Beniarbeig

Beniarbeig

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Marina Alta
El riu Girona al seu pas per Beniarbeig, amb la vila vella i la serra de Segària al fons
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Marina Alta Manc. de S.S. de la Marina Alta Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta Dénia
Gentilici	Beniarbegí, beniarbegina
Predom. ling.	Valencià
Superfície	7,40 km²
Altitud	42 msnm
Població (2011)   • Densitat	1.883 hab. 254,46 hab/km²
Coordenades	38° 49′ 18″ N, 0° 00′ 06″ O
Distàncies	101 km de València 90 km de Alacant 12,3 km de Dénia
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 5 PPCV i 4 PPCV Vicent Cebolla Seguí (PPCV)
Codi postal	03778
Festes majors	Darrera setmana d'agost
Web	www.beniarbeig.org

Carrer Major de Beniarbeig

El nou pont sobre el riu Girona, vist des del marge esquerre, que dóna accés al poble des d'Ondara

Passeig de Jaume I, al cor de la vila. És de nova construcció, travessant tot el centre i seguint el recorregut d'un barranc assecat

Beniarbeig és una població valenciana de la comarca de la Marina Alta. Segons el cens de 2008, el municipi compta amb 1.889 habitants.

Geografia

Beniarbeig es troba a la fita entre la Rectoria i el Marquesat de Dénia, al peu de la serra de Segària i creuat pel riu Girona, que deixa la major part del poble al seu nord. El pont que creuava aquest riu era d'inicis del segle XX i es va enfonsar per la riuada del 12 d'octubre de 2007. El seu terme municipal té 7,4 km². Es troba a 42 metres d'altitud de mitjana i a només 3 km. de distància de la platja.

Límits

El terme municipal de Beniarbeig limita amb Benidoleig, Benimeli, Ondara, Pedreguer, Sanet i els Negrals i el Verger (tots a la mateixa comarca).

Accés

S'hi accedeix mitjançant l'eixida 62 de l'autopista AP-7 o per la nacional N-332 que passa per la localitat propera d'Ondara.

Per dins de la població creuen:

- La carretera comarcal del Verger-Sagra.

- La carretera comarcal de Beniarbeig-Pedreguer.

- L'antic camí de Beniarbeig-Ondara.

• Transports públics:

A Dénia i Gandia es troben les estacions de ferrocarril més properes. A Dénia, cap a Alacant, i a Gandia, cap a València. A Dénia hi ha la línia marítima de passatgers cap a Eivissa i Palma.

També ixen autobusos a València i a Alacant a Ondara i al Verger.

Els pobles més propers als quals es pot accedir des de Beniarbeig són Ondara, el Verger, i els Poblets, a la costa; cap a l’interior hi ha Sanet i els Negrals, Benimeli, el Ràfol, Sagra, Tormos, Orba; i cap al sud, a 4 km es troba Pedreguer.

Història

Beniarbeig era una antiga alqueria musulmana, que després de la conquesta pertanyé al comte de Sinarques. El 1535 la seua parròquia es desvinculà de la de Dénia, junt amb les de Beniomat i Benicadim, que acabaren despoblats, i esdevé rectoria de moriscos. El 1643, passà a jurisdicció del Marqués de Dénia. Al segle XVIII una important crisis econòmica deixà la població en xifres inferiors a la que hi havia abans de l'expulsió dels moriscos de 1609. La crisi demogràfica continuà al principi del segle XX en què hi hagué emigració cap a França i Algèria. A mitjan segle XX es rebé alguna immigració procedent d'Andalusia.

El 12 d'octubre de 2007, fortes pluges, que superaren els 400 mm, causaren el riu Girona de desbordar-se. Aquesta riuada destrossà l'antic pont sobre el riu. Fou el major creixement documentat del Girona. Més d'un any després, un nou pont fou obert, d'estil modern i de metall. Les runes del pont antic s'han resituat en un parc vora el riu, a poca distància del seu emplaçament original. També s'hi ha regenerat tota la flora i fauna - com ara cignes i ànecs - del riu, convertint-lo en un paratge natural important per a la comarca.

Economia

L'economia depén del conreu de la taronja. També hi ha oliveres i pinars. Els darrers anys s’ha diversificat cap la construcció i els serveis. Molts d’aquests últims treballen fora del poble, en pobles costaners de la Comarca.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Luis Sese Oliver	UCD
1983 - 1987	José Luis Sese Oliver	AP
1987 - 1991	José Luis Sese Oliver	AP
1991 - 1995	Luis Gil Pastor	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Luis Gil Pastor	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Luis Gil Pastor	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Luis Gil Pastor	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Luis Gil Pastor	PSPV-PSOE
2011 - ara	Vicent Cebolla Seguí	PP

Resultats electorals de Beniarbeig, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Vicent Cebolla Seguí	525	5
	Partit Socialista del País Valencià	Luis Gil Pastor	466	4
Total		991		9

Demografia

Evolució demogràfica de Beniarbeig

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2008
917	885	849	909	936	969	1.146	1.163	1.091	1.160	1.172	1.548	1.729	1.889

La major part són nascuts al mateix poble i una minoria són d’altres pobles de la comarca, del País Valencià, de la resta de l’Estat i de l'estranger. Els darrers anys està augmentant el nombre de famílies immigrants europees i llatinoamericanes.

L'origen de la seua població és el següent (font: població escolar any 2003):

• - Beniarbeig: 35,15%
• - D'altres localitats de la província d'Alacant: 21,68%
• - De les províncies de Castelló i València: 10,1%
• - D'altres Comunitats Autònomes: 12, 67%
• - De l'estranger: 20, 4%

La llengua usual és el valencià per al 73% de la població. Prou castellanoparlants parlen valencià fora de la seua família.

Monuments

• Església de Sant Joan Baptista, renaixentista, del segle XVIII és la seua ressenya patrimonial. A banda del nou ajuntament inaugurat recentment.
• La Finca Santonja, casa senyorial situada a l'eixida oriental de la població.

Festes

• Festes Patronals. Se celebren la darrera setmana d'agost en honor a Sant Roc.

Enllaços externs

• Ajuntament de Beniarbeig
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.