Cucut reial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cucut reial
Exemplars adult i immadur de cucut reial.
Exemplars adult i immadur de cucut reial.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Cuculiformes
Família: Cuculidae
Gènere: Clamator
Espècie: C. glandarius
Nom binomial
Clamator glandarius
(Linnaeus, 1758)

El cucut reial o cobatxos o cucut garser (Clamator glandarius) és un ocell de l'ordre dels cuculiformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

No hi ha dimorfisme sexual. La característica més ressortida rau en la presència d'un plomall erèctil grisenc, i el front i resta del capell, foscos. Destaca també la cua llarga i grisa, amb les plomes escalonades de punta blanca. Dorsalment és bru grisenc clapejat de llunetes blanques, tret que també s'estén a les ales. Les parts inferiors són blanques, bé que al coll són un xic més grogues. Té un vol directe i força potent.Emet uns crits molt estridents, amb escataineigs i notes raspants.

Els joves no mostren plomall i tenen el capell negrós. Per altra banda, són més foscos per sobre i menys clapejats i tenen les ales més castanyes, amb les parts inferiors més groguenques.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És estival als Països Catalans, però d'immigració primerenca. És un ocell força rallador i sociable. Menja moltes erugues de processionàries a la primavera i la seua dieta es diversifica progressivament a mesura que s'acosta l'estiu, època en què pot nodrir-se de sargantanes i de diferents tipus d'invertebrats. Generalment, menja a terra.

El cucut reial i el cucut (Cuculus canorus) són els únics exemplars de l'avifauna ibèrica que presenten el notable i interessant fenomen biològic de la reproducció parasitària, per bé que hi ha alguna petita diferència pel que fa al procés mitjançant el qual ambdues espècies la duen a terme. Als Països Catalans parasita els còrvids, principalment les garses (Pica pica).

Pon un ou o més ous en el niu de l'hoste, els quals són substituïts pels seus. A diferència del cucut, no bandeja cap ou ni pollet del niu, tot i que aquests restaran condemnats a morir de fam.

Els ous són verds blavosos amb taques roges. Neixen després d'una incubació de dotze a catorze dies. Una femella pot pondre fins a setze ous en una temporada.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Plana 151. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993, ISBN 84-88545-01-0
  • Hume, R.:Guía de campo de las aves de España y Europa. Ediciones Omega, 2002 ISBN 84-282-1317-8.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]