Pego

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pego
Bandera de Pego Escut de Pego
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Pego respecte del País Valencià Localització de Pego respecte de la Marina Alta


Municipi de la Marina Alta
Pego
Pego
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Alta
Manc. de S.S. i Turisme
Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta
Dénia
Gentilici Pegolí, pegolina
Predom. ling. Valencià
Superfície 52,85 km²
Altitud 82 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
10.957 hab.
207,32 hab/km²
Coordenades 38° 50′ 35″ N, 0° 07′ 03″ O / 38.843055555556°N,0.1175°O / 38.843055555556; -0.1175Coord.: 38° 50′ 35″ N, 0° 07′ 03″ O / 38.843055555556°N,0.1175°O / 38.843055555556; -0.1175
Distàncies 78 km de València
20 km de Dénia
97 km de Alacant
Organització
Ajuntament
• Alcalde:

7 PP, 4 CTPG-I, 4 PSPV i 2 BLOC[2]
Enrique Moll Briones (PSPV-PSOE) (2013-2015) (PSPV-PSOE) (2013)
Codi postal 03780
Codi territorial 03102
Festes majors Moros i Cristians
Darreries de juny
Dies de mercat Dijous
Fira tradicional Finals de Juny
Web

Pego és un municipi valencià situat a la Marina Alta que compta amb 11.029 habitants (INE 2012).

Ha estat històricament centre de la vall que porta el seu nom i també de les poblacions de les valls veïnes de la comarca. El rei Pere III d'Aragó va crear la baronia de Pego (1262) i la va repoblar amb colons barcelonins segons documentació de l'època. Ha estat cap de partit judicial i ha pertangut a les demarcacions històriques de la governació de Xàtiva fins al 1707, quan passà a formar part de la de Dénia i ja el 1833, amb la divisió provincial, passà a pertànyer a la província d'Alacant.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La Vall de Pego està composta pels municipis de Pego i de l'Atzúvia. Constituïx una clara unitat física i humana situada en el centre nord de la comarca la Marina Alta, fitant la província de València. És una gran depressió rodejada de muntanyes, a excepció de la zona de llevant on hi ha una formació d'albufera, marjal i un cordó arenós de les deveses. Les muntanyes més destacades són: la serra del Cavall (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m). Els rius de la vall són: Bullentó o Calapatar que dóna origen al de Racons o Molinell per mitjà del riu Revolta que els serveix d'enllaç, també hi ha els barrancs de Benixat, Benituba, Castelló, Mostalla i Sant Joaquim. La seua pluviometria és de les més altes del país, cosa que fa que acumule aigües de la vall i de les veïnes i que hi haja una zona pantanosa. Va ser molt destacat el conreu de l'arròs bombó durant el segle XX.

El terme municipal de Pego limita amb els de l'Atzúvia, Dénia, Orba, Ràfol d'Almúnia, Sagra, Tormos, Vall d'Ebo i Oliva.

Història[modifica | modifica el codi]

Durant el paleolític es troben diversos centres de població humana en coves de les muntanyes i segurament la vall constituïa una badia marítima, dedicada a la pesca de mar.

En el neolític n'hi ha més poblaments (Coves del Xical, l'Ase i Negra), es produïx el tancament de l'albufera.

En l'edat del bronze té lloc una gran activitat pesquera i marítima en la costa, i es tenen coneixements de diversos assentaments dins de l'albufera, tots dedicats a la pesca. Un dels més estudiats es troba a la Marjal de Pego-Oliva, a la zona anomenada El Pla, un altre en l'indret anomenat Tossal Ras, al qual s'accedeix des del port de Sagra.

La cultura ibèrica va ser molt important al País i també a la Vall, així es troben abundants restes de ceràmica ibèrica, i els jaciments de la Muntanyeta Verda i el Tossalet de Sorell.

De l'època de l'imperi romà s'han trobat unes sepultures i una moneda en una parcel·la de la partida de Penyalva. Una làpida de marbre a l'Heretat de Sala. Una necròpolis i una moneda de Trajà a la partida de Favara. Tres peces de columnes en una vila de Sant Antoni. Nombroses sepultures i abundant material ceràmic i d'aixovar a la partida de Gaià, prop de l'antiquíssim Poet de Cotes. Algunes restes de la petita muralla que envoltava el poblat del Tossalet de les Mondes. Una necròpoli, un forn, a l'Alter de Pau. Ceràmica a l'Atzaïla.

A l'època musulmana es troben els següents nuclis poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalesa del Miserat o Miserà, Favara, Atzúvia, Atzaïla, Atzaneta, Benixat, Benigànim, Benituba, Benumeia, Castelló, Cotes, Favara, Rupais, Salamona, Beniçuleima (Sant Antoni), i el Castell d'Ambra, jaciment per excel·lència del període a la vall. El cabdill Al-Azraq a la darreria del període va enfrontar-se diverses vegades al rei Jaume el Conqueridor. Durant aquesta època la població estava més disseminada per la vall.

Amb la conquesta cristiana de Jaume el Conqueridor, la vila de Pego s'estructura tal com es troba actualment per rebre els nous pobladors del nord, encara que també s'han trobat restes més antigues dins el centre urbà. Ara la població tendeix a concentrar-se a la vila encara que continuen havent alqueries per tota la vall. El rei Conqueridor donà el castell de Pego a Arnau de Romaní (1258). El rei Pere III d'Aragó crea la baronia de Pego (1262) i la repobla amb colons barcelonins. Fins al 1300 va estar incorporat al Patrimoni Reial i després passa a poder de senyors feudals, Dona Constança (1300-1307), Dona Blanca d'Aragó (1307-1310), la Corona (1310-1322), Pere de Ribagorça (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-1409), Francesc Gilabert de Centelles (segle XV), i finalment els Ducs de Gandia (meitat del segle XVI).

L'expulsió dels moriscos (1609), significà un despoblament de la vall i una concentració d'habitants a la vila. El segle XVII va veure també moviments populars com la segona Germania (1693) que Pego va viure intensament.

Durant la Guerra de Successió es va declarar partidària de l'arxiduc Carles, i les tropes de Felip V la van ocupar per llarg temps, convertint-la en una important base d'operacions, i per això li va ser atorgat el títol de Molt Noble Vila.

A les darreries del segle XVIII i durant el XIX la població es va preocupar molt per la distribució i canalització dels regs per tot el terme, i la guerra del francés va commocionar-la durant uns quants anys.

El segle XX la vila va quedar estancada mentre poblacions veïnes augmentaven demogràficament. Segurament li afectà les seues comunicacions i escassa industrialització.

A finals del segle passat i inicis de l'actual XXI, com a la resta del país, hi ha hagut un cert revifament i expansió urbanística.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1646 1715 1794 1842 1860 1900 1920 1940 1960 1981 2000 2005 2011
224 focs 1.305 5.107 5.565 5.858 6.983 7.409 8.547 8.291 9.112 10.060 10.781 11.116

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Pego, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Maite Ferràndiz Perelló 2.555 7 40,79%
Ciutadans de Pego José Carmelo Ortolà Siscar 1.407 4 22,46%
Partit Socialista del País Valencià Enrique Moll Briones 1.308 4 20,88%
Bloc Nacionalista Valencià-Compromís Àngel Sendra 660 2 10,54%
Esquerra Republicana del País Valencià Saül Ortolà Soler 148 0 2,36%
En blanc 72 - 1,15%
Total 6.264 17 80,53%
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Gilabert Miralles PSPV-PSOE
1983 - 1987 Fernando Alemany Ortolà PSPV-PSOE
1987 - 1991 Fernando Alemany Ortolà PSPV-PSOE
1991 - 1995 Just Antoni Piera Sendra PSPV-PSOE
1995 - 1999 Carlos Pascual Sastre Unió Valenciana
1999 - 2003 Carlos Pascual Sastre Iniciativa Independent
2003 - 2007 José Carmelo Ortolà Siscar PP
2007 - 2011 José Carmelo Ortolà Siscar Ciutadans de Pego
Des del 2011 José Carmelo Ortolà Siscar

Enrique Moll Briones

Ciutadans de Pego

PSPV-PSOE

Monuments i llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Església de l'Assumpció
Interior de l'església del convent
  • Nucli Antic. Es pot observar el seu traçat medieval i les restes de la muralla.
  • Església Arxiprestal de Nostra Senyora de l'Assumpció. D'estil renaixentista, construïda en el segle XVI sobre les ruïnes d'altra església més petita, realitzada també sobre les restes de la mesquita d'Uxola. Conserva peces artístiques de gran interès regional i nacional, entre elles, el retaule de la Mare de Déu de l'Esperança, del segle XV, la doble Verònica, del XIV, la Creu Processional, del XV, el crucifix de la Sagristia, la imatge del Santíssim Crist de la Providència, així com nombroses peces d'orfebreria. L'actual retaule de l'altar major, així com totes les pintures de l'església són del valencià R. Cardells i són de després de la Guerra Civil espanyola, pintades cap al 1950. També cal destacar la conservació completa de l'arxiu parroquial, que es conserva des del segle XIV
  • Capella de l'Ecce-Homo. D'estil barroc, realitzada en el segle XVIII per l'arquitecte valencià Fra Francisco Cabezas, cap destacar la planta octogonal coronada amb una cúpula de teules vidriades de color blau i el campanar de secció triangular. En el seu interior es troben escultures de gran valor i bellesa com la del Santíssim Ecce-Homo, patró de la població, que data del segle XVII, d'autor desconegut (segons la tradició, va ser realitzada per dos "àngels divins" que es van aparèixer com dos pelegrins). Pertany a la parròquia de l'Assumpció.
  • Museu d'Art Contemporani de Pego. Inaugurat el 1991. Està principalment constituït per les obres premiades en un Certamen de Pintura local realitzat anualment des de 1976.
  • Convent dels Pares Franciscans - Parròquia de la Sagrada Família. El conjunt està format pel convent i l'església i el centre escolar. Es construí a finals del segle XIX amb la contribució de tots els pegolins, encara que algunes parts, com el campanar, s'acabaren molt després. L'edifici està construït en estil neogòtic.
  • Ermita de Sant Josep, del segle XIX.
  • Ermita de Sant Miquel, del segle XVII, construïda sobre una antiga mesquita.
  • Ermita de Sant Antoni.
  • Ermita de Sant Sebastià, gairebé derruïda.
  • Ermita de Sant Joaquim, privada.
  • Ermita de Sant Joan, privada.
  • Capella de Sant Llorenç.
  • Existeixen nombroses capelles i retaules de ceràmica en totes els carrers de la població dels quals duen associat un sant, com és el cas del Carrer Sant Doménec, Sant Agustí, Sant Lluís, Santa Bàrbara, Sants Mèdics, Sant Bonaventura, Nº Sº de la Pau (Carrer La Pau) etc., així com altres retaules devocionals al Santíssim Ecce-Homo o la Mare de Déu dels Desemparats.
  • El Poet de Cotes.
  • Les covetes.
El castell d'Ambra
  • Castell d'Ambra. És un de tants castells islàmics del territori valencià que van servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, amb un caràcter no feudal, i que van ser objecte de transformació i destrucció després de la conquesta. Antics historiadors dataven la construcció del castell entre els segles IX-XI, però les últimes investigacions i excavacions la daten a principis del segle XIII. Les ruïnes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m. sobre el nivell del mar i la seua construcció s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la muntanya de Ambra. El castell no va participar activament en la conquesta, però si va tenir importància en les posteriors revoltes mudèjars capitanejades per Al-Azraq.
  • Jaciments arqueològics. El terme municipal de Pego està ple de restes arqueològiques que ens diuen d'aquesta manera que l'home des de l'antiguitat ha viscut en aquesta vall beneficiada per la forest, la proximitat del Mediterrani i l'abundància d'aigua. En Ambra es troben restes de ceràmica neolítica, igual que en la Muntanyeta Verda i, les forests del Bullent. En les acaballes del Paleolític i també durant el Neolític trobem hàbitats en cova en algunes de les muntanyes pegolines.
Cova de l'Ase. Es tracta d'un hàbitat en cova i on haurien d'haver-se practicar soterraments.
Cova del Xical o Potastenc.
Cova Negra. Amb una majestuosa boca d'entrada orientades cap a l'Est.
Marjal de Pego
El Pla. Aquest jaciment va ser descobert a principi dels anys 80 del passat segle i es tracta d'un poblat de l'edat de bronze (4000-2000 a. C.) on van viure, caçar i pescar antics pobladors, defensats per una menuda muralla circumdant.
  • Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. La Marjal de Pego-Oliva se situa en el litoral de la vall de Pego, entre els cons al·luvials dels rius Gallinera i Girona. La vall de Pego queda emmarcada en forma de ferradura per les serres de Mostalla i Segaria, que conformen sengles aqüífers càrstics la descàrrega dels quals en forma d'"ullals" (deus), formen els rius Bullent-Vedat i Racons-Molinell, els quals emmarquen la zona humida, al nord i sud respectivament. La Marjal és una antiga albufera en estat avançat de colmatació, travessada per multitud de séquies, resultat del cultiu de l'arròs que s'ha mantingut fins a l'època actual. Tractant-se per tant d'un ecosistema altament transformat per l'home.

Muralles i castells de Pego[modifica | modifica el codi]

Portal de Sala

L'origen de les muralles de Pego és indiscutiblement cristià medieval coneixent-se nombroses referències textuals a la creació de la vila i a les seves muralles que no es trobaven acabades a principis del segle XIV. De l'anterior alqueria d'Uixola, situada en el mateix emplaçament, no queda ni rastre, ja que només es coneixen arqueològicament restes del cementeri islàmic extramurs -actual Carrer Major. El recinte posseïa fins a 16 torres. Tot aquest nou conjunt seria destruït sembla que parcialment durant la Guerra de Successió, desapareixent definitivament poc després. Les restes actuals consisteixen de diversos llenços, incorporats gairebé sempre a altres construccions. Destaca l'anomenat 'Portal de Sala', un dels accessos de la primitiva muralla. S'obre en el nombre 20 del carrer Sant Agustí. Queden al costat d'ell restes visibles del que va ser la torre annexa quadrada que defensava l'entrada.

El Castell d'Ambra es troba sobre un pujol al sud de la població, seguint la carretera comarcal 3318 en direcció a La Vall d'Ebo. El seu origen és musulmà i va ser una important fortalesa que vigilava el pas cap a la vall de l'Ebo. Va pertànyer, com la resta del territori, a Al-Azraq, el qual el va perdre després de la seva revolta. Posteriorment la seva propietat seguiria paral·lela a la de la vila de Pego. Encara que actualment en ruïnes, s'aprecia gran part del seu recinte emmurallat, destacant les sòlides torrasses quadrades dels seus cantons, que són els que millor s'han conservat.

Existeixen referències documentals d'altres dos castells al terme de Pego: el Castell de Favara i el Castell de Benumea, que prenen el seu nom de les partides on es trobaven. Encara que es coneix la seva ubicació aproximada, gairebé no s'han trobat restes significatives dels mateixos.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni Abat. Les festes comencen amb el "Porrat de Sant Antoni", el dia 17 de Gener. Encara es manté l'ancestral tradició de beneir als animals donant tres voltes a l'ermita.
  • Baixada del riu Bullent. El dissabte abans de Carnaval se celebra "La Baixada del Riu Bullent". És una festa que duu 27 edicions. Durant aquesta festa el poble s'uneix per a realitzar una peculiar "carrera". Els participants realitzen les seues pròpies embarcacions fent gala d'una gran originalitat i destresa.
  • Carnestoltes. Les Carnestoltes de Pego són realment especials, el poble es transforma, s'embolica en una màgia que no passa desapercebuda per a ningú. A vegades, la població ha arribat a quintuplicar-se per a celebrar la nit de Carnestoltes.
  • Dia de la Crosta. Amb la Crosta es festeja l'arribada de la Quaresma, i per tal d'acomiadar-se de la carn els pegolins celebren aquest dia. La Crosta és un dels menjars típics, on els ingredients principals són la carn, l'arròs i l'ou. És tradició que els amics o les famílies vagen a menjar-se la Crosta a la platja o a la muntanya.
  • Enterrament de la Sardina. L'Enterrament de la Sardina (o Pinyata) és una festa que se celebra el cap de setmana següent del de les Carnestoltes, i on la gent es vesteix completament de negre i desfila pels carrers seguint un itinerari predefinit. Cada grup de gent construeix una Sardina de cartró, suro i/o fusta, que acaba cremada al final de la cercavila en una foguera.
  • Falles. Les Falles és la festa dels valencians. En Pego hi ha tres falles que són: la Falla de la Font, la Falla de la Plaça i Natzaret i la Falla del Convent.
  • Setmana Santa. En l'actualitat la Setmana Santa es compon de nou passos o imatges, que per ordre són els següents: Creu de les Insígnies, Oració de l'Hort, Crist de la Columna, Ecce homo, Jesús de Medinaceli, Verge dels Dolors, Jesús Natzaré, Verònica, i Crist de la Providència. Encara es conserva la tradicional festa de la Salpassa, en que els rectors d'ambdues parròquies recorren el poble acompanyats pels escolans, beneint les families del poble i convidant-les a celebrar el Tríduum Pasqual.
  • Moros i Cristians. És la festa major, la fira, se celebra a la fi de juny en plena fira del poble. Se celebren des de 1969 i actualment existeixen 13 "filaes" de les quals 7 són cristianes i 6 mores. Se celebren en honor al Santíssim Ecce-Homo, patró de la localitat, la festa del qual tanca la celebració de la fira, el dia de la Sang.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

D'entre els plats típics de la marjal de Pego destaquen les Coques amb gamba, l'arròs amb crosta, l'Arròs amb fesols i "penques", la Paella d'anguila i ànec, l'Olla i l'All i pebre.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Aquilino Barrachina Ortiz, alcalde socialista de Pego, afusellat el 1940.
  • José Alarcón Herrero, regidor de Pego, afusellat el 1940.
  • Miguel Semper Peiró (Michel), cantant pegolí nascut l'any 1933 que va arribar a la fama a la dècada dels 60 després d'aparèixer en programes de TVE i fer gires arreu d'Europa. Va fer de teloner en els dos concerts que els Beatles van realitzar a Espanya.
  • Evarist Miralles, millor cuiner d'Espanya 2011, després de guanyar el XIII campionat de cuiners d'Espanya. Serà el representant espanyol en el concurs "Bocuse d'Or Europa 2012", per a lluitar pel títol de millor cuiner europeu de 2012.
  • La Gossa Sorda, grup de música rock en valencià.

Entitats esportives[modifica | modifica el codi]

  • Pego Club de Futbol
  • Centre Excursionista de Pego
  • Club de Tennis Pego
  • Bàsquet Pego
  • Club d'atletisme Dorsal 19

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • AA.DD., I Jornades d'estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls Actes 2004 (Ajuntament de Pego, 2006), p. 197
  • AA.DD., II Jornades d'Estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls. Actes 2006 (Ajuntament de Pego, 2007), p. 321
  • AA.DD., Pego (Miscelánea) Historia de la villa de Pego; Topografia Histórica de los Valles de Pego; Pego en el repertorio de Bibliografía Arqueológica Valenciana (Edita Caja de Ahorros Provincial, 1979)
  • ALEMANY I GARCIA, Salvador - SASTRE I REUS, Mª José - CASELLES I MONJO, Evarist, Recerques sobre la història de Pego i la seua vall. 1 (Ajuntament Pego - Instit, 1990), p. 128
  • ALMELA GUILLEN, José, Memorias de la villa de Pego (València: autor, 1986), p. 193
  • BALLESTER ARTIGUES, Teresa, La segona república a Pego (1931-1939) (Picanya: Edicions del Bullent, 2006), p. 310
  • BARRACHINA LAPIEDRA, Fray José M., Los franciscanos en Pego (Petra (Mallorca): Editorial Apóstol y Civilizador, 1986), p. 263
  • CASELLES I MONJO, Evarist, Quaderns Pego Monogràfic Núm.1, Inventari General de l'Arxiu Municipal de Pego (Edita Associació d'Activitats Culturals, 1986), p. 138
  • CENDRA I PIERA, Josep - COSTA I MAS, Josep - VICENS I PASCUAL, Josep, Quaderns Pego Núm.2 Edita Eliseu Climent edn (València, 1980), p. 108
  • CENDRA I PIERA, Josep - VICENS I PASCUAL, Josep, Quaderns Pego Núm.3 Eliseu Climent edn (València: Eliseu Climent, 1983), p. 84
  • CENDRA, Josep - VICENS PASCUAL, Josep, Quaderns Pego Núm.1 (Castelló de la Plana: Edita Ferran Sanchis Cardona, 1976), p. 58
  • GINER BOLUFER, Carmel, L'onomàstica àrab, morisca i cristiana en la vall de Pego, durant els segles XV, XVI i XVII (València: Impremta Mari Montañana, 1968)
  • GINER BOLUFER, Carmelo, 45 años al servicio de Pego 1917-1962 Ediciones Bullentum edn (Pego, 1963)
  • GUINOT, Enric - TORRÓ, Josep - MARTÍ, Javier, Carta de poblament de Pego 1279 (Ajuntament de Pego, 2004), p. 56
  • MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983)
  • MARTÍNEZ RONDAN, Josep, Preguem, germans (Sagunt: Imp. E. Navarro, 1977)
  • SANCHIS COSTA, Josep, “Gitanos i altres minories marginals a Pego, a finals del XVIII,” Aguaits, 10, Hivern 1994'
  • SASTRE FERRANDO, Bernardino, GINER PASCUAL, Manuel, GARCIA BAÑULS, José, and ALCINA SALA, José Ma, Historia de la villa de Pego (Pego: Imp. de Francisco Cuquerella, 1924).
  • SELFA, Moisés, Pego i els seus noms (Editorial Ajuntament de Pego, 2004), p. 126
  • SENDRA, Fernando - ALMELA, Joan-Miquel, Els pous de reg de Pego i les seues aigües (Picanya: Edicions del Bullent, 2006), p. 71

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pego Modifica l'enllaç a Wikidata