La Vall de Gallinera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Vall de Gallinera
Vall de Gallinera
Bandera de Vall de Gallinera Escut de Vall de Gallinera
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Vall de Gallinera respecte del País Valencià Localització de Vall de Gallinera respecte de la Marina Alta


Municipi de la Marina Alta
Benissivà
Benissivà
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Alta
Manc. de S.S. i Turisme
Manc. Vall de Gallinera i L'Atzúvia-Forna
Dénia
Gentilici Valler, Vallera
Predom. ling. Valencià
Superfície 53,63 km²
Altitud 295 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
609 hab.
11,36 hab/km²
Coordenades 38° 49′ 20″ N, 0° 13′ 20″ O / 38.82222,-0.22222Coord.: 38° 49′ 20″ N, 0° 13′ 20″ O / 38.82222,-0.22222
Organització
Nuclis
• Alcalde/ssa:

8
Francesc Miquel Cortell Camps
Codi territorial 03136
Web

La Vall de Gallinera és un municipi i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta (País Valencià), formada pels nuclis de Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili. Tots aquests pobles constitueixen un sol municipi, amb l'ajuntament a Benialí. La suma total dels seus habitants actualment se situa en uns 600.

Geografia[modifica | modifica el codi]

És una de les valls de l'interior de la Marina Alta, allargada en forma de corredor amb direcció nord-est sud-oest, en el qual té el seu naixement i discorre el riu Gallinera, que està envoltat per muntanyes: la Serra de l'Almirall, la Serra de l'Albureca i la Serra Foradada.

S'hi accedeix per carretera, des Alacant, a través de la N-332, agafant després la CV-700.

Pobles[modifica | modifica el codi]

És una de les valls de l'interior de la muntanya d'Alacant format pels nuclis de:

  • Benirrama, també anomenat Benirama, Benirahama o Benerahacma al llarg de la història. Com molts dels pobles i despoblats de la Vall de Gallinera és d'origen àrab, i el prefix Beni, tan usual en la toponímia d'aquesta vall, significa fill de. La primera documentació escrita d'aquest poble es remunta al cens de 1369. El topònim Bani Rahma prové del nom d'una família i segons l'esmentat cens representava entre in terç i els dos terços de les unitats familiars que hi habitaven. Els seus habitants habituals reben el nom de benirramins i benirramines. Hi ha que destacar el castell, anomenat de Benirrama o Gallinera, que data de principis del segle XI i que en el segle XIII pertanyia als dominis del cabdill al-Azraq. L'antic Camí Reial conforma dins del poble el carrer Major on en un dels seus extrems es troba l'església de Sant Cristòfol, la més antiga de la Vall de Gallinera, amb retaules de fins al segle XV. També hi ha el Calvari, amb taulells ceràmics que daten de finals del segle XIX.
  • Benialí, també ortografiat en documents antics com Benicalill, Benihalill, Benihalil, Benihalí, Bonielill o Benielí. Està documentat per primera vegada en el cens de l'any 1369. El nom actual prové del topònim Bani Jalil, pertanyent al d'una família àrab. Dos anys després de l'expulsió dels moriscos, el 10 de juny de 1611 a la plaça d'aquest poble el procurador del duc de Gandia, Mateu de Roda, lliurà davant del notari Pere Chella i amb la presència del centenar dels caps de família que venien a repoblar aquesta vall, la Carta Pobla. En ella apareixen detallats els noms i cognoms de tots els repobladors mallorquins, la major part provinents d'Andratx. En l'actualitat es conserven alguns dels cognoms que portaren aquestes persones com Alemany, Palmer, Verches (Berger) i Seguí, els quals són els més comuns a la vall actualment. A Benialí es pot visitar els seus carrers empinats i l'arquitectura de les seues cases. El Camí Reial transcorre pel carrer d'En Mig, on es troben la font de Benialí o de la Concepció amb el seu llavador, i l'església de Sant Roc, patró del poble. També compta amb la cooperativa, on es troba l'almàssera on s'elabora l'oli de la vall. A Benialí es troba l'ajuntament de la Vall de Gallinera.
  • Benissivà
  • Benitaia, citada en documentació antiga com Benitahar, Benitaher, Benitaer, Benitalla o Benitaya. La primera documentació escrita data del cens de 1369 i prové del nom àrab Bani Tàhir, nom de família. Benitaia està composta per tres carrers, el de Dalt el d'Enmig i el de Baix. A escassos metres de Benitaia es troba el Calvari, la Font de l'Hort i les restes de l'antic convent fransciscà. Des d'aquest punt es pot observar l'Alineació solar de la Penya Foradà, fenomen que es remunta a l'any 1611, dos anys després de l'expulsió dels moriscos, quan els franciscans construïren un convent amb el patrocini del duc de Gandia i volgueren que aquest s'ubicara en el lloc precís on , coincidint amb el dia de la celebració del seu patró sant Francesc d'Assís, el quatre d'octubre, els rajos del Sol travessen la Foradà i il·luminen el lloc on estava el convent. Aquesta alineació solar es repeteix el mes de març, al voltant del dia huit.
  • La Carroja, es cita en textos antics amb diferents variants ortogràfiques com Rachalosa, Caroja, Queroja, Carrocha o Carrosa. Com la major part dels pobles de la Vall apareix documentada per primera vegada en el cens de 1369. L'origen de l'etimologia es desconeix i s'haurà de buscar fora de l'àrab. L'antic Camí Reial creua la Carroja tangencialment. El llogaret està compost únicament per dos carrers, el de la Carretera i el més llarg, el de l'Església. Al recorre'ls ens trobarem amb la Font de Baix, que es feia servir de llavador, i la seua església dedicada a Sant Francesc de Borja, el patró del poble.
  • Alpatró, també anomenat Petro, Patro, lo Patron, Potron, Alpatron i Potro al llarg de la història. Està documentat per primera vegada l'any 1290 i la seua etimologia no és àrab encara que en un text de l'any 1578 es cita com al-Batrún. En la dècada dels 50 del segle XX es va trobar un làpida sepulcral de l'any 942 (considerada una de les més antigues de les inscripcions àrabs trobades al País Valencià), en l'actualitat exposada al Museu Arqueològic d'Alcoi. Destaca l'església de l'Assumpció, amb un esvelt campanar, i la Font D'Alpatró, que es troba just davant de la citada església. També cal esmentar l'antiga almàssera que en l'actualitat fa de museu etnològic, la fortificació islàmica del Castellot, i el llavador, un dels pocs de la vall amb coberta, en el camí d'eixida cap a Llombai i Benissili. En aquest poble es troben les instal·lacions de la cooperativa "Cirerers de la Muntanya d'Alacant" i també la Cooperativa de Sant Marc.
  • Llombai, citat en documentació antiga amb les variants Lombayer, Lombart, Lombaer, Lombay i Llombay. Així doncs, l'etimologia del seu topònim no és àrab, encara que apareix com al-Lumbar. La primera cita en un text crsitià data del cens de 1369. Tot i que actualment s'ha restaurat algunes cases, el poble hi quedà deshabitat en la dècada de 1970, quan el seu últim habitant, el misteriós centreeuropeu anomenat Stefan Gregor (conegut a la Vall com l'alemany de Llombai) faltà en estranyes circumstàncies. El poble consta d'un sol carrer; a l'entrada es pot observar l'antiga almàssera i al final del poble, just al costat del barranc, es troba el seu llavador amb la font de tres xorrolls.
  • Benissili Petita població d'uns cinquanta habitatges, amb església dedicada a sant Pasqual Bailon i el beat Andreu Hibernon. El nucli té dos carrers, Pont i Església, el primer d'ells separat en dos trams pel riu Gallinera que, abans de travessar el poble, neix prop, a la font de la Mata. S'hi practica la ramaderia i el conreu d'oliveres, ametllers i cirers, principalment. A més de la font de la Mata hi poden trobar la font Vella, situada al marge dret del riu Gallinera i la font del Llavador amb conducció que permet que l'aigua rage abundant al bell mig del poble. Hui en dia, també hi ha activitat dedicada al turisme rural. A Benissili, on passava moltes temporades, té un habitatge la família d'En Rafael Giner Estruch, capità músic, compositor de la molt interpretada i famosa marxa mora El Moro del Cinc. Al castell de Benissili, que domina tota la Vall de Gallinera, s'accedeix, amb una dificultat relativa, per una senda, que s'agafa prop d'una antiga casella de peons caminers. Dalt, al castell, també hi trobarem una font i les restes d'una construcció manada fer per un personatge que vivia al nucli de Llombai. Hi ha la hipòtesi que aquest personatge era un refugiat militar alemany de la Segona Guerra Mundial.

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

Limita amb els termes municipals de l'Atzúvia, l'Orxa, Planes, la Vall d'Alcalà, la Vall d'Ebo i Vilallonga.

Història[modifica | modifica el codi]

Com en totes les altres valls de l'interior de la Marina Alta, els àrabs ocuparen durant quasi sis segles aquestes terres. Després de l'expulsió dels moriscs (1609), la Vall de Gallinera va quedar tan despoblada, que el Duc de Gandia, a qui pertanyia aquest territori, va portar de Mallorca, 150 famílies per a repoblar la vall. Les conseqüències d'aquest fet, foren contades pel botànic Cavanilles de la següent manera: "Encara es veu l'origen de tots ells en l'accent i dialecte dels seus moradors. Són molt aplicats al treball, tot ho aprofiten i viuen contents en aquell recinte deliciós".

Demografia[modifica | modifica el codi]

La Vall de gallinera compta amb una població de de 672 habitants (INE 2007). Un 15,41% d'aquestos és de nacionalitat estrangera.

El nucli amb més habitants és Alpatró (224 habitants el 2007), seguit de Benialí (148 hab.).[2]

Economia[modifica | modifica el codi]

Els cultius principals de la zona són les cireres, ametlles, olives i garrofes. Destaca la Festa de la Cirera d'Alpatró.

Monuments i llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Castell de Gallinera
  • Fort islàmic. Les restes del fort islàmic de Benissili estan ubicades en les altures que dominen la vall.
  • Ruïnes del convent. Les ruïnes del convent del segle XVIII es troben a les rodalies de Benitaia.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. Se celebren a cada poble durant els caps de setmana d'agost i setembre.
  • Festes de Benirrama: Últim cap de setmana de juliol.
  • Festes de Benissivà: Primer cap de setmana d'agost en honor a sant Roc.
  • Festes de Benialí: Segon cap de setmana d'agost en honor a sant Miquel i a la Mare de Déu dels Desemparats.
  • Festes de Alpatró: Del 14 al 18 d'agost.
  • Festes de La Carroja: Tercer cap de setmana d'agost en honor a sant Francesc de Borja.
  • Festes de Benissili: Últim cap de setmana d'agost en honor a sant Pasqual Bailón.
  • Moros i Cristians. Se celebren a Benialí, encara que als altres pobles durant les seues festes també s'hi representen.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall de Gallinera