Revolució dels Clavells

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Revolució dels Clavells
Revolució dels Clavells

A Portugal, la revolució que deposà el salazarisme és coneguda popularment com a el 25 d'abril o la Revolució dels Clavells


Context de l'esdeveniment
Data: 25 d'abril de 1974
Lloc: Portugal
Impulsors: Movimento das Forças Armadas
Esdeveniments desencadenants: Salazarisme, guerres colonials
Influències ideològiques dels impulsors: Liberalisme

Govern previ
Governant: Marcello Caetano
Forma de govern: Estado Novo

Govern resultant
Governant: Adelino da Palma Carlos
Forma de govern: República de Portugal

L'alçament militar del dia 25 d'abril de 1974 va esfondrar el règim polític en vigor a Portugal des del 1926. Aquest alçament és conegut en portuguès com a 25 de Abril (25 d'abril) o Revolução dos Cravos (revolució dels clavells). L'alçament va ser dut a terme pels oficials intermedis de la jerarquia militar (el MFA), la majoria dels quals eren capitans que havien participat en la guerra colonial.

Precedents[modifica | modifica el codi]

Com a conseqüència del colp militar del 28 de maig de 1926, va ser instaurat a Portugal un règim autoritari d'inspiració feixista. El 1933, el règim, que s'autodenomina Estado Novo, és remodelat i António de Oliveira Salazar va passar a controlar el país. Salazar tindrà el poder fins a l'any 1968, quan li va ser retirat com a conseqüència d'un bac en què va sofrir lesions cerebrals. El substitut va ser Marcello Caetano que va dirigir el país fins que va ser deposat el 25 d'abril de 1974.

Sota el govern de l'Estado Novo, Portugal va ser considerat sempre una dictadura per l'oposició, pels observadors estrangers i àdhuc pels mateixos dirigents del règim. Formalment, existien eleccions, però sempre van ser contestades per una oposició que acusava el govern de frau electoral i de no respectar el deure d'imparcialitat.

L'Estado Novo posseïa una policia política, la PVDE (Polícia de Vigilancia e Defesa do Estado), anomenada a partir de 1945 la PIDE (Policia internacional e de Defesa do Estado) i, a partir de 1969, la DGS (Direcção-Geral de Segurança; en català, la Direcció General de Seguretat) que perseguia els opositors del règim. La política colonial del país va ser de mantindre les colònies rere la dècada de 1960, al contrari que la majoria dels països europeus, essencialment perquè la manutenció d'un imperi colonial formava part de la visió de la història dels ideòlegs del règim. Malgrat la contestació als fòrums mundials, com l'ONU, Portugal va mantindre una política de força i va ser obligat, a partir de l'inici dels anys 60, a defensar militarment les colònies contra els grups independentistes a l'Angola, a la Guinea Bissau i al Moçambic.

Econòmicament, el règim va mantindre una política de condicionament industrial que consistia a atribuir el mercat portuguès a només alguns grups industrials. El país va romandre pobre fins als anys 60 i això va estimular l'emigració cap a països com ara França o Suïssa però, a partir dels anys 60 es va produir, com a bona part d'Espanya, un gran desenvolupament econòmic.

Preparació[modifica | modifica el codi]

La primera reunió clandestina de capitans va tenir lloc a Bissau, el 21 d'agost de 1973. Una nova reunió, el 9 de setembre de 1973 al Monte Sobral (Alcáçovas) va crear el Movimento das Forças Armadas. El dia 5 de març de 1974 va ser aprovat el primer document del moviment: "Els Militars, les Forces Armades i la Nació" que va circular clandestinament. El dia 14 de març el govern va destituir els generals António de Spínola i Francisco da Costa Gomes dels seus càrrecs en haver refusat de participar en una cerimònia de suport al règim. El dia 24 de març la darrera reunió clandestina va decidir el derrocament del règim per la força.

Moviments militars durant la Revolució[modifica | modifica el codi]

Vegeu la cronologia completa dels esdeveniments a Cronologia de la Revolució dels clavells.

El dia 24 d'abril de 1974, un grup de militars comandats per Otelo Saraiva de Carvalho va instal·lar secretament el lloc de comandament del moviment colpista a la caserna de Pontinha, a Lisboa.

A les 22. 55h va ser retransmesa la cançó "E depois do Adeus", de Paulo de Carvalho, pels Emissores Associados de Lisboa. Aquest va ser un dels senyals prèviament convingut pels colpistes que anunciava la presa de posicions de la primera fase del colp d'estat.

El segon senyal va produir-se a les 0h 20 m, quan va ser retransmesa la cançó "Grândola Vila Morena" de José Afonso, pel programa Limite de la Rádio Renascença, que confirmava el colp i marcava l'inici de les operacions. El locutor de l'emissió va ser Leite de Vasconcelos, periodista i poeta moçambiquès.

El colp militar del dia 25 d'abril va tenir la col·laboració de diversos regiments militars que van desenvolupar una acció concertada.

Al nord del país, una força del CICA 1 liderada pel Tinent Coronel Carlos Azeredo va prendre el Quarter General de la Regió Militar de Porto. Aquesta força va ser reforçada per altres vingudes de Lamego. Forces del BC9 de Viana do Castelo van ocupar l'Aeroport de Pedras Rubras i forces del CIOE van ocupar la RTP i el RCP de Porto. El règim va reaccionar i el ministre de defensa va ordenar a les tropes de Braga que avançaren cap a Porto però les forces de Braga ja s'havien adherit al colp militar.

L'Escola Pràctica de Cavalleria de Santarém va tindre el paper més important amb l'ocupació del Terreiro do Paço, que és la plaça de Lisboa on hi ha la seu de bona part dels ministeris. Les forces de l'Escola Pràctica de Cavalleria eren comandades pel capità Salgueiro Maia. El Terreiro do Paço va ser ocupat a les primeres hores del matí. Salgueiro Maia va traslladar més tard part de les seues forces cap al Quartel do Carmo on era el cap del govern, Marcello Caetano, que va retre's al final del dia al General António de Spínola i va anar-se'n a Madeira, des d'on va partir en exili cap al Brasil.

El 25 d'abril de 1974 van morir 4 persones, en disparar alguns membres de la policia política a les persones que es manifestaven davant els locals d'aquesta policia.

La política de les Tres D[modifica | modifica el codi]

L'endemà, Spínola va anunciar la formació d'una junta de salut nacional i va llegir la proclamació redactada per la MFA. Aquesta proclamació afirmava que el poder seria remès als civils després de la celebració d'eleccions lliures i insistia en la voluntat d'una política de les Tres D : «democratitzar, descolonitzar i desenvolupar».

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Després del dia 25 van ser alliberats els presos polítics de la Presó de Caxias. Els líders polítics de l'oposició en l'exili van tornar al país durant els dies següents. Una setmana més tard, l'1 de maig va ser celebrat legalment al carrer per primera vegada en molts anys. A Lisboa van reunir-se vora 500.000 persones.

Portugal va passar per un període d'agitació que va durar vora 2 anys, marcats per la lluita entre l'esquerra i la dreta. Les grans empreses van ser nacionalitzades. El 1976 van celebrar-se eleccions i va ser establerta una democràcia parlamentària com les d'Europa Occidental. La guerra colonial va acabar i les colònies africanes van independitzar-se abans de la fi de 1975.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Revolució dels Clavells