Zimbabwe

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Republic of Zimbabwe
Bandera de Zimbabue Escut de Zimbabue
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Unity, Freedom, Work
(Unitat, Llibertat, Feina)
Localització deZimbabue
Idiomes oficials anglès, shona i sindebele
Capital Harare
17° 50′ 0″ S, 31° 3′ 0″ E / -17.83333, 31.05(i) 17° 50′ 0″ S, 31° 3′ 0″ E / -17.83333, 31.05
Ciutat més gran Harare
Govern República
(nominalment parlamentària)
Robert Mugabe
Joseph Msika
Joice Mjuru
Morgan Tsvangirai
Superfície
 - Total
 - Aigua (%)

390.580 km² (59è)
1%
Població
 - Estimació 2004
 - Cens —
 - Densitat

12.746.990 (66è)

32,6 hab/km² (139è)
Moneda Dòlar zimbabwès (ZWL)
Fus horari
 - Estiu (DST)
(UTC+2)
(UTC)
Independència
Declarada
Reconeguda
del Regne Unit
l'11 de novembre de 1965
el 17 d'abril de 1980
Himne nacional Kalibusiswe Ilizwe leZimbabwe
Domini internet .zw
Codi telefònic +263
Gentilici Zimbabuès, zimbabuesa

Zimbabwe és un estat del sud de l'Àfrica envoltat per Zàmbia (al nord-oest), Moçambic (a l'est), la República de Sud-àfrica (al sud) i Botswana (a l'oest).

Taula de continguts

[edita] Nom actual

Zimbabwe, utilitzat sovint en català, és el nom derivat del shona, que ha esdevingut el nom internacional en anglès del pais.

Aquest estat es coneix en català també com a Zimbabue, el nom utilitzat al DIEC. Un altre nom utilitzat en català a la premsa és Zimbàbue.[1]

[edita] Història

Mapa de Zimbabue (anglès)

Durant els temps colonials aquest territori era una colònia del Regne Unit amb el nom de Rhodèsia del Sud (Southern Rhodesia). Una gran part de les terres del pais varen ser privatitzades per colons blancs, que es varen dedicar al conreu i a la ramaderia, limitant severament els drets de la població autòctnona.

L'any 1965 Ian Smith, liderant el partit Rhodesian Front, partit que protegia i preservava els interessos de la minoria blanca, va declarar l'independència unilateralment. L'estat de Rhodèsia però no va reeixir a obtenir reconeixement internacional i va ser sotmés a sancions per part de les Nacions Unides.[2] Ian Smith va passar a ser el primer ministre de Rhodèsia fins a l'any 1979, anys durants els quals el seu gobern es va involucrar activament en una guerra civil contra els nacionalistes africans, principalment els del ZAPU de Joshua Nkomo i els del ZANU de Robert Mugabe.[3]

La guerra civil va acabar amb la creació de Zimbawe, un estat independent amb participació política de la majoria africana, el 1980. La nova república va adoptar el nom de la localitat arqueològica de l'antiga capital del regne de Monomatapa, dels segles IX i X. El nom deriva de Dzimba dza mabwe, que significa "casa gran de pedra" en la llengua de la majoria shona.

El cap del gobern actual és Robert Mugabe, que al mateix temps presideix el ZANU, antic partit pro-independentista que actualment ha obtingut la majoria dels vots a totes les eleccions que han tingut lloc des-de l'independència.

El cap de l'oposició, Morgan Tsvangirai, acusa a Mugabe de ser un tirà amb obsessions de control i megalomania, que no permet el desenvolupament de la democràcia a Zimbabwe.[4] Recentment també l'acusa d'haver desencadenat la crisi humanitària actual.

[edita] Notes i referències

  1. diari Avui)
  2. Smith, Ian Douglas, Bitter Harvest: The Great Betrayal and the Dreadful Aftermath, Blake Publishing, Londres 2001, ISBN 1-903402-05-0, OCLC 1676807 (anglès)
  3. Mungazi, Dickson A., The Last Defenders of the Laager: Ian D. Smith and F. W. de Klerk, Greenwood Press, Westport, Connecticut 1998, ISBN 0-275-96030-7, OCLC 37546908 (anglès)
  4. Sarah Hudleston, Face of Courage: Morgan Tsvangirai, (2005), ISBN 978-1-77013-005-0 (anglès)

[edita] Enllaços externs

Commons-logo.svg
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Zimbabwe


Estats de l'Àfrica
Africa-countries-northern.png Àfrica del Nord : Algèria Algèria · Egipte Egipte · Líbia Líbia ·Marroc Marroc · Mauritània Mauritània ·Sudan Sudan ·Tunísia Tunísia · Dependències:Flag of the Azores.svg Açores · Canàries Canàries ·Ceuta Ceuta · Melilla Melilla · Madeira Madeira · Sàhara Occidental Sàhara Occidental
Africa-countries-western.png Àfrica Occidental :Benín Benín ·Burkina Faso Burkina Faso ·Camerun Camerun ·Cap Verd Cap Verd ·Costa d'Ivori Costa d'Ivori ·Gabon Gabon ·Gàmbia Gàmbia ·Ghana Ghana ·Guinea Guinea ·Guinea-Bissau Guinea Bissau ·Guinea Equatorial Guinea Equatorial ·Libèria Libèria ·Mali Mali ·Níger Níger ·Nigèria Nigèria ·República del Congo República del Congo ·São Tomé i Príncipe São Tomé i Príncipe ·Senegal Senegal ·Sierra Leone Sierra Leone ·Togo Togo
Africa-countries-central.png Àfrica Central :Burundi Burundi ·República Centreafricana República Centreafricana ·República Democràtica del Congo República Democràtica del Congo ·Rwanda Rwanda ·Txad Txad
Africa-countries-eastern.png Àfrica Oriental :Djibouti Djibouti ·Eritrea Eritrea ·Etiòpia Etiòpia ·Kenya Kenya ·Seychelles Seychelles ·Somàlia Somàlia ·Tanzània Tanzània ·Uganda Uganda · Dependències:Flag of the British Indian Ocean Territory.svg Territori Britànic de l'Oceà Índic
Africa-countries-southern.png Àfrica Austral :Angola Angola ·Botswana Botswana ·Comores Comores ·Lesotho Lesotho ·Madagascar Madagascar ·Malawi Malawi ·Maurici Maurici ·Moçambic Moçambic ·Namíbia Namíbia ·Sud-àfrica Sud-àfrica ·Swazilàndia Swazilàndia ·Zàmbia Zàmbia ·Zimbabue Zimbabue ·Dependències:França Mayotte ·Flag of Réunion (Local).svg Reunió ·Flag of Saint Helena.svg Santa Helena
Nota: Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent a criteris diferents.

En altres llengües