Biblioteca digital

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una biblioteca digital és un dipòsit de documents en format digital, accessible des d'ordinadors locals, amb programes específics o a través de la xarxa. Pot ser una versió d'una biblioteca física (amb part o la totalitat dels seus fons digitalitzats) o bé una organització ja nascuda en format digital (sense llibres o documents en paper i altres suports similars).

La biblioteca digital inclou un cercador per poder accedir als documents multimèdia amb diversos paràmetres de cerca o metadades. Es pot considerar el Projecte Gutenberg com el primer projecte de biblioteca digital. Altres iniciatives rellevants són Google Llibres, Internet Archive, Europeana, Viquitexts o la Biblioteca Digital Mundial (en anglés, World Digital Library). D'abast català podem trobar la Memòria Digital de Catalunya (MDC), l'Arxiu de revistes catalanes antigues (ARCA), el dipòsit digital de la Xarxa de Biblioteques Municipals (Trencadís), Biblioteca Valenciana Digital i Patrimoni Digital de Catalunya (Padicat).

Els criteris de selecció de documents i organització interna són similars als d'una biblioteca convencional, però els problemes d'espai es redueixen notablement i per tant permeten augmentar en gran mesura el fons. Igualment si la biblioteca és d'accés obert a través d'Internet permet moltes més consultes per part d'usuaris, sense limitacions horàries o d'ubicació geogràfica. Per contra, una biblioteca digital afronta problemes específics diferents al de la biblioteca ordinària, especialment els relacionats amb el format d'emmagatzematge i els assumptes referits als drets d'autor del material.[1]

Biblioteques digitals d'àmbit autonòmic[modifica | modifica el codi]

A Espanya hi ha biblioteques digitals d'àmbit autonòmic dedicades a la col·lecció, preservació i difusió dels seus respectius patrimonis documentals i culturals.[2] Estudis comparatius n'avaluen la qualitat.[3]

  • Galiciana: Biblioteca Digital de Galícia. Projecte gestionat per la Biblioteca de Galícia i creat l'any 2007 a iniciativa de la Xunta de Galícia i la Fundacion Cidade da Cultura. El seu origen està vinculat a l'elaboració del Catàleg de Patrimoni Bibliogràfic Gallec.
  • Biblioteca Virtual del Principat d'Astúries. Impulsada el 2007 per la Consejería de Cultura y Turismo del Principat d'Astúries, els seus fons procedeixen majoritàriament de la Biblioteca d'Astúries, la Biblioteca Pública de Gijón, el Real Instituto de Estudios Asturianos i el Museu Arqueològic d'Astúries.
  • Liburuklik: Biblioteca Digital Basca.[4] Creada el 2010, Liburuklik es presenta com una plataforma d'accés al patrimoni bibliogràfic basc, concebuda per a la seua conservació i difusió. Recull fons procedents del projecte Ondarenet i de diverses institucions, com el Parlament Basc, la Diputació Foral d'Àlaba i biblioteques públiques i privades, entre altres.
  • Biblioteca Navarra Digital. Impulsada pel Servei de Biblioteques del Govern de Navarra, es posa en marxa l'any 2007.
  • Biblioteca Virtual d'Aragó. Iniciativa del Govern d'Aragó per a la digitalització del patrimoni bibliogràfic aragonés (2007).
  • MDC: Memòria Digital de Catalunya. És un projecte conjunt de les universitats catalanes i la Biblioteca de Catalunya, amb la participació de diverses institucions catalanes. S'inicia l'any 2006 i es defineix com un repositori cooperatiu d'accés obert a les col·leccions digitalitzades de Catalunya i del seu patrimoni. La seua finalitat última és permetre l'accés i consulta conjunts a tot el patrimoni català, a més d'impulsar-ne la digitalització i la preservació i afavorir-ne la màxima visibilitat. Una de les novetats incorporades és la iniciativa Transcriu-me, que demana la col·laboració dels usuaris en la transcripció de documents antics.
  • Biblioteca Digital de Castella-La Manxa. Creada el 2008 per la Junta de Castella-La Manxa i la Biblioteca de Castella-La Manxa amb la finalitat de difondre i preservar digitalment el seu patrimoni bibliogràfic.
  • Biblioteca Digital de Castella i Lleó. Impulsada pel govern autonòmic, des del 2010 facilita l'accés al patrimoni bibliogràfic digitalitzat de Castella i Lleó.
  • Roda: Repositori d'Objectes Digitals i d'Aprenentatge d'Extremadura. Data del 2007 i és un repositori digital de les col·leccions digitals dels arxius, biblioteques i museus gestionats per la Consejeria de Educación y Cultura de la Junta d'Extremadura. Hi inclou fons històric de la Biblioteca Pública de Cáceres i de la Biblioteca d'Extremadura.
  • Biblioteca Virtual d'Andalusia. Iniciativa de la Consejería de Cultura de la Comunitat d'Andalusia, amb la participació de la Biblioteca d'Andalusia, neix l'any 2004 amb la finalitat de facilitar l'accés a través d'Internet del patrimoni bibliogràfic andalús. En els darrers anys, ha potenciat la difusió i la producció pròpia de recursos digitals.
  • Biblioteca Virtual de La Rioja. Creada l'any 2008 per a la digitalització del patrimoni bibliogràfic de La Rioja, amb l'objectiu de preservar-lo, conservar-lo i difondre'l.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Fonts d'informació». UOC OpencoursWare [Consulta: 31 juliol 2013].
  2. SÁNCHEZ ROS, Ester. Estudio comparativo sobre la calidad de las bibliotecas digitales autonómicas en España. Valencia: Universidad Politécnica, 2012 [Consulta: 17 març 2014].
  3. ESTIVILL RIUS, Assumpció; GASCÓN GARCÍA, Jesús; SULÉ DUESA, Andreu. "Les col·leccions digitals patrimonials espanyoles: polítiques de col·lecció i presentació de la col·lecció". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 25, 2010 [Consulta: 18 març 2014]
  4. La Biblioteca nacional d'Euskadi encara no és una realitat. Liburuklik té una finalitat semblant pel que fa a la protecció, conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic i cultural basc.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca digital Modifica l'enllaç a Wikidata