Joan Alavedra i Segurañas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1896  Barcelona |
| Mort | 2 novembre 1981 (84/85 anys) el Raval (Barcelonès) |
| 2n Director general de l'Institut del Teatre | |
| 1936 – 1939 (destitució d'un càrrec) ← Enric Giménez i Lloberas – Guillem Díaz-Plaja i Contestí → | |
| 2n Director general de l'Institut del Teatre | |
| 1934 – octubre 1934 (destitució d'un càrrec) ← Adrià Gual i Queralt – Enric Giménez i Lloberas → | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta, periodista, traductor |
| Família | |
| Fills | Macià Alavedra i Moner |
 | |
Joan Alavedra i Segurañas (Barcelona, 1896 - el Raval, 2 de novembre de 1981) fou un escriptor i periodista català.
Biografia[modifica]
Fou secretari de la presidència de la Generalitat de Catalunya en el període 1931-1934 durant les presidències de Francesc Macià i Lluís Companys. El 1934, i entre 1936 i 1939, va ser director de la Institució del teatre. En acabar la Guerra Civil emprengué el camí de l'exili cap al sud de França, a Prada de Conflent, on es trobava sovint amb Pompeu Fabra, a qui dedicà un retrat literari a Personatges inoblidables (Barcelona, 1968). Fou biògraf de Pau Casals, el qual musicà, en forma d'oratori, el llibre d'Alavedra Poema del pessebre.[1][2]
Col·laborador del setmanari Mirador entre el 1929 i el 1935.[3] Fou redactor en cap del diari L'Opinió. Creà la secció "Mirador indiscret" al diari Última Hora, el diari d'Esquerra Republicana. Autodidacta, inicià la seva activitat radiofònica el 1930 a Ràdio Barcelona. Els guions de la seva activitat a Ràdio Barcelona foren publicats en la recopilació "El fet del dia" (1935). La seva obra principal és el "Poema del pessebre" (1948), a partir del qual Pau Casals feu l'oratori "Poema del pessebre". És autor d'una biografia de Pau Casals publicada el 1962 i d'una obra de divulgació dedicada al públic infantil i juvenil ("L'extraordinària vida de Pau Casals, 1970). Altres obres destacades publicades són "Conxita Badia, una vida d'artista" (1975), sobre la seva amiga i admirada cantant contemporània, "Pelegrins en Montserrat i altres escrits" (1971) i la biografia de Francesc Macià "Francesc Macià. El camí cap a la Presidència de la Generalitat, 1859-1926".
En la seva joventut va compartir amistat i tertúlies polítiques i culturals amb Joan Salvat-Papasseit i Emili Eroles.[4] Fou enterrat al cementiri de Montjuïc (agrupació 2, tomba menor 332).
Un dels seus fills va ser Macià Alavedra i Moner, exdirigent de CDC i conseller de Governació i d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya.
Fons[modifica]
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya des de 2008 i consta de: Documentació personal i familiar; correspondència; obra creativa, en especial relativa a la difusió de l'obra El Pessebre per part de Pau Casals a Europa i Amèrica; activitat associativa i política; activitat de representació; recursos d'informació; biblioteca i hemeroteca.[5][6]
Referències[modifica]
- ↑ Cartes de Pompeu Fabra a l'exili, de Jordi Manent i Tomàs, publicat a AUSA · XIX · 145 (2000) p. 217-236.
- ↑ «Joan Alavedra i Segurañas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Huertas, Josep Maria. 'Mirador', la Catalunya impossible. Barcelona: Proa, p. 170. ISBN 84-8256-855-8.
- ↑ Esbós per a una biografia de Joan Salvat-Papasseit, de Tomàs Garcés, 1962. Publicat a Joan Salvat-Papasseit - Obra Completa, edició a cura de Carme Arenas Noguera, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006.
- ↑ Fons 825, data d'ingrés: 13 de juny; registre d'entrada núm. 2.381
- ↑ «Memòria 2008 de l'Arxiu Nacional de Catalunya». Arxivat de l'original el 2012-04-12. [Consulta: 7 desembre 2012].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Fons Joan Alavedra i Segurañas a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
- Sindicats de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), pàg.81. Ressenya biogràfica.