Ondara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Riu Ondara».
Ondara
Bandera  d'Ondara Escut  d'Ondara
(En detall) (En detall)
Localització

Localització  d'Ondara respecte del País Valencià Localització  d'Ondara respecte de la Marina Alta


Municipi de la Marina Alta
La plaça del convent a la vila vella.
La plaça del convent a la vila vella.
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Alta
Manc. de S.S. la Marina Alta
Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta
Dénia
Gentilici Ondarenc, ondarenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 10,41 km²
Altitud 36 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
6.613 hab.
635,25 hab/km²
Coordenades 38° 49′ 37″ N, 0° 01′ 03″ E / 38.82694°N,0.01750°E / 38.82694; 0.01750Coord.: 38° 49′ 37″ N, 0° 01′ 03″ E / 38.82694°N,0.01750°E / 38.82694; 0.01750
Distàncies 86 km de Alacant
Organització
Ajuntament
• Alcalde:

8 PPCV, 4 PSPV i 1 BLOC
José Joaquín Ferrando Soler (PPCV)
Codi postal 03760
Codi territorial 03095
Festes majors Mare de Déu de la Soledat
Segon cap de setmana de juliol
Agermanament Itàlia Alviano (Itàlia)
Web
El campanar és un dels símbols d'Ondara
El Mercat del Prado és un referent important de la vila

Ondara és una vila i municipi de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El seu territori (10,3 km2) és pràcticament pla a excepció de la part de la serra de Segària (506 m.) i es troba gairebé en la seua totalitat conreat. Hi ha, com a paratges a visitar, el parc públic de la serra de Segària perfectament habilitat per a l'esbarjo, la Font dels Tres Brolls, l'Assut, petita presa de pedra, d'origen musulmà que s'aprofita per al reg.

El terme inclou la pedania de Pamis situada a l'oest, aïllat d'Ondara per la nova variant de la carretera nacional N-332, que transcorre de nord a sud entre els dos i disposa de tres entrades a la vila. Ondara es divideix en quatre parts pel barranc de l'Alberca i per l'antiga N-332 (ara avinguda de València). Aquesta avinguda entra Ondara des del nord en mig de finques deixant el mercat del Prado, la plaça de bous i la vila vella a l'est. Travessa el riu junt amb l'aulari de música i l'assut, abans d'arribar a l'eixida del poble i al polígon a l'extrem sud. La major part del poble queda a l'est d'aquesta carretera, que bifurca en direcció Dénia (avinguda de la marina Alta) i al polígon industrial (avinguda Alacant).

Altres connexions vials són la carretera comarcal CV-725 que enllaça Dénia amb l'AP-7, i que travessa el sud del terme. L'entrada a l'autopista se situa directament al sud-oest del polígon industrial.

Clima[modifica | modifica el codi]

Té un clima típicament mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos, sent la temperatura mitjana anual de 18 °C.

Història[modifica | modifica el codi]

Sanchis i Guarner opina que el topònim Ondara prové d'Ondar, vocable ibèric que significa "arenal". Ja en el Paleolític Mitjà hi havia activitat humana com ho demostra la troballa feta en les coves del Colom i del Corb. La cova Fosca acredita població en l'Eneolític i el pas dels ibers queda demostrat en un poblat a la serra de Segària. Els romans deixaren en les partides del Pla de la Font, Vinyals i Pujades una necròpoli, algunes vil·les, làpides funeràries i mostres ceràmiques.

Foren els musulmans, que la conegueren com Madina Yundara,[2] els que edificaren el castell, i donaren empenta a l'agricultura mitjançant l'aprofitament de les aigües del barranc de l'Alberca. La vila fou destruïda durant la crisi del Califat. En 1092 es produí la invasió dels almoràvits. El Cid va ocupar i fortificar el castell en el seu assalt a l'Emirat de Dàniyya.[3]

Jaume I va entrar-hi el 6 de juny de 1244 i la va donar a poblar a Berenguer II de Palou, arquebisbe de Barcelona, que ho va fer amb cavallers catalans. L'any 1323 es donaren pel rei Jaume el Just, població i terme, al seu fill Pere, infant d'Aragó. En 1472 la població morisca encara abasta vora el 80% i es dedica al cultiu de la pansa.

Durant les Germanies va estar del costat dels agermanats i fou testimoni d'importants enfrontaments, un dels quals comptà amb la presència de Vicent Peris, cap dels agermanats i, enfront, el marquès de Zenete, germà de Dídac Hurtado de Mendoza, virrei de València. Des de mitjans del segle XVI va pertànyer a la família Cardona, marquesos de Guadalest, en 1574 obté parròquia pròpia. L'expulsió dels moriscos va suposar l'esfondrament demogràfic i econòmic de la població, que va passar de 1.000 a 200 habitants. La repoblació s'enceta a partir de 1611 amb l'arribada de gents d'arreu de la comarca i de les Illes Balears. El segle és de recuperació econòmica i demogràfica malgrat la negativa influència de la pesta bubònica.

Així s'arriba a la guerra de Successió en què Ondara es decanta pel bàndol maulet, la qual cosa li va costar, com a tantes altres de les nostres poblacions, ser cremada i saquejada per les tropes del Socarrat. En aquell temps abastà el títol de vila i passà el senyoriu als Mendoza i finalment als marquesos d'Ariza; el conreu de la pansa fou el motor del creixement urbanístic del segle XIX que es veié trencat amb l'epidèmia de fil·loxera que a principis del segle XX acabà amb l'economia local i condemnà els ondarenys a l'emigració, sobretot cap a l'Argentina i Algèria. Significativa és, en aquesta època, la presència del doctor català Jaume Ferran i Clua, inventor de la vacuna anticolèrica, que aplicà a Ondara amb notable èxit.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia és bàsicament agrícola (cítrics) però la proximitat a nuclis turístics importants fan també important el sector serveis. La fabricació d'articles de vímet, canya i palma, és a Ondara, igual que a Gata de Gorgos i Pedreguer, una vertadera indústria.

Es pot destacar el centre comercial Portal de la Marina situat junt amb el desviament de la nacional i l'eixida de AP-7, obert el 2008 i que representa un salt en el comerç de la vila de la botiga familiar al hipermercat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Compte amb una població de 6.546 habitants (cens INE 2009), el 13,36% dels quals és de nacionalitat estrangera.[4]

Evolució demogràfica d'Ondara[5]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2009
Població 2.598 3.386 3.508 2.734 2.289 2.733 2.778 3.030 3.339 3.868 4.336 4.776 5.310 6.006 6.217 6.546
La piscina municipal d'Ondara

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Moncho Salort PSPV-PSOE
1983 - 1987 Antoni Ramis Bolufer PSPV-PSOE
1987 - 1991 Antoni Ramis Bolufer
Robert Miralles i Cebrià
PSPV
UPV
1991 - 1995 Robert Miralles Cebrià UPV
1995 - 1999 Robert Miralles Cebrià UPV-BLOC
1999 - 2003 Josep Grimalt Mestre
José Joaquín Ferrando Soler
BLOC
PPCV
2003 - 2007 José Joaquín Ferrando Soler PPCV
2007 - 2011 José Joaquín Ferrando Soler PPCV
Des del 2011 José Joquin Ferrando Soler PPCV

Les eleccions municipals de 2011 les guanyà el PPCV, que tragué 8 regidors. El PSPV en té 4 i el BLOC en té 1.

Edificis d'interès[modifica | modifica el codi]

Finca rústica anomenada la Casa de l'Arborç, al nord del terme

Els àrabs fundaren el poble i la seua flaire continua viva en els carrers estrets i torts en què trobem els següents edificis:

  • Torre del Rellotge: Únic vestigi del castell moro. Rehabilitada en 1994. Declarada BIC.
  • Casa del Mayorazgo: Sòlid palau fortificat que en l'actualitat es troba abandonat però en bon estat.
  • Palau d'Ondara: Pràcticament desaparegut, només s'endevinen alguns vestigis i tampoc no hi ha referències de la seua història.
  • Ajuntament: Antic convent de franciscans del segle XVII molt ben restaurat entre 1991-1995.
  • Convent: En realitat és l'església del convent que a hores d'ara allotja l'Ajuntament.
  • Font de la Carxofa: Construïda a finals del segle XIX, enterrada en la dècada dels setanta del segle passat i tornada a aixecar en 1983: Subministra l'aigua potable al poble.
  • Església de Santa Anna: Segle XVI.
  • Plaça de bous d'Ondara: Inaugurada el 28 d'octubre de 1901, destruïda en 1936 i rehabilitada en 1957.[6]
  • Capella dels sants Abdó i Senent: Segles XVIII-XIX.
  • La Soledat.
  • Llavador municipal: Segle XIX, situada a prop de l'assut.
  • La Casa de l'Arborç: finca sumptuosa però en estat de recuperació situada al nord-oest del terme.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cuina de la Marina Alta

L'arròs forma part important de la gastronomia ondarenca en forma de paella, al forn o amb fesols, naps i penques; els embotits, el cabrit al forn i el "putxero" complementen una oferta gastronòmica que es pot rematar amb el pastís d'albercoc, el torrat o el "mullaor" i l'herba, els vins o les bones misteles de la Marina.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Aparisi, Josep. Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer. Universitat de València, 2002, p.53. ISBN 8437055148. 
  3. Barton, Simon; Fletcher, Richard. The World of El Cid: Chronicles of the Spanish Reconquest (en anglès). Manchester University Press, 2000, p. 121. ISBN 0719052262. 
  4. Font: Explotació estadística del cens segons l'INE. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
  5. Font: Població segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  6. Miralles i Cebrià, Robert. APUNTS PER A LA HISTÒRIA DE LA PLAÇA DE BOUS D’ONDARA EN EL SEU PRIMER CENTENARI (1901-2001), 2001, p. 26. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ondara Modifica l'enllaç a Wikidata