Calp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Calp
Escut de Calp
(En detall)
Localització

Localització de Calp respecte del País Valencià Localització de Calp respecte de la Marina Alta


Municipi de la Marina Alta
Vista de Calp
Vista de Calp
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Alta
Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta
Dénia
Gentilici Calpí, calpina
Predom. ling. Valencià
Superfície 23,64 km²
Altitud 59 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
29.442 hab.
1.245,43 hab/km²
Coordenades 38° 38′ 42″ N, 0° 02′ 39″ E / 38.645°N,0.044166666666667°E / 38.645; 0.044166666666667Coord.: 38° 38′ 42″ N, 0° 02′ 39″ E / 38.645°N,0.044166666666667°E / 38.645; 0.044166666666667
Distàncies 122 km de València
33,2 km de Dénia
62 km de Alacant
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
10 PP, 5 PSPV, 3 APPC, 2 C-I-V i 1 GdC
César Sánchez Pérez (PP) (2011)
Codi territorial 03047
Web

Calp[2] és una ciutat costanera i municipi, situada a l'extrem sud de la comarca de la Marina Alta (País Valencià).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Port pesquer de Calp

La referència més evident de la geografia calpina és, sens dubte, el penyal d'Ifac que amb els seus 332 m. d'alçada s'endinsa vora 1 km en la mar; a banda del seu interés paisatgístic també el té des del punt de vista mediambiental, la qual cosa fa que haja estat declarat Parc Natural. Però el terme, de 23,5 km2, també ofereix molt bones platges de sorra i cales i badies de pedra. Altres llocs d'interés són Les Salines, llacuna de què s'ha extret sal des de temps romans, que hi fundaren els Banys de la Reina, per a l'extracció de sal i salaó de peix; i els parcs Enginent i de la Vallesa, llocs habilitats per a l'esbarjo.

Història[modifica | modifica el codi]

Existeixen diverses teories sobre l'origen del topònim de Calp. Emili Casanova i Herrero, com a president de la Secció d'Onomàstica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, va emetre un informe on assenyala que "El topònim Calp, problement d'origen preromà, és l'única forma documentada tant en època musulmana, amb la grafia Qalp, com després de la conquesta de Jaume I i durant tota l'édat mitjana." "La forma Calpe és una adpatació morfològica al castellà del topònim genuí Calp"

Tenim evidències de l'antiguitat de Calp per troballes, datades en l'Edat del Bronze i en època ibera, fetes al voltant del Penyal i el Morro del Toix. Dels romans s'han trobat moltes deixalles, monedes, paviments i, sobretot, els Banys de la Reina, colònia dedicada a la salaó del peix.

Poca informació ens ha arribat del llarg període islàmic. La tradició cristiana atribueix a Pere Eximenis Carroç i a Bernat Abella la conquesta cristiana en 1240, després de la presa de Dénia però altres historiadors parlen de 1254; malgrat tot, el que sí que queda clar és que no es repoblà amb cristians fins després de l'aixecament d'Al-Azraq. El 1288 passa a ser senyoriu de Jaspert de Castellnou; en 1290 passa a Roger de Llúria, que va impulsar la construcció d'un poblat a Ifac, i a la seua mort, en 1305, a Bernat de Sarrià, durant el regnat de Pere II es van fortificar les muralles per defensar el poble dels atacs moriscos; en 1359 aquest mateix monarca hagué de lluitar contra Pere I el Cruel, de Castella en la guerra coneguda com la dels dos Peres en la qual va ser destruït el poblat d'Ifac i molts dels seus pobladors s'establiren en l'alqueria origen de l'actual Calp; després va pertànyer al comtat de Dénia; el 1386 es va procedir a la partició del terme del castell de Calp per a crear els termes municipals de Calp, Benissa i Teulada; l'expulsió morisca, en 1609, deixa la població sense els seus primitius pobladors; els atacs corsaris i musulmans durant aquest segle obligaren a nous reforçaments de la població fins que el 3 d'agost de 1637 un dels atacs dels àrabs va propiciar un dels fets més luctuosos de la història de Calp: 290 persones van ser segrestades i portades captives a l'Alger on romangueren cinc anys fins que foren alliberats a canvi d'or i pirates presos.

En la guerra de Successió pren partir per l'arxiduc Carles, les naus del qual fondejaren en la seua costa; en la de la Independència fou testimoni d'una dura batalla amb els francesos que ho foren derrotats el 31 de maig de 1813. En l'edat Moderna passà a mans de Roderic de Rebolledo i per aquest als Palafox, els quals exerciren la jurisdicció fins a la dissolució del règim senyorial el 1837.

Economia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment ha estat una població agrícola, que produïa ametla, pansa i garrofes; la seua economia també es recolzava en la pesca i l'extracció de sal, però el segle passat – ja en els anys trenta va estiuejar-hi n'Ernest Hemingway – sobretot a partir dels seixanta s'ha convertit en un municipi turístic que ha transformat la seua economia, el seu paisatge, el seu urbanisme i, fins i tot, els seus costums.

Demografia[modifica | modifica el codi]

En 2007 s'hi enregistren 27.768 habitants, la gran majoria d'ells residents estrangers; sent una de les ciutats valencianes amb més nombre d'ells. El gentilici és calpins.

Evolució demogràfica de Calp[3]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2008
Població 1.667 2.008 2.415 2.306 2.480 2.241 1.922 1.970 2.177 3.399 8.000 10.962 16.733 26.382 29.228

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Francisco Camañez Crespo UCD
1983 - 1987 Francisco Camañez Crespo GIC
1987 - 1991 Violeta Rivera López PSPV-PSOE
1991 - 1995 Violeta Rivera López PSPV-PSOE
1995 - 1999 Francisco Javier Morató Vives PP
1999 - 2003 Francisco Javier Morató Vives PP
2003 - 2007 Francisco Javier Morató Vives PP
2007 - 2011
Des del 2011 César Sánchez Pérez PP
Resultats electorals de Calp, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana César Sánchez Pérez 3.068 10 38,24
Partit Socialista del País Valencià Luis Guillermo Serna García 1.827 5 22,77
Alternativa Popular per Calp Francisco Javier Morató Vives 943 3 11,75
Calp Independent-Els Verds del País Valencià Antonia Maria Avargues Pastor 789 2 9,83
Gent de Calp Pedro Jaime Fernández Crespo 548 1 6,83
Bloc Nacionalista Valencià Josep Joaquim Tur Císcar 383 - 4,77
Centre Democràtic Liberal Carmen Rodríguez Aguilera 247 - 3,08
Ciutadans de Centre Democràtic José Antonio Ferrer Ripoll 137 - 1,71
Esquerra Unida del País Valencià Francisco Álvarez Guisema 81 - 1,01
En blanc 84 - 1,0
Total 8.107 21

Edificis d'interés[modifica | modifica el codi]

Carrer típic de Calp

Monumentalment Calp conserva el conjunt format pel Torrassa de la Peça, del segle XV, que alberga el Museu del Col·leccionista; part de les muralles i l'església Vella, del XIV, únic exemplar de gòtic mudèjar del País, adossada a la nova com a capella de la mateixa; i a més a més:

  • Castell-Fortalesa. Al cim de El Castellet, al costat del barranc del Mascarat. Edifici musulmà en ruïna total.
  • Torre del Castellet. Declarada BIC.
  • La Casa Nova. Típica granja fortalesa edificada en el segle XIV i modificada fins al XVII.
  • Ermita de sant Salvador. Bastida en estil gòtic sobre un tossal que domina la badia, enderrocada posteriorment i tornada a bastir el segle passat.
  • Església de la Mare de Déu de les Neus. De 1973-1975.
  • Ermita de la Cometa. Antiga masia fortificada dels segles XVII-XVIII situada al Tossal de la Cometa.
  • Els Banys de la Reina. Conjunt industrial dels segles IV-V de què ja hem parlat.
  • Pou Salat. Pou i abeurador del segle XVIII.
  • Torre del Molí, o del Morelló. Aixecada en el XIX sobre una torre guaita dels temps de Felip II, constitueix un exemple dels molins fariners de la Marina.
  • Alguns riuraus pel disseminat del municipi. Típiques construccions destinades a l'assecament de la pansa.
  • També hi ha els museus Arqueològic Municipal, de l'Artesà i el Fester.

Festes[modifica | modifica el codi]

Les festes a Calp són una bona mostra de la multiculturalitat que hi ha al poble. Hom pot trobar quelcom tan valencià com els Moros i Cristians, que se celebren tots els anys al voltant del 22 d'octubre, dia del Crist de la Suor, patró del poble, o quelcom tan alemany com la Festa de la Cervesa, sense oblidar els Carnestoltes, que organitza la comunitat d'orige alemany on participen grups carnavalescs de ciutats germàniques. Organitzades per la Casa d'Andalusia es fan romeries i fires de caràcter andalús. Festes més tradicionals i velles, però, són les del dia de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners, i les celebrades el dia de la Mare de Déu de les Neus, patrona de Calp, on, els dies següents, hi ha bous al carrer. També hi ha una falla per Sant Josep i fogueres per Sant Joan, especialment a la partida de la Cometa i Cases de Torrat, antic nucli de població camperola.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cuina de la Marina Alta

La cuina calpina es basa, com no podia ser menys en una vila amb arrels marineres, en el peix, així podem tastar: arròs amb ceba i peix, guisat de bull (saladura d'un budell de tonyina), la llauna de Calp, paella de bacallà i floricol, la fideuà, el cruet de peix, arròs amb tonyina i gambes, arròs negre, putxero de polp, arròs del senyoret, a banda, caldero i un llarg etcètera. Però també les carns – ànec, vedella, conill, perdiu - i els embotitsbotifarres de carn o ceba, salsitxes, figatell, sobrassada - són treballats als fogons calpins; les postres: figues, figues paleres, panses i les llepolies: pastissos de moniato, arrop i talladetes, coca Maria i els dolços de Nadal i Pasqua.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calp Modifica l'enllaç a Wikidata