Massís del Montgrí
| Massís del Montgrí | |
|---|---|
 Un paisatge al Massís del Montgrí, amb la Vall de Santa Caterina i la Muntanya d'Ullà, vist des de la vessant nord de Montplà.
|
|
| Cota màxima: | 308,2[1] msnm |
| Longitud: | 8,9 km km |
| Coordenades: | (i) |
| Situació: | Alt Empordà i Baix Empordà |
| Serralada: | Serralada Litoral Catalana |
| Cims destacats: | Montplà, Muntanya d'Ullà, Montgrí, Torre Moratxa, Roca Maura |
| Composició dels materials geològics: | Calcari |
 Accediu al Portal:Geografia |
|
El massís del Montgrí és un massís muntanyós a la vora del mar Mediterrani al nord-est de la comarca del Baix Empordà i que, de fet, constitueix la separació natural entre aquesta i la de l'Alt Empordà. Actualment, està distribuït entre els municipis de Bellcaire d'Empordà, l'Escala, Ullà i Torroella de Montgrí.
Taula de continguts |
[modifica] Geologia
El massís del Montgrí és un aflorament de roca calcària elevat per una falla orientada d'est a oest, que es formà al mateix temps que la serralada del Pirineu. En alguns punts s'hi troben intrusions magmàtiques de quars vermell o marronós. Com a terreny càrstic s'hi poden trobar nombroses grutes, dolines i forats en les parets de les muntanyes anomenades caus de duc, probablement perquè sovint hi nien els ducs.
És a la banda sud on hi ha els cims de major envergadura. D'oest a est hi destaquen els següents cims: Muntanya d'Ullà (308 m), el Montgrí (301 m), sobre el qual hi ha el castell del Montgrí, i el Montplà (311 m), propers a Torroella, i la Torre Moratxa (218 m) i Roca Maura (226 m), propers a l'Estartit. Ja dins el mar, l'arxipèlag de les illes Medes, constitueix de fet la prolongació més oriental del massís. Per la banda nord el massís constitueix un altiplà d'uns 100 m d'alçada amb alguns cims menors. A ran de mar predominen els penya-segats tot i que es poden trobar diversos corriols de blocs que condueixen a cales de mida modesta, a excepció de cala Montgó al nord del massís. És el cas de cala Calella, cala Falaguer, cala Pedrosa i cala Ferriol.
Entre el Montplà i la Torre Moratxa hi ha un conjunt de dunes continentals provinents del golf de Roses, que foren fixades a finals del segle XIX gràcies al projecte de l'enginyer Primitiu Artigas, pel que actualment estan cobertes d'extenses pinedes i són imperceptibles a vista d'ocell. El seu origen fou degut al desviament del braç nord del riu Ter a la primera meitat del segle XIV, ja que la seva presència frenava l'arribada de les sorres del Fluvià per la tramuntana.
La imaginació local diu que el Montgrí sembla un bisbe dormint i que el castell es l'anell a la ma del bisbe.
[modifica] Clima
El règim climàtic s'hi caracteritza per una baixa pluviositat estival i oscil·lacions anuals de la temperatura poc acusades. El règim de vents hi és eminentment de sentit N-NE. Gaudeix d'hiverns poc rigorosos amb una temperatura mitjana de 9ºC (gen.) i estius càlids 23ºC (jul.) (1960-1990) [3]
[modifica] Geologia i clima
Les característiques geològiques i climàtiques del massís, per la proximitat amb el tram baix del riu Ter, la desembocadura d'aquest riu i els aiguamolls de l'Empordà, la presència de les dunes, els penya-segats i les coves abundants, fa que presenti una gran diversitat d'hàbitats que el fan atractiu per a un gran nombre d'espècies animals i vegetals. També s'hi troben algunes poblacions que constitueixen un bon indicador de la salut d'aquest ecosistema, com ara diverses espècies d'orquídies, algunes espècies de caragols endèmics i el duc (espècie de gran rapinyaire). També hi havia una de les poblacions de margalló més meridionals de Catalunya al Puig de la Palma, tot i que destinada a l'extinció donada la mancança de peus femenins.
[modifica] Ecologia i vegetació
La vegetació és característica del bosc mediterrani degradat, amb alta abundància de pi blanc (Pinus halepensis) a les zones baixes i matolls escleròfils a les zones altes, tot i que en zones d'obaga encara es poden trobar petites poblacions de suros (Quercus suber) i alzines (Quercus sp.). Les brolles calcícoles també són habituals sovint transformant-se en garrigars allí on el sòl cobreix mínimament la roca (Estepa blanca, garric, llentiscle, gatosa) quan no forma extensos garrigars impenetrables i pràcticament monoespecífics. La zona de les dunes avui es troba coberta d'una pineda de pinastre i pi ver, si bé les lianes no hi són rares (Smilax aspera, diverses rubiàcies) i a les obagues hi abunden petites clapes de falgueres, molses i líquens. A les dunes de Torroella és encara present la vegetació psamòfila, desapareguda en la cala Montgó.
Encara s'hi poden observar moltes feixes que indiquen l'antiga presència del conreu de la vinya, probablement abandonat a causa de la plaga de la fil·loxera de finals del segle XIX. Les cabanes de pastors són habituals i usualment adossades a murs de pedra seca. Hi ha hagut explotació minera de la roca calcària al massís de ben antic, el mateix castell del Montgrí fou “alimentat” amb pedreres situades poc per sota del cim. També s'extreia la roca per a fabricar calç als forns de calç. Encara s'en troben d'enrunats amb les parets enrogides.
El 26 de setembre de 2004 s'hi produí un incendi forestal que va afeblir considerablement aquesta situació. Masip, R.; Polo Albertí, Lluís. «Contribució al coneixement de la flora vascular del massís del Montgrí (Empordà)» (
PDF). Scientia gerundensis, Núm.: 13 (1987) [Consulta: 10 setembre del 2011]. «Conté catàleg d'espècies»
[modifica] Parc natural
El massís del Montgrí fou inclòs al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), gaudint d'una protecció especial. Ja el 2008 es feu public un avantprojecte de modificació de la zona protegida del massís [4] A principis del 2010 després d'intenses i controvertides negociacions entre el govern de la Generalitat i els agents locals es decideix elevar una proposta d'ampliació del Parc Natural de les Medes i convertir-lo a Parc Natural del Montgrí. Aquest avantprojecte de llei presentat pel govern a través del conseller de medi Ambient Francesc Baltasar,[5] encara no aprovada, amplia en 131 hectàrees, fins a les 8.192 ha., defineix tres tipus de nivells de protecció. Per una banda dues Reserves Naturals Parcials: una a l'entorn de les Illes Medes i l'altra centrada sobre els aiguamolls del Ter Vell (la Pletera, la bassa de fra Ramon i les basses d'en Coll).[6] La superfície terrestre de les illes Medes passa a ser Reserva Natural Integral.
Aquesta proposta d'ampliació i de modificació dels usos dels territoris afectats ha estat criticada pels consistoris de Pals i l'Escala i per alguns pagesos i propietaris. Les inversions previstes arribarien als 22 milions d'euros i, abracen presumiblement segons el govern, la rehabilitació de les antigues i abandonades instal·lacions de Radio Liberty a la platja gran de Pals en un centre d'interpretació dels arrossars de Pals[7] o adquirir el mas Vilanera a l'Escala per a convertir-lo en un espai d'interpretació natural.[8] Amb tot encara no queda clara l'atribució d'una partida pressupostaria per a iniciar aquestes inversions [9] pel que no es pot parlar encara d'una decisió ferma.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ El botó de roda de l'Empordà. Josep Plà.
- ↑ http://www.meteo.cat/servmet/atles/ACC61_90/temperatura.html
- ↑ Avantprojecte de llei del parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter publicat en el DOGC [1]
- ↑ El conseller Baltasar aposta pel Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter com a oportunitat de futur. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge. Comunicació i Premsa. 8 de gener de 2010
- ↑ La Generalitat aprova un Parc Natural del Montgrí ampliat en superfície i municipis ANNA TARRÉS Diari de Girona 6 de gener de 2010
- ↑ La Generalitat invertirá 22 millones en el parque del Montgrí REBECA CARRANCO - Girona El País - 09/01/2010
- ↑ Part del territori desaprova la creació del nou Parc del Montgrí (Girona) Europa Press 5 de gener de 2010
- ↑ CiU exigirà a Baltasar que digui d´on sortiran els diners per al Parc del Montgrí Diari de Girona 10 de gener de 2010
[modifica] Enllaços externs
- Portal oficial de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí
- Àrea Protegida de les Illes Medes i el massís del Montgrí
- Papers del Montgrí Revista de Can Quintana Museu de la Mediterrània (RACO)
- El Montgrí (D'excursió per Catalunya)
- El Massís del Montgrí (ACTM)
- Ruta pel castell del Montgrí i les dunes
- 300.000 anys del massís del Montgrí
