Zimbabwe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Republic of Zimbabwe
Bandera Escut
Lema nacionalUnity, Freedom, Work
(Unitat, Llibertat, Feina)
HimneKalibusiswe Ilizwe leZimbabwe
Capital
(i major ciutat)
Harare
17° 50′ 0″ S, 31° 3′ 0″ E / -17.83333,31.05000Coord.: 17° 50′ 0″ S, 31° 3′ 0″ E / -17.83333,31.05000
Idiomes oficials anglès, shona i sindebele
Gentilici Zimbabuès, zimbabuesa
Govern República
(nominalment parlamentària)
 
President
Vicepresident Primer
Vicepresident Segon
Primer Ministre
Robert Mugabe
Joseph Msika
Joice Mjuru
Morgan Tsvangirai
Independència
 
Declarada
Reconeguda
del Regne Unit
l'11 de novembre de 1965
el 17 d'abril de 1980 
Superfície
 -  Total 390,580 km2 
Població
 -  Est. jul. 2010 11.651.858  (72è)[nb 1]
 -  Cens — — 
 -  Densitat 32,6 /km2 (139è)
Moneda Dòlar dels Estats Units[nb 2] (USD)
Fus horari (UTC+2)
Domini internet .zw 
Codi telefònic 263
  1. Dades del World Factbook
  2. El dòlar zimbabuès ha estat suspès oficialment pel govern a causa de la hiperinflació. En comptes de la moneda pròpia, actualment s'usen el dòlar dels Estats Units, el rand, la pula, la lliura esterlina i l'euro; la moneda nord-americana ha estat adoptada com a unitat monetària oficial per a les transaccions governamentals.

Zimbabwe és un estat del sud de l'Àfrica envoltat per Zàmbia (al nord-oest), Moçambic (a l'est), la República de Sud-àfrica (al sud) i Botswana (a l'oest). Es troba entre el riu Zambeze, les cascades Victòria i el riu Limpopo. És un estat sense sortida al mar i els seus territoris es corresponen amb l'antiga Rhodèsia del Sud. L'idioma oficial és l'anglès.

El seu índex de Desenvolupament Humà (IDH) va ser el més baix del món el 2010 amb un nivell de 0,140.[1]

Nom actual[modifica | modifica el codi]

Zimbabwe és el nom derivat del shona, que ha esdevingut el nom internacional en anglès del país. Aquest estat es coneix en català també com a Zimbàbue, el nom utilitzat al DIEC.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Zimbabwe

Els pobladors originals fins a les migracions bantus al segle IX eren els pobles khoisan Durant els segles XIII i XIV els bantus creen l'Imperi Monomotapa en aquest territori aconseguint una gran importància, el centre es trobaven a les ruïnes del Gran Zimbabwe. Quan el 1607 el monarca de l'imperi concedeix als portuguesos l'explotació del subsòl de la zona, ja es trobava en decadència que en un altre temps, gràcies a les seves mines d'or i al comerç d'esclaus, va arribar a mantenir un comerç gairebé constant amb la costa de l'oceà Índic.

A la fi del segle XIX els anglesos dirigits per Cecil Rhodes inicien la colonització de la regió tenint com a objectiu l'explotació de mines. La riquesa d'aquesta terra va atreure a nombrosos europeus aconseguint que la població blanca dominés el país. El 1921 es va proclamar la colònia autònoma de Rhodèsia del Sud. El 1953 el Regne Unit, temorós de la majoria negra, crea la Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia composta per les dues antigues Rhodèsies, la del nord i la del sud, i Nyasalàndia, l'actual Malawi. El 1964 el Regne Unit concedeix la independència a Rhodèsia del Nord, però se la nega a Rhodèsia del Sud, llevat que es donin garanties que el govern serà elegit per sufragi universal. Un any després el primer ministre Ian Smith declara unilateralment la independència de Rhodèsia del Sud, promulga una nova constitució i s'adopta el nom de República de Rhodèsia.

El 1969 una minoria blanca vota en referèndum a favor de la república com a forma de govern amb una nova constitució. A l'any següent es declara la República, però no és reconeguda ni pel Regne Unit ni per l'ONU. Poc després comencen els conflictes al país, el que acabaria en un sagnant conflicte que va durar més d'una dècada. El 1979 s'acorda una treva (Acords de Lancaster House) i, després d'un any, la majoria negra aconsegueix votar per primera vegada en unes eleccions, resultant elegit primer ministre el bisbe moderat Abel Muzorewa, que bateja al país amb el nom de Zimbabwe-Rhodèsia i acorda acceptar una transició provisional amb un governador britànic per a poder convocar eleccions a l'any següent.

El 1980 el país aconsegueix la seva independència denominant-se República de Zimbabwe i les eleccions són guanyades per la Unió Nacional Africana de Zimbabwe, el ZANU.

El 12 d'agost de 1984 el ZANU procura instaurar un Estat Socialista amb un sistema de partit únic i dos anys després Mugabe va anunciar mesures per acabar amb els escons ocupats pels blancs en l'Assemblea. El 2 de desembre de 1987 Robert Mugabe és nomenat Primer President executiu del país i serà reelegit al març de 1990. El 1991 la ZANU abandona oficialment els seus ideals socialistes, però promou una reforma agrària que permet posar en mans estatals les grans propietats dels blancs. La forma en què s'han realitzat les expropiacions sovint ha estat considerada polèmica, tant per la forma violenta d'ocupar aquestes propietats com per la manera de distribuir-les i administrar-les una vegada ocupades. Diferents organitzacions internacionals, grups independents de drets humans i el partit polític més gran d'oposició, el Moviment pel Canvi Democràtic, han reclamat contra la falta de transparència i el sistema de readjudicació d'aquestes terres. Robert Mugabe es manté en el poder des de 1981. En successives eleccions des de l'any 1996 el recompte de vots ha sembrat dubtes en sectors opositors, tant interns com externs. El govern de Mugabe ha de fer front a una cada vegada major oposició, donada la crisi econòmica que viu el país. El govern considera que la pressió occidental sobre Mugabe és fruit de les creixents relacions econòmiques amb la Xina i a la disputa entre la Xina i els Estats Units per accedir a les enormes riqueses del subsòl de Zimbabwe.[3]

Govern i política[modifica | modifica el codi]

El president Robert Mugabe

Zimbabwe és una República semipresidencialista. El sufragi és universal per a tots els majors de 18 anys. El president és, al seu torn, el cap d'Estat i de Govern. El parlament està format per dues cambres, la més important té 150 escons, dels quals 120 són elegits pels ciutadans, 20 pel president i deu per caps tribals. Una altra cambra, un cambra alta, el Senat, va ser instaurada després dels canvis constitucionals de 2005.[4]

El partit de l'actual president Robert Mugabe, Unió Nacional Africana de Zimbàbue-Front Patriòtic (ZANU-PF), ha dominat la vida política del país des de la independència guanyant sempre les eleccions.[5] El 1987 el llavors primer ministre Robert Mugabe va reformar la Constitució i es va nomenar President. El ZANU ha vençut en totes les eleccions des de la independència. Les eleccions de 1990 van ser nacionalment i internacionalment criticades per sospitar-se que havien estat manipulades, ja que el Zimbabwe Unity Movement, el segon partit a l'oposició d'Edgar Tekere, només va obtenir el 16% dels vots.[6] Les eleccions de 2002 es van celebrar entre denúncies de manipulació de vots, intimidació i frau.[7] Les següents eleccions es van celebrar el 20 de març de 2008.[8]

Tant la Unió Europea com els Estats Units han decretat sancions contra el govern de l'actual president, Robert Mugabe, per la violació dels drets humans.

Organització territorial[modifica | modifica el codi]

Article principal: Províncies de Zimbabwe

Zimbabwe es divideix administrativament en 10 províncies, dues de les quals corresponen als termes de les ciutats d'Harare i Bulawayo, que són les més importants del país. Les províncies se subdivideixen en 59 districtes i en aquests s'organitzen un total de 1.200 municipalitats (wards).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Zimbabwe.

Zimbabwe és un país africà envoltat per Sud-àfrica, Botswana, Zàmbia i Moçambic. A la frontera nord-oest hi ha el riu Zambeze, on es troben les Cascades Victòria, que és una destinació popular per als turistes. Al sud limitant amb Sud-àfrica es troba el riu Limpopo.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

El bioma dominant és la sabana arbrada, amb diferents espècies arbòries segons les zones. WWF divideix el territori de Zimbabwe en set ecorregions:

  • Sabana arbrada de teca del Zambeze (oest)
  • Sabana arbrada del Kalahari (oest)
  • Sabana arbrada de mopane del Zambeze (nord i sud)
  • Sabana arbrada de miombo meridional (centre)
  • Sabana arbrada d'Àfrica austral (sud-oest)
  • Mosaic montà de selva i praderia del Zimbabwe oriental (est)
  • Selva mosaic costanera d'Inhambane (alguns enclavaments en els contraforts de les muntanyes de l'est)

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Zimbabwe
Plantació de sorgo a Zimbabwe.

L'economia de Zimbabwe era una de les més fortes de l'Àfrica, però es va deteriorar enormement a partir de la presa del poder de Robert Mugabe. En els últims anys l'atur ha arribat al 94%[9] i la inflació va arribar al 100.000%,[10] la major del món, seguit pel 40% de Birmània.

L'economia del país va tornar a créixer malgrat que la incertesa política va continuar. Després d'una dècada de recessió, entre el 1998 i el 2008 Zimbabwe va registrar un creixement de més del 9% a l'any entre el 2010 i el 2011, abans de caure al 5% el 2012,[11]en part a causa de les males collites i als baixos ingressos amb l'exportació de diamants.[11]

El país té reserves de cromita, carbó, amiant, coure, níquel, or, ferro i platí. No obstant això, els problemes polítics i la major taxa de Sida del món obstaculitzen el seu progrés. Les polítiques de Mugabe en matèria de reforma agrària han portat amb si agitacions internes, desplaçaments de la població, una inflació desorbitada i la incapacitat del país per proveir a la seva població.

Crisi[modifica | modifica el codi]

El govern de Zimbabue s'enfronta a una àmplia varietat de difícils problemes en la seva economia. Aquests problemes inclouen una notòria falta de divises, hiperinflació i escassetat de provisions i articles. La seva participació en la guerra del 1998 al 2002 en la República Democràtica del Congo, per exemple, va significar un retrocés de centenars de milions de dòlars de la seva economia.[12] El molt necessitat suport de l'FMI no va arribar, a causa que el govern de Zimbabwe va fracassar a aconseguir els objectius pressupostaris. La taxa d'inflació es va incrementar d'un 32% per any el 1998 al 586% a finals de 2005, mentre el tipus de canvi va baixar de 24 dòlars zimbabuesos per US$ a 85,000 per US$ en la mateixa època.

Fins al 2009 Zimbabwe va tenir la taxa d'inflació més alta de tots els països del món. Al març de 2008 la inflació va aconseguir el 100.000% i, una taxa de canvi d'1 dòlar USA per 30.000.000 de dòlars zimbabuesos. En aquell any, el dòlar nord-americà, el rand sud-africà, la lliura esterlina i la pula de Botswana van ser adoptades com a moneda.

Les exportacions agrícoles, minerals i el turisme constitueixen la principal via d'entrada de divises estrangeres.[13] Zimbabue és el país que manté la relació comercial més important amb Sud-àfrica en el continent africà.[14] La dinàmica decadent de l'economia nacional ha estat principalment atribuïda a la mala gestió i a la descomposició del govern de Mugabe i a l'expropiació de les terres de més de 4000 grangers blancs durant la controvertida redistribució de la terra de l'any 2000.[15][16][17][18] La Zimbabwe Conservation Task Force va publicar un informe al juny de 2007 que estimava la mort d'un 60% de la biosfera salvatge del país des de 2000. L'informe també adverteix que la pèrdua de vida juntament amb la desforestació salvatge és potencialment perillosa per a la indústria turística.[19]

Demografia[modifica | modifica el codi]

La capital Harare és la ciutat més poblada del país.

Segons les estimacions per al 2007, Zimbabwe compta amb una població de 12.311.143 habitants, amb una piràmide poblacional composta per 37,2% entre 0 i 14 anys, 59,3% entre 15 i 64 anys i 3,5% de 65 anys i més.

La majoria de la població és negra (98,8%), entre els quals es distingeixen els Shona (80-85%) i els Ndebele (8-10%). S'estima que prop d'un milió de Ndebeles poden haver deixat el país entre 2000 i 2005, emigrant cap a Sud-àfrica a la recerca d'una millora econòmica. Els mestissos i asiàtics arriben a l'1% de la població, mentre que els blancs conformen l'altre 0,2% restant (el 1975 eren uns 275.000, el 4,5% de la població). Gran part de la minoria blanca va abandonar el país a principis del segle XXI davant la campanya iniciada pel govern per desposseir les seves possessions.

La taxa d'adults infectats per la sida ascendeix al 28,6%, segons les estimacions de l'any 2001 i es calcula que 1,8 milions de persones viuen amb VIH/SIDA. Les morts per aquesta malaltia van arribar a les 17.000 per a aquest mateix any.

L'idioma oficial és l'anglès. Els grups ètnics Shona i Ndebele també posseeixen el seu propi idioma i a més existeixen nombrosos dialectes tribals. El 62% de la població és sincretista, barreja de cristianisme i creences indígenes. El 24% és cristiana, el 13% només té creences indígenes i la resta, un 1%, són musulmans.

L'esperança de vida és de 39 anys. La taxa de natalitat és de 3,08. El 90,7% de la població està alfabetitzada, sent aquest índex un dels més alts d'Àfrica. Des del 2000 la taxa d'alfabetització de Zimbabwe ja era alta, sent aquesta d'un 90,2% en aquest any. D'acord amb estimacions fetes el 2013 les quatre ciutats més poblades de Zimbabwe superaven els 150.000 residents: la capital Harare (1.701.906 habitants), Bulawayo (755.034), Chitungwiza (369.704) i Mutare (191.818).[20]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Ruïnes de pedres del Gran Zimbabwe.

Zimbabwe és un dels països africans en què la cultura occidental té més rellevància, però és a les zones rurals on les tradicions africanes com la poligàmia segueixen tenint presència.

Els artistes són molt apreciats en la societat zimbabuesa i molts d'ells viuen en el seu propi país de la seva activitat artística, a diferència del que passa en altres països africans on els artistes sovint es veuen obligats a anar a Europa. Aquesta valoració de l'art s'observa fins a l'últim poble en la realització de ceràmica i cistelleria. De les arts tradicionals són de destacar els treballs de terrisseria, cistelleria, teles pintades, joieria i fusta tallada.

La música sempre ha estat una part important de la seva vida cultural. Les llegendes africanes són cantades en cors amb la participació del públic, i els esdeveniments socials se celebren sempre amb l'acompanyament de les seves cançons particulars. Els instruments musicals tradicionals inclouen la marimba, un xilòfon de fusta i la mbira, també coneguda com a piano del dit polze, i el mujejeje (campanetes de pedra) és un altre instrument de percussió. Harare, l'antiga Salisbury, és un dels grans centres musicals d'Àfrica que atreia en un altre temps a molts dels músics exiliats de Sud-àfrica. Les composicions inspirades en la Chimurenga o guerres d'independència també són molt populars.

Al país es pot trobar una de les escasses grans construccions antigues fetes per nadius a l'Àfrica negra, es tracta de la ciutadella del Gran Zimbabwe que dóna nom al país.

Esports[modifica | modifica el codi]

Tot i que els esports més populars a Zimbabwe són el futbol, el rugbi i el cricket, els esports que han aconseguit més èxit en els últims anys han estat el tennis, el hoquei herba i, amb Kirsty Coventry al capdavant, la natació.

En tennis, els màxims representants són Kevin Ullyett i els germans Black: Wayne, Cara i Byron. És de destacar que dels quatre tennistes zimbabuesos més importants de la història, tres siguin de raça negra en un país que va ser colonitzat pels anglesos. Wayne Black ha guanyat dos Grand Slams i 18 títols en total, 14 d'ells acompanyat per Kevin Ullyett.

En hoquei herba, l'assoliment més important ha estat la conquesta de la medalla d'or en categoria femenina en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, després de derrotar la selecció austríaca.[21]

En natació, Kirsty Coventry s'ha convertit en una de les nedadores plusmarquistes més importants de la història, amb dues medalles d'or, quatre de plata i una de bronze repartides en les categories de 100, 200 i 400 metres en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004 i de Pequín 2008. El 2000, va ser nomenada esportista de l'any a Zimbabwe.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Error en el títol o la url.Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). «» (en espanyol). Informe de Desenvolupament Humà 2010.
  2. Entrada «zimbabuès» del DIEC en línia
  3. Error en el títol o la url.F. William Engdahl. «» (en anglès).
  4. / archive/legisl/050916czamd17ac.asp? sector = Legisl Constitution of Zimbabwe Amendment (No 17) Act, 2005 NGO Network Alliance Project
  5. Mugabe, Robert. (2007). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica 2007 Ultimate Reference Suite. Chicago: Encyclopædia Britannica
  6. «Tekere says Mugabe 'insecure' in new book».
  7. Zimbabwe: Election Fraud Report , Universitat de Pennsilvània, 18 abril de 2005
  8. Zimbabwe estands on a precipice ' BBC, 31 març 2008
  9. «Fundación Sur - El paro en Zimbabue alcanza el 94 %», 29 de gener de 2009. [Consulta: 24 de febrer de 2009].
  10. «Zimbabue compra por Internet para sortear una inflación del 100.000%», 3 d'abril de 2008. [Consulta: 24 de febrer de 2009].
  11. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta CIA
  12. Organised Violence and Torture in Zimbabwe in 1999, 1999, Zimbabwe Human Rights NGO Forum
  13. Country Profile - Zimbabwe, Foreign Affairs and International Trade Canada: “Since the country is well endowed with natural resources such as minerals, arable land and wildlife, many opportunities lie in resource-based activities such as mining, agriculture and tourism, and their downstream industrial activities.”
  14. «Zimbabwe-South Africa economic relations Since 2000». [Consulta: 2007-12-03]. "Zimbabwe remains South Africa's most important trading partner in Africa"
  15. CNN. «Zimbabwe President Mugabe labels white farmers 'enemies'». [Consulta: 18 d'abril de 2000].
  16. Robinson, Simon. A Tale of Two Countries, Time Magazine, 18 de febrer de 2002
  17. Zimbabwe forbids white farmers to harvest, USA Today, 24 de juny de 2002
  18. White farmers under siege in Zimbabwe, BBC, 15 d'agost de 2002
  19. Nick Wadhams. «Zimbabwe's Wildlife Decimated by Economic Crisis». Nairobi: National Geographic News, 1 d'agost de 2007. [Consulta: 5 d'agost de 2007].
  20. Error en el títol o la url.World Gazetteer. «». Population-Statistics.com.
  21. Harris, C.. «/ more_sport/article91757.ece Caught in Time: Zimbabwe win hoquei gold, 1980 Moscow Olympics» (en anglès). The Sunday Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]