Robert Mugabe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Robert Mugabe
Robert Mugabe

31 de desembre de 1987 – actualitat
President Canaan Banana
Precedit per Canaan Banana
Succeït per en el càrrec

18 d'abril de 1980 – 31 de desembre de 1987
Precedit per Abel Muzorewa (Rhodèsia)
Succeït per Morgan Tsvangirai (el 2008)

10è Secretari General del
Moviment dels No Alineats
6 de setembre de 1986 – 7 de setembre de 1989
Precedit per Zail Singh
Succeït per Janez Drnovšek
Dades biogràfiques
Naixement 21 de febrer de 1924 (1924-02-21) (90 anys)
Rodèsia del Sud Salisbury (Rhodèsia del Sud)
Nacionalitat Zimbabuesa
Partit UNAZ-FP (ZANU-PF)
Cònjuge Sally Hayfron (difunta)
Grace Marufu
Religió Cristianisme catòlic romà
Signatura Signatura de Robert Mugabe

Robert Gabriel Mugabe KCB (Salisbury, 1924) és un polític zimbabuès, que ostenta el càrrec de President de Zimbabue des de 1987. També ha desenvolupat la tasca de cap de govern des de 1980, com a Primer Ministre de Zimbabue entre 1980 i 1987, i com a president executiu des de 1987.[1][2]

L'any 1960 s'alçà amb força com a líder de la Unió Nacional Africana de Zimbabue (ZANU) dins la guerrilla contra el domini de la minoria blanca a Rhodèsia durant la Guerra d'Alliberament (1964-1979).

Mugabe és una figura sincera, controvertida i polaritzant. És considerat per molts sectors de l'opinió pública africana com un heroi de la lluita per la independència.[3] Altres comentaristes africans han estat crítics amb ell, especialment des de l'Operació Murambatsvina el 2005. Molta de l'oposició a Mugabe provingué dels Estats Units, Europa, i països de la Commonwealth. Els trets distintius dels darrers anys de l'administració de Mugabe han estat corrupció endèmica, supressió de l'oposició política, mala gestió de la reforma agrària, malversació econòmica i deteriorament dels drets humans a Zimbabue.

Segons els crítics, les polítiques de la seva administració han portat al col·lapse econòmic i la fam massiva en els darrers deu anys. Zimbabue té la taxa d'inflació més alta del món[4] estimada en el 150% al gener de 2008 segons el Fons Monetari Internacional,[5] i, segons la Comissió Econòmica per l'Àfrica, el pitjor actor econòmic de l'Àfrica.[6] Amb un nivell del 80% d'aturats i taxes d'inflació en constant augment,[7] Mugabe s'afronta a la major crisi econòmica del país d'ençà què accedí al poder.[8] L'antic Ministre d'Afers Exteriors del Regne Unit, Peter Hain,[9] bisbes catòlics zimbabwesos importants[10] i John Sentamu, l'arquebisbe de York[11] entre d'altres, han acusat al govern de Mugabe d'emprar polítiques racistes contra la minoria blanca zimbabuesa. Mugabe, per la seva banda, ha acusat als seus crítics de "colonialistes renascuts",[12][13] i els seus aliats al continent, com ara el President senegalès Abdoulaye Wade, han respost als seus crítics dient que els problemes de Zimbabue són els llegats del colonialisme.[14]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Mugabe naixia va néixer al poble de Matibiri prop de la missió Kutama al nord-est del districte de Zvimba de Salisbury a Rhodèsia del Sud. Tenia dos germans més grans, amb un d'ells, Michael, molt populars al poble. Els seus dos germans més grans van morir, deixant únicament a Robert i el seu germà més jove, Donato.[15] El seu pare, Gabriel Mugabe Matibiri, un fuster,[16] va abandonar la família l'any 1934 després que Michael morís, en busca de feina a Bulawayo.[17] Mugabe fou educat segons la religió catòlica, estudiant a escoles maristes i jesuïtes, incloent el selecte Institut Kutama, dirigit per un capellà irlandès, el pare Jerome O'Hea, qui l'acollí entre els seus braços. Fou un noi conflictiu i alhora molt proper a la seva mare durant la joventut.[16] Es va matricular a magisteri, però va marxar a estudiar a Fort Hare (Sud-àfrica) graduant-se l'any 1951 mentre coincidia amb personalitats com Julius Nyerere, Herbert Chitepo, Robert Sobukwe i Kenneth Kaunda. Aleshores, estudià a Driefontein el 1952, Salisbury (1953), Gwelo (1954), i Tanzània (1955–1957). Mugabe més tard afirm que, a més a més als seus set graus acadèmics, posseïa un "grau en violència".[16]

Família[modifica | modifica el codi]

La seva ex-dona, Sally Hayfron, va morir el 1992 d'una malaltia crònica renal.[18] El seu únic fill, Nhamodzenyika, nascut el 27 de setembre de 1963, morí el 26 de desembre de 1966 de malària cerebral, mentre que Mugabe era a la presó. Sally Mugabe fou una professora experimentada que consolidà la seva posició d'activista política independent,[19] vista com l'amiga i assessora més propera de Mugabe. Molts assenyalen la seva mort com l'inici de l'etapa de malgovernança del país amb Mogabe al capdavant.[16]

El 17 d'agost de 1996, Mugabe es casà amb la seva ex-secretària, Grace Marufu, 40 anys més jove que ell, amb qui ja tenia dos fills.[20] Mugabe i Marufu es van casar per l'Església catòlica en una cerimònia realitzada a l'Institut Kutama, escola d'una missió catòlica a la que antigament assistia. Nelson Mandela va ser un dels convidats. Un portaveu de l'arquebisbe catòlic Patrick Chakaipa, que presidí la cerimònia, va afirmar que la diòcesi no va veure "cap impediment" a realitzar el casament.

Mugabe i Marufu tenen tres criatures: Bona, Robert Peter Jr. (encara que el nom del mig de Robert Mugabe és Gabriel) i Bellarmine Chatunga. Com a Primera Dama, Marufu ha estat motiu de crítica pel seu estil de vida. Quan el 2002 se la va incloure a la llista de sancions de viatge de la UE que va recaure sobre el seu marit, un parlamentari de la UE afirmà que la prohibició "aturaria els viatges de Grace Marufu per anar de botiguetes enmig de la pobresa catastròfica que arruina al poble de Zimbabwe".[21] Els fills dels Mugabe no estan inclosos en les sancions de viatge de la UE.

Premis i honors[modifica | modifica el codi]

L'any 1994, Elisabet II atorgà a Mugabe el títol honorífic de Cavaller Comandant de l'Orde del Bany. Això l'autoritzà a utilitzar les lletres postnominals "KCB", però no a utilitzar el títol de "Sir". El Comitè de Selecció d'Afers Estrangers del Regne Unit va proposar la retirada del títol l'any 2003, però cap acció es va dur a terme.[22]

També té uns quants graus honorífics i doctorats de diverses universitats internacionals, encara que al juny de 2007 es convertí en la primera figura internacional en ser desposseïda d'una grau honorífic d'una universitat britànica, quan la Universitat d'Edimburg li retirà el grau atorgat l'any 1984.[23][24]

Lectures addicionals[modifica | modifica el codi]

En anglès[modifica | modifica el codi]

  • Chan, Stephen. Robert Mugabe: A life of power and violence, 2003. IB Taurus, London. ISBN 9781860648731.
  • East, R. and Thomas, Richard J. Profiles of People in Power: The World ́s Government Leaders, 2003 ISBN 185743126X.
  • Holland, Heidi. Dinner with Mugabe, 2008. Penguin, Sud-àfrica. ISBN 9780143025573.
  • Meredith, Martin : Mugabe: Power and Plunder in Zimbabwe, 2003. Oxford [ed. informe actualitzat] ISBN 1586482130 (Ed. dels EUA: Our votes, our guns)
  • Nolan, Cathal J. Notable U.S. Ambassadors Since 1775: A Biographical Dictionary, 1997 ISBN 0313291950
  • The Times (SA) Online. 'The angry little boy who showed them all'. Publicat: 1 de març 2008.
  • Who's Who : African Nationalist Leaders in Rhodesia by Robert Cary and Diana Mitchell, 1977,1980,1994 Reprinted by Mardon Printers (PTY) Ltd, Harare.
  • Mwakikagile, Godfrey. Nyerere and Africa: End of an Era, 2006, Chapter Eight: "The Rhodesian Crisis: Tanzania's Role." New Africa Press, Sud-àfrica. ISBN 9780980253412.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nolan, pàg. 380.
  2. (anglès) Chan, Stephen: "Robert Mugabe: A Life of Power and Violence", 2003, pàg. 123.
  3. (anglès) Biles, Peter: "Mugabe's hold on Africans", BBC News, 25 d'agost 2007. Aquests articles de la BBC citen Kenneth Kaunda, anterior líder de Zàmbia que ha tingut sempre bones relacions amb la Gran Bretanya i Occident en general, exculpant a Mugabe dels problemes de Zimbabue, en contraposició als governs britànics. Data d'accés: 27 d'agost 2007.
  4. (anglès) "'Panicked' Zimbabwe government postpones inflation announcement", Cape Times, 17 d'abril 2007.
  5. (anglès) "Zimbabwe: IMF Estimates Inflation At 150 000 Percent", Zimbabwe Independent, 18 de gener 2008.
  6. (anglès) "Zimbabwe: Country Ranked Africa's Worst Economic Performer", Zimdaily, 3 d'abril 2007.
  7. (anglès) "Zimbabwe Inflation Narrowly Short of 8,000%"
  8. (anglès) "Mugabe's costly Congo venture", BBC News, 25 de juliol 2000.
  9. (anglès) "UK anger over Zimbabwe violence", BBC News, 1 d'abril 2000.
  10. (anglès) "Corrupt, greedy and violent", The Guardian, 2 d'abril 2007.
  11. (anglès) "Sentamu urges Mugabe action", The Independent, 20 de setembre 2007.
  12. (anglès) "Mugabe: US must disarm", BBC News, 25 de febrer 2003.
  13. (anglès) "Zimbabwe: Who else but Mugabe?", The Black Commentator, 31 de juliol 2003.
  14. (anglès) "Colonial history tugs at EU-Africa ties", People's Daily, 5 de desembre 2007.
  15. Sunday Times, Sud-àfrica, 2 de març 2008, pàg. 19.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 "The man behind the fist", The Economist, 29 de març 2007.
  17. Nyarota, Geoffrey: Against the Grain, 2006. pàg. 100.
  18. (anglès) "Obituaries: Sally Mugabe, Zimbabwe President's Wife, 60", The New York Times, 28 de gener 1992.
  19. (anglès) Bowcott, Owen: "FO's fight over Mugabe's wife", The Guardian, 1 de novembre 2005.
  20. (anglès) Meldruw, Andrew: "Where We Have Hope: A Memoir Of Zimbabwe", Atlantic Monthly Press, 2005.
  21. (anglès) "Mugabe's wife on EU sanctions list", BBC News, 22 de juliol 2002.
  22. (anglès) "The battle to ban Mugabe's men", Daily Mail, 20 de març 2007.
  23. (anglès) English, Shirley & Lister, David: "Mugabe stripped of degree by Edinburgh", The Times, 7 de juny 2007.
  24. (anglès) Kelbie, Paul: "Edinburgh University revokes Mugabe degree", The Observer, 15 de juliol 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]