Ricard Bofill i Leví

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ricard Bofill i Leví

Ricard Bofill
Naixement 5 de desembre de 1939 (1939-12-05) (75 anys)
Barcelona
Ocupació Arquitecte

Ricard Bofill i Leví[1] (Barcelona, 5 de desembre de 1939) és un arquitecte i urbanista català.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Les quatre barres de la senyera catalana, circa 2010, Hotel W Barcelona, Plaça de la Rosa del Vents 1, Barcelona. La Senyera Reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona; és la translació vexil·lològica del Senyal Reial, altrament dit senyal dels Quatre Pals

Nascut a Barcelona, va estudiar primer al Liceu Francès i després a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, d'on va ser expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques (era membre del PSUC). A continuació, va marxar a Suïssa i va prosseguir els seus estudis a la Universitat de Ginebra. El 1963 va crear el Taller d'Arquitectura, un estudi que compta amb sociòlegs, a més d'arquitectes i enginyers. Amb aquest equip de professionals Bofill va estar en condicions d'abordar projectes de diferent naturalesa en molt diverses parts del món, adaptant-los a les realitats culturals de cada lloc.

El 1978 va obrir un segon despatx a París. Bofill és un dels màxims representants de l'estil postmodern de l'arquitectura contemporània. En els seus dissenys manté les línies clares de l'estil modern, però abandona les formes fredes que caracteritzen altres tendències modernes. Això ho aconsegueix incorporant als seus edificis elements clàssics, com columnes o arcs, que a l'observador no entès li resulten familiars i comprensibles. Bofill és autor d'una extensa obra teòrica, i entre les molts llibres que ha signat destaquen Espai i vida, La ciutat de l'arquitecte i El dibuix de la ciutat.

Al llarg de la seva carrera Bofill ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre ells l'any 1993 la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. El 1985 va ser triat membre honorari de l'Institut Americà d'Arquitectes. Bofill és Doctor Honoris Causa per la Universitat de Metz, França (1995), membre honorari de l'American Institute of Architects (AIA) (1985) i Officier de l'Ordre des Arts et des Lettres, Ministeri de Cultura, França, (1988).

Obres representatives[modifica | modifica el codi]

  • Hotel Vela (Port de Barcelona),2008
  • Seu de l'empresa JP Morgan (Chicago),2003
  • Seu principal de Cartier (París), 2003
  • Edifici Shiseido (Tokio), 2001
  • Auditori Miguel Delibes (Valladolid), 2001
  • Corso, Praga (República Txeca), 2000
  • Conjunt d'habitatges Weidert (Luxemburg),1999
  • Torres Casablanca Twin Center (Marroc),1999
  • Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona),1997]
  • Palau Municipal de Congressos de Madrid, 1993]
  • Ampliació de l'Aeroport de Barcelona (Barcelona), 1988-91
  • Escola de Música Shepherd (Houston), 1988
  • Jardins del Túria (Espanya), 1988
  • Caves de Château Lafite (Pauillac, Bordeus, França), 1986]
  • Complex residencial Les Colonnes Belvedere Saint Christophe (París), 1986
  • Les Temples du Lac, París, 1986
  • La Place du Nombre d'Or, Montpeller (França), 1984
  • Los espacios de Abraxas, París (França), 1982]
  • Conjunt urbà Antigone (Montpeller, França)1978-2000]
  • Santuari de Meritxell, Andorra, 1974
  • Edifici d'apartaments Walden 7, Sant Just Desvern (Barcelona), 1974
  • Edifici d'apartaments La Muralla Vermella (Calp),1973

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ricard Bofill». Identitats. TV3.
  2. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.65. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 18 de novembre de 2014]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ricard Bofill i Leví Modifica l'enllaç a Wikidata