Fam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre sociologia. Vegeu-ne altres significats a «fam (fisiologia)».
Nen famèlic sotmès a un mesurament del diàmetre del braç.

La fam és l'absència crònica de menjar i està lligada a la pobresa, així es dóna en l'anomenat Tercer Món. La personificació en la mitologia romana és Fames.

També pot haver-hi fam en regions concretes per desastres naturals que arruïnen les collites. De fet, el fenomen acostuma a anar lligat a la pobresa perquè són els països menys desenvolupats els que més pateixen les conseqüències de tempestes, sequeres, etc.

Un llaç taronja serveix com a símbol de conscienciació contra aquest problema. Eradicar-la constitueix el primer dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, requisit per al compliment dels altres. La FAO és la principal institució encarregada d'informar sobre l'alimentació i la fam al món. Cal esmentar, també, entitats com Food First que han contribuït a fer nous replantejaments de les polítiques alimentàries.

Escales[modifica | modifica el codi]

Per mesurar la severitat dels períodes de fam s'han creat diverses escales, entre elles les de les Nacions Unides,[1] que divideixen la fam en aquests graus:

  • Grau 0 = seguretat alimentària
  • Grau 1 = Un 20% de les llars d'una regió tenen problemes per obtenir el menjar que necessiten
  • Grau 2 = un 20% de les llars han de prendre decisions com vendre bestiar, reduir dràsticament nivell de vida o altres per poder menjar
  • Grau 3 = emergència humanitària: les llars amb problemes de nutrició s'enfronten a la mort dels seus membres
  • Grau 4 = fam generalitzada i desnutrició que excedeix el 30% de la població.

A partir del grau 2 hi ha canvis duradors en l'estructura social i el tancament dels mercats després d'un període de pujada general dels preus.

Períodes de fam històrics[modifica | modifica el codi]

  • Segle V: amb l'atac dels bàrbars i el malbaratament de la collita, va esdevenir-se la fam a Roma, amb un descens demogràfic de gairebé el 90%
  • Segle IX: fam que va destruir la civilització maia
  • 1315: Gram fam europea
  • 1630: Fam a Decca, amb 2 milions de morts
  • 1696: la fam a Finlàndia mata gairebé una tercera part de la seva població
  • 1770: Fam a Bengala, amb 10 milions de morts
  • 1845: Gran Fam Irlandesa
  • 1921: Fam a l'Imperi Rus (pels volts del Volga, parts d'Ucraïna i del sur de Rússia, amb uns 5 milions de morts.
  • 1932-1933: Holodomor: La fam d'Ucraïna o genocidi d'ucraïnesos a mans del règim estalinista. Els càlculs més recents d'historiadors, sobre la base de fonts dels arxius soviètics, indiquen un nombre d'entre 3 a 3,5 milions de morts, sense comptar els ucraïnesos morts a altres regions de la Unió Soviètica com ara Kazakhstan.
  • 1959: Fam a la Xina, amb més de 20 milions de morts

Estadístiques mundials[modifica | modifica el codi]

Any 1990/1992 1991/2001 2004/2006 2007/2009 2010/2012
Nombre (milions) de persones malnodrides[2] 1,000 919 898 867 868
Percentatge de persones malnodrides[2] 19 % 15 % 14 % 13 % 12 %

A causa de la fam moren cada any uns 2,5 milions d'infants.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Integrated Food Security Phase Classification. Technical Manual Version 1.1". Integrated Food Security Phase Classification (IPC). 2008.
  2. 2,0 2,1 FAO Hunger Portal FAO, Consultat el 20 de gener 2014
  3. «Globally almost 870 million chronically undernourished - new hunger report». FAO. [Consulta: 21 gener 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Geopolítica del hambre: hambre: ¿Quién es el responsable?: informe 2003-2004. Icaria, 2004. 279 p. ISBN 978-84-7426-735-8.
  • 12 Mitos sobre el hambre. Traducció del resum preparat por Food First - Institute for Food and Development Policy (Oakland, California, USA) del llibre World hunger: 12 Myths, Segona Edició, de Frances Moore Lappé, Joseph Collins i Peter Rosset amb Luis Esparza. Grove Press y Food First Books, Octubre 1998.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fam Modifica l'enllaç a Wikidata