Germans Maristes de les Escoles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Germans Maristes
Marist-stem.jpg
Emblema del Germans Maristes
Institut dels Germans Maristes de les Escoles
Nom oficial llatí Institutum Fratres Maristae a Scholis, Institutum Parvulorum Fratrum Mariae (primer nom)
Sigles F.M.S., P.F.M.
Altres noms Germanets de Maria (primer nom), Maristes, Petits Germans de Maria
Hàbit Hàbit de prevere negre amb pitet blanc enmidonat, amb cinyell de llana i crucifix al coll
Lema Ad Jesum per Mariam (Tot a Jesús per Maria, tot a Maria per Jesús), Formar bons cristians i ciutadans honrats
Tipus Congregació religiosa laica
Objectius principals Educació religiosa i intel·lectual de nens i joves, especialment els més pobres
Fundació 2 de gener de 1817, La Valla-en-Gier (França, prop de Lió) per Sant Marcel·lí Champagnat
Aprovat per Pius IX, en gener de 1863
Constitucions Regles (1852); constitucions (1863), aprovades per Pius IX
Patrons Mare de Déu, Sant Marcel·lí Champagnat
Branques i reformes Neix com a branca dels Pares Maristes (1816)
Primera fundació Escola de Marlhes, novembre de 1818
Fundacions destacades Hermitage de Notre-Dame (Saint-Chamond), casa mare; Austràlia (1877), Mèxic (1914), Alemanya (1937), Grècia (1916), Egipte (1941), Xina (1906), Zaire (1964), Ruanda (1994).
Fundacions a terres de parla catalana Girona (1887), Barcelona (Sant Andreu, 1898), Badalona, Igualada, Guardamar (casa provincial), Alacant, València, Algemesí
Persones destacades Beats màrtirs de la Guerra d'Espanya, Germà Walfrid, Servando Mayor García
Lloc web http://www.champagnat.org

Els Germans Maristes de les Escoles (en llatí Institutum Fratrum Maristarum a Scholis) són un institut religiós masculí de dret pontifici. Els membres d'aquesta congregació laica, també anomenats Germanets de Maria (pel primer nom de la congregació: Institutum Parvulorum Fratrum Mariae), posposen al seu nom les sigles F.M.S. o P.F.M. L'objectiu de la congregació és l'educació cristiana i l'ensenyament (primari i secundari) dels joves. També organitzen convivències i residències per a estudiants i, en terres on tenen missions, orfenats. A 31 de desembre de 2005, la congregació tenia 751 cases i 4.262 religiosos.[1] Són presents a la majoria d'estats de l'Europa occidental i central i a Romania, a tots els estats d'Amèrica, en molts d'Àfrica, Àsia i Oceania.[2] No s'han de confondre amb els Pares Maristes de la Societat de Maria, orde religiós fundat un any abans.

Història[modifica | modifica el codi]

La congregació va néixer a La Valla-en-Gier, prop de Lió, el 2 de gener de 1817, per obra de Marcel·lí Champagnat, jove sacerdot francès que va observar la gran ignorància en matèria de religió i la falta d'educació elemental dels joves al medi rural, encara més greus llavors per la supressió de molts ordes i instituts religiosos que havia tingut durant la Revolució Francesa. El pare Champagnat va iniciar una intensa obra educativa per a posar-hi remei. Mesos abans, el 23 de juliol de 1816 ja havia donat origen, amb altres companys de seminari dirigits per Jean-Claude Colin, a la Societat de Maria o dels Pares Maristes, que volia lluitar contra l'indiferentisme religiós imperant.

Enviat a La Valla-en-Gier, va obrir-hi una escola i, dintre de l'espiritualitat de la Societat de Maria, va iniciar, amb dos aspirants a mestre, una nova congregació d'ensenyament, a la que donà el nom de Germans Maristes de les Escoles tot i que preferia el de Germanets de Maria. Segons ell, la congregació no havia de fer "publicitat" de la seva obra, sinó fer "el bé sense soroll". El 1824 va iniciar-se la construcció de l'Hermitage de Saint-Chamond, que esdevé seu general de l'institut i que fou cedit a la branca clerical de la família marista i als Germans Maristes.

Van tenir el primer reconeixement papal fou en 1836 i va obtenir el decretum laudis el 9 de desembre de 1859 i va ser aprovada el 9 de gener de 1863. Les constitucions van ésser aprovades el 27 de maig de 1903.

En 1858 van traslladar-se a Saint-Genis-Laval, a Lió. La primera filial fora de França fou la d'Anglaterra el 1852 i el 1858 a Bèlgica i, a partir de 1867 a estats fora d'Europa. Quan Champagnat va morir el 1840 hi havia 70 comunitats de l'orde amb uns 300 germans i 7.000 alumnes.[cal citació]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Dades estadístiques de l'Annuario Pontificio per l'anno 2007, Città del Vaticano, 2007, p. 1500.
  2. Mapa de la difusió dels Germans Maristes, 2010

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germans Maristes de les Escoles Modifica l'enllaç a Wikidata