Amílcar Cabral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amílcar Cabral, amb la bandera de Guinea Bissau al fons, en un segell de l'RDA

Amílcar Cabral (pronunciat: [ɐmilkaɾ kɐbɾal]), també conegut pel nom de guerra «Abel Djassi», (Bafatá, Guinea Bissau, 12 de setembre de 1924 - Conakry, 20 de gener de 1973) fou un enginyer agrícola, escriptor i activista polític guineà, màxim dirigent de la revolució independentista de la Guinea Portuguesa. També va ser un dels líders anti-colonials més importants d'Àfrica liderant el moviment nacionalista a Guinea Bissau i Cap Verd, i la posterior guerra d'independència. Va ser assassinat vuit mesos abans de la declaració unilateral d'independència de Guinea Bissau.[1]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Cabral va néixer el 12 de setembre de 1924 a Bafatà (Guinea-Bissau) en la família originària de Cap Verd de Juvenal Antônio Lopes da Costa Cabral i Iva Pinhel Évora. Va rebre l'educació secundària al Liceu Gil Eanes a Mindelo, i més endavant a l'Instituto Superior de Agronomia de Lisboa, la capital portuguesa, i aleshores també de l'imperi colonial que gobernava el seu país i el dels seus pares. Essent estudiant d'agronomia a Lisboa va fundar moviments estudiantils que s'oposaven a la dictadura de Salazar a Portugal i que promovia la causa de l'alliberament nacional de les colònies portugueses a Àfrica.

Va tornar a l'Àfrica a la dècada del 1950, on va tenir un rol pivotal en promoure les causes de la independència de les colònies portugueses. Va ser el fundador el 1956 del PAIGC, el Partido Africano da Independéncia da Guiné e Cabo Verde i un dels fundadors del Movimento Popular Libertação de Angola (MPLA) el mateix anys, juntament amb Agostinho Neto, a qui va conéixer a Portugal i amb d'altres nacionalistes angolans.

Guerra d'independència[modifica | modifica el codi]

Des de 1963 fins al seu assassinat el 1973, Cabral va ser el dirigent del moviment de guerrilla del PAIGC a la Guinea Portuguese contra el govern de la metròpoli, i que va esdevenir una de les guerres d'independència més extisoses de la història africana recent. L'objectiu del conflicte era el d'aconseguir l'alliberament tant per la Guinea Portuguesa com per Cap Verd. Durant el transcurs del conflicte, i la captura de territori als portuguesos, Cabral es va convertir en el líder de facto d'una gran porció del que més endavant s'anomenaria Guinea-Bissau.

Cabral va crear camps d'entrenament a Ghana amb el permís de Kwame Nkrumah per preparar soldats per al conflicte. Cabral va entrenar els seus lloctinents amb diverses tècniques que incloien pràctiques de conversa que els dotaren de capacitats de comunicació efectiva per ajudar a mobilitzar els caps tribals de Guinea a donar suport al PAIGC. Aviat Cabral se'n va a donar que l'esforç de guerra només es podia mantenir si les seves trobes s'alimentaven i aprenien a viure de la terra juntament amb la totalitat de la població. Sent agrònom, va poder instruir les seves tropes a ensenyar als camperols del país millors tècniques de conreu per tal d'incrementar la productivitat i ser capaços d'alimentar les seves famílies i tribus, així com els soldats. Quan no estaven lluitant, els soldats del PAIGC es dedicaven a conrear els camps amb la població local.

Cabral i el PAIGC també van instaurar un sistema de basar que funcionava segons el principi del troc i van aconseguir que béns d'ús comú estiguessin disponibles al camp a preus més baixos que els que oferien els propietaris de botigues colonials. Durant la guerra, Cabra també va muntar un hospital itinerant per dotar a les seves tropes d'atenció mèdica i millorar la qualitat de vida del país, gràcies a dotacions de la Unió Soviètica i Suècia. Els basars al principi eren només a un lloc, però després es van convertir també en itinerants ja que eren un objectiu comú dels atacs del règim portuguès.

El 1972, Cabral va començar a forma una Assemblea Popular per preparar-se per la independència de Guinea-Bissau, però el seu rival al PAIGC Inocêncio Kani, ajudat per agents secrets portuguesos infiltrats dins del partit, el va disparar, assassinant-lo. El plan del govern portuguès, que finalment va fracassar, era el d'aliar el rival de Cabral per després arrestar-lo i empresonar-lo sota custodia de les autoritats portuguesos. L'assassinat tingué lloc el 20 de gener de 1973 a Conakry. El seu germanastre, Luís Cabral, va esdevenir el dirigent de la branca de Guinea-Bissau del partit i finalment esdevingué president del país independent.

Juntament amb les seves funcions de líder guerriller, Cabral rebé molta consideració internacional com un dels més importants pensadors africans del segle XX i per les seves contribucions intel·lectuals per formular un marc teòric cultural, filosòfic i històric per justificar i explicar els moviments pro-independència, com mostren els seus escrits i intervencions en públic.

Pel·lícules basades en la seva vida[modifica | modifica el codi]

  • El pensament polític de Cabral i el seu rol en l'alliberament de les dues colònies és inclòs a la pel·lícula Sans Soleil del francès Chris Marker. També apareix en el documental portuguès Amílcar Cabral (2000).
  • El documental Cabralista, finalista de la secció documental del Festival Internacional de Cinema de Cap Verd, va aparéixer el 2011.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Larousse (vol. 4) pàg. 1299 ISBN 978-972-759-924-0 (castellà)
  2. Trailer

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amílcar Cabral