Massís del Montgrí

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
El massís del Montgrí des del NW il·luminat pel sol ponent
La muntanya de Santa Caterina coronada per l'emblemàtic castell del Montgrí[1].

El massís del Montgrí és un massís muntanyós situat prop del mar Mediterrani al nord de la comarca del Baix Empordà i que, de fet, constitueix la separació natural entre aquesta i la de l'Alt Empordà. Actualment, està distribuït entre els municipis de Bellcaire d'Empordà, l'Escala, Ullà i Torroella de Montgrí.

Taula de continguts

[edita] Geologia

El massís del Montgrí és un aflorament de roca calcària elevat per una falla orientada d'est a oest, que es formà al mateix temps que la serralada del Pirineu. En alguns punts s'hi troben intrusions magmàtiques de quars vermell o marronós. Com a terreny càrstic s'hi poden trobar nombroses grutes, dolines i forats en les parets de les muntanyes anomenades caus de duc, probablement perquè sovint hi nien els ducs.

És a la banda sud on es troben els cims de major envergadura. D'oest a est hi destaquen els següents cims: Muntanya d'Ullà (308 m), el Montgrí (301 m), sobre el qual hi ha el castell del Montgrí, i el Montplà (311 m), propers a Torroella, i la Torre Moratxa (218 m) i Roca Maura (226 m), propers a l'Estartit. Ja dins el mar, l'arxipèlag de les illes Medes, constitueix de fet la prolongació més oriental del massís. Per la banda nord el massís constitueix un altiplà d'uns 100 m d'alçada amb alguns cims menors. A ran de mar predominen els penya-segats tot i que es poden trobar diversos corriols de blocs que condueixen a cales de mida modesta, a excepció de cala Montgó al nord del massís. És el cas de cala Calella, cala Falguera, cala Pedrosa i cala Ferriol.

Entre el Montplà i la Torre Moratxa hi ha un conjunt de dunes continentals provinents del golf de Roses, que foren fixades a finals del segle XIX gràcies al projecte de l'enginyer Primitiu Artigas, pel que actualment estan cobertes d'extenses pinedes i són imperceptibles a vista d'ocell. El seu origen fou degut al desviament del braç nord del riu Ter a la primera meitat del segle XIV, ja que la seva presència frenava l'arribada de les sorres del Fluvià per la tramuntana.

La imaginació local diu que el Montgrí sembla un bisbe dormint i que el castell es l'anell a la ma del bisbe.

[edita] Clima

El règim climàtic s'hi caracteritza per una baixa pluviositat estival i oscil·lacions anuals de la temperatura poc acusades. El règim de vents hi és eminentment de sentit N-NE.

[edita] Vegetació i ecologia

El Montgrí en flames el 26 de setembre de 2004

La vegetació és la característica del bosc mediterrani degradat, amb alta abundància de pi blanc (Pinus halepensis) a les zones baixes i matolls escleròfils a les zones altes, tot i que en zones d'obaga encara es poden trobar petites poblacions de suros (Quercus suber) i alzines (Quercus sp.).

Encara s'hi poden observar moltes feixes que indiquen l'antiga presència del conreu de la vinya, probablement abandonat a causa de la plaga de la fil·loxera de finals del segle XIX.

El 26 de setembre de 2004) s'hi produí un incendi forestal que va afeblir considerablement aquesta situació.

[edita] Riquesa medioambiental

Les característiques geològiques i climàtiques del massís, per la proximitat amb el tram baix del riu Ter, la desembocadura d'aquest riu i els aiguamolls de l'Empordà, la presència de les dunes, els penya-segats i les coves abundants, fa que presenti una gran diversitat d'hàbitats que el fan atractiu per a un gran nombre d'espècies animals i vegetals. També s'hi troben algunes poblacions que constitueixen un bon indicador de la salut d'aquest ecosistema, com ara diverses espècies d'orquídies, algunes espècies de caragols endèmics i el duc (espècie de gran rapinyaire). També hi havia una de les poblacions de margalló més meridionals de Catalunya, tot i que destinada a l'extinció donada la mancança de peus femenins.

Actualment, el massís del Montgrí, inclòs al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), gaudeix d'una protecció especial. Tot i que s'està negociant l'ampliació del Parc Natural de les Illes Medes a la resta del massis.

[edita] Referències

  1. el botó de roda de l'Empordà. Josep Plà.

[edita] Bibliografia

[edita] Enllaços externs

Coordenades: 42° 3′ 41.59″ N 3° 7′ 15.09″ E.

En altres llengües