Parròquia eclesiàstica
Una parròquia és en primer lloc la subdivisió de base d'una diòcesi, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa i d'altres.
Una parròquia és igualment una subdivisió administrativa a diversos estats (les parròquies d'Andorra, les de Louisiana o les freguesias de Portugal en són un exemple) i fins i tot a comunitats autònomes d'Espanya (Principat d'Astúries i Galícia).
Parròquia eclesiàstica [modifica]
La parròquia religiosa designa a la vegada una àrea geogràfica precisa, el territori de la parròquia, i un grup de persones que habiten aquest territori i constitueixen la comunitat parroquial.
L'església parroquial és el lloc de reunió de la comunitat davant la qual el pastor i els seus assistents celebren diferent cerimònies religioses tals com la missa dominical.
El mot prové del llatí parochia, utilitzat per les primeres comunitats cristianes per designar el territori d'una ciutat episcopal. Al segle V, ja tenia un sentit semblant a l'actual, designava als territoris i comunitat existents al voltant d'una seu episcopal.
