Guinea Bissau

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Unidade, Luta, Progresso (Unitat, Lluita, Progrés)

Idiomes oficials

Portuguès

Capital Bissau
11° 52′ N, 16° 36′ OCoordenades: 11° 52′ N, 16° 36′ O

Ciutat més gran Bissau

Govern

President
Primer Ministre

República
Raimundo Pereira
Carlos Gomes Júnior

Superfície
- Total
- Aigua (%) 36.120 km² (133è)
12%

Població
- Estimació 2002
- Cens
- Densitat 1.345.479 (147è)
-
39 hab/km² (130è)

Moneda Franc CFA (XOF)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC)
(UTC)

Independència
- Declarada
- Reconeguda de Portugal
24 de setembre del 1973
10 de setembre del 1974

Himne nacional Esta é a Nossa Pátria Bem Amada (Aquesta és la nostra Pàtria ben amada)

Domini internet

.gw

Codi telefònic +245

Gentilici Guineà, guineana

Guinea Bissau és una república de l'Àfrica occidental que limita al nord amb el Senegal, a l'est i al sud amb Guinea i a l'oest amb l'oceà Atlàntic.

[edita] Història

L'antic regne de Gabú, part de l'Imperi Mali, va subsistir fins al segle XVIII. A desgrat d'això, ja feia temps que la costa i els rius havien estat colonitzats pels portuguesos, que utilitzaven el territori per al tràfic d'esclaus.

En la dècada de 1950, la mortalitat infantil aconseguia l'índex de 600 morts per cada 1.000 naixements i només l'un per cent de la població rural estava alfabetizada.

Amílcar Cabral va fundar la Associació d'Esports i Recreació, que en 1956 es convertiria en el Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC). Després de tres anys el PAIGC va iniciar una guerra de guerrilles. Les zones alliberades pel PAIGC van proclamar la República Democràtica de Guinea, en 1973, reconeguda per la Assemblea General de les Nacions Unides. Guinea-Bissau va ser la primera colònia portuguesa d'Àfrica que va obtenir la independència.

En Bissau va néixer l'antecessor del Moviment de les Forces Armades, responsable del enderrocament del règim dictatorial portuguès en 1974. Quatre mesos després, Portugal va reconèixer la independència de Guinea-Bissau.

En 1980 João Bernardo Vieira, comandant de la lluita guerrillera, va encapçalar un cop d'Estat i va interrompre la fusió amb Cap Verd quan ambdós països planejaven una unió constitucional.

No obstant això, João Bernardo Vieira va ser assassinat en la matinada del 2 de març de 2009 per militars després d'un atemptat amb bomba que hores abans va costar la vida al cap de l'Estat major Tagmé Na Waié. João Bernardo Vieira va morir als seus de 69 anys, qui va passar pràcticament més de 23 anys al capdavant de Guinea Bissau. Va ser reelegit a la Presidència d'aquest país en 2005, nou anys després de la fi d'una guerra civil d'11 mesos que ho havia expulsat del poder.

[edita] Geografia

Mapa de Guinea Bissau

Té una extensió de 36.120 km² i una població (l'any 2002) d'1.345.479 habitants. La capital és Bissau.

Aquest petit país tropical és format per terres baixes: el punt culminant es troba tan sols a 300 metres d'altitud. L'interior és una sabana, i la costa és una plana paludosa. L'estació plujosa alterna amb períodes de vents càlids i secs provinents del Sàhara. A l'entrada de l'estuari dels rius Geba i Corubal s'estén l'arxipèlag dels Bijagós.

El clima de Guinea Bissau és calent durant tot l'any i hi ha poca variació de temperatura: la mitjana anual és 26,3 °C. La mitjana anual de pluges és 2024 mm.

[edita] Llengües

La llengua oficial de Guinea Bissau és el portuguès. El SIL Internacional ha llistat un total de 21 llengües, totes ben vivents:^[1]

Badyara: 4.220 parlants a l'extrem nord-est de Guinea Bissau.
Bainouk-gunyuño: 8.170 parlants, al sud del riu Casamance.
Balanta-kentohe: 367.000 parlants al centre nord i a la costa central de l'estat. També es parla a Gàmbia.
Bassari: 475 parlants al nord-est de Guinea Bissau.
Bayot: 2025 parlants al nord-oest de Guinea Bissau, a la frontera amb Senegal.
Biafada: 41.420 parlants al centre sud de l'estat, al nord de Nalu.
Bidyogo: 27.575 parlants, a les illes Roxa i Bijago. També a les illes Canhabaque, Bubaque, Caravela, Caraxe, Orango i Uno.
Crioll alt guineà: 189.850 parlants. també es parla a les illes Bijagos i a Gàmbia.
Ejamat: 22.000 parlants al districte de San Domingo, al nord-oest de Guinea Bissau. També es parla al Senegal.
Jola-fonyi: 5996 parlants a Guinea Bissau.
Kasanga: 650 parlants, a prop de Felupe, al nord-oest de Guinea Bissau, a la zona fronterera amb Senegal.
Kobiana: 650 parlants a prop de Banyun. També es parla al Senegal.
Bandinka: 154.000 al centre-nord, al centre i al nord-est de Guinea Bissau.
Mandjak: 170.230 parlants a l'oest i al nord-oest de Guinea Bissau. També es parla a França, Gàmbia i Senegal.
Mankanya: 40.855 parlants al nord-oest de Bissau. També es parla a Gàmbia i al Senegal.
Mansoanka: 14.300 parlants al centre-nord de l'estat. També es parla a Gàmbia.
Nalu: 8.150 parlants al sud-oest, a prop de la costa.
Papel: 125.550 parlants a la illa Bissau.
Portuguès.
Pulaar: 245.130 parlants al centre-nord i al nord-est de Guinea Bissau.
Soninke: 6.470 parlants a Guinea Bissau.

A més, també es parla: Pular (1199), Susu (3880), Maninkakan Occidental, Wolof, llengües del Cap Verd, Guinea i Europa.

[edita] Economia

Article principal: Economia de Guinea Bissau

[edita] Cultura

La música de Guinea-Bissau pertany pel general al gumbe, gènere musical de naturalesa polirrítmica, el qual és l'exportació musical més rellevant. No obstant això, la inestabilitat de la societat i el relativament petit desenvolupament del mateix han fet que el gumbe i altres gèneres associats no hagin aconseguit transcendir les fronteres i arribar a les grans audiències.

La calabash és el instrument musical més popular a Guinea-Bissau, el mateix es construeix utilitzant el fruit sec del porongo, l'hi utilitza per crear música amb complexes característiques rítmiques. Les lletres de les cançons són pel general en llenguatge crioulo (kriolu) d'arrels portugueses. Són comunes cançons amb contingut humorístic o sobre determinades temàtiques, relacionades amb esdeveniments quotidians o controvertits, especialment el sida.

[edita] Referències

↑ Llengües de Guinea Bissau llistades pel SIL [1]

Imatge de Guinea Bissau des de l'espai

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Guinea Bissau

Estats de l'Àfrica
	Àfrica del Nord : Algèria · Egipte · Líbia · Marroc · Mauritània · Sudan · Tunísia · Dependències: Açores · Canàries · Ceuta · Melilla · Madeira · Sàhara Occidental
	Àfrica Occidental : Benín · Burkina Faso · Camerun · Cap Verd · Costa d'Ivori · Gabon · Gàmbia · Ghana · Guinea · Guinea Bissau · Guinea Equatorial · Libèria · Mali · Níger · Nigèria · República del Congo · São Tomé i Príncipe · Senegal · Sierra Leone · Togo
	Àfrica Central : Burundi · República Centreafricana · República Democràtica del Congo · Rwanda · Txad
	Àfrica Oriental : Djibouti · Eritrea · Etiòpia · Kenya · Seychelles · Somàlia · Tanzània · Uganda · Dependències: Territori Britànic de l'Oceà Índic
	Àfrica Austral : Angola · Botswana · Comores · Lesotho · Madagascar · Malawi · Maurici · Moçambic · Namíbia · Sud-àfrica · Swazilàndia · Zàmbia · Zimbabue ·Dependències: Mayotte · Reunió · Santa Helena
Nota:	Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent a criteris diferents.