliol de 1784, quan tenia 70 anys.
Vegeu també [modifica]
